Política Lingüística destinarà 150.000 euros al projecte Xerrem junts de la CAL

Política Lingüística reforçarà amb 150.000 euros el projecte Xerrem junts de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Amb aquest suport, el govern vol crear més d’una seixantena de grups de conversa, fins a arribar a 300, i atendre 2.400 persones. El projecte, d’acord amb el Pla Nacional per la Llengua, reuneix futurs parlants segons el nivell que tenen: des d’aquelles persones que no tenen cap coneixement de català, fins a aquelles que l’entenen, però no el parlen o els manca fluïdesa. Segons Rocío Ríos, una de les participants, millorar el català és indispensable per a poder-se integrar, tot i que reconeix que l’escriptura “és el més difícil”.

Amb aquesta aportació, el govern es proposa de garantir l’expansió del model Xerrem junts de la CAL mitjançant la coordinació i el seguiment dels grups de conversa. El projecte promou espais de trobada informals per a adults que volen aprendre català, amb trobades setmanals entre aprenents i voluntaris catalanoparlants per a practicar la llengua.

Aquestes trobades setmanals permeten als participants de parlar en català i rebre el suport de dinamitzadors perquè puguin parlar-lo amb més eficàcia i correcció. Des que es va crear el 2007, Xerrem junts ha acumulat experiència amb mètodes i materials propis, elaborats autònomament i adaptables a diferents entorns socials.

Actualment, la CAL impulsa a tot Catalunya 230 grups de conversa en àmbits molt diversos, en zones urbanes i rurals, i de manera presencial i en línia. Els participants solen ser residents en zones amb poc ús del català, que no tenen accés a l’educació formal i cerquen un espai per a practicar-lo.

El programa s’adapta a la situació de cadascú i ofereix tres nivells amb materials pedagògics específics: Junts, per a qui no té cap coneixement del català (ni tampoc del castellà, en alguns casos); Junts avançat, per a qui entén el català, però no el parla; i Xerrem, per a qui ja el parla, però li manca fluïdesa o bagatge lingüístic.

Conjurats per la integració

Amb l’arribada de les vacances d’estiu, la seu de la CAL al carrer d’Olzinelles de Barcelona s’ha preparat per acomiadar el curs amb la vintena de persones que segueix l’última sessió. Els voluntaris de l’entitat acompanyen les converses amb materials sobre les tradicions catalanes, l’organització social i les maneres de saludar en català. Els guies de conversa, conscients que la conjugació verbal preocupa els participants, els ajuden i corregeixen. La majoria assisteix a aquestes classes per integrar-se millor a la societat catalana. “He vingut amb molts ànims d’integrar-me a la societat espanyola i catalana”, ha explicat Rocío Ríos, nascuda al Perú.

Aquestes últimes setmanes, les sessions han posat l’accent en la conjugació dels verbs catalans i en reforçar la lectura. “L’escriptura és el més difícil perquè la lectura la puc combinar una mica amb el castellà”, reconeix Ríos.

D’ençà que va arribar de Mèxic, Gerónimo García va voler aprendre el català per comunicar-se: “El més difícil són els verbs, la conjugació és una mica complicada, però només cal practicar tan sovint com es pugui. Aprendre català pot ser complicat, però depèn de la voluntat de cadascú. M’agraden molt les llengües i tinc facilitat d’aprenentatge.”

Encarnació Evina explica que aquestes sessions els han ensenyat a parlar en català, han donat nocions d’història de Barcelona i de com moure’s per la societat catalana. “El més complicat és parlar. Un pot llegir i escoltar, però parlar és el més difícil”, diu Evina. Després d’haver-se instal·lat a Catalunya des de Guinea Equatorial, vol aprendre català per integrar-se a la ciutat. “Quan arribes a un país nou, el primer és integrar-se. Per això aprenc a parlar català”, recorda.

“Ensenyant s’aprèn molt”

Rosa Soldevila és una de les voluntàries de la CAL que durant el curs ha fet de guia de conversa. “Sempre dic que ensenyant s’aprèn molt perquè jo n’aprenc molt d’ells. Jo intento donar-los la meva cultura i ells m’expliquen la seva. És un enriquiment comú”, diu Soldevila.

Tot i que cada nivell té material propi, sovint cal improvisar i adaptar el contingut segons el grup. “Tinc un grup amb persones de l’Afganistan i el Iemen i la interacció és difícil perquè parlen idiomes amb un alfabet no llatí”, explica. “És engrescador, però t’has de posar a la seva pell; ho afrontem perquè estan molt implicats.”

El grup que acompanya Soldevila està format per persones sense coneixement previ de català ni, pràcticament, de castellà. “Ens centrem en el que és més bàsic, com ara les salutacions i el menjar, i a poc a poc hi incorporem noves coses”, exposa. “Com que tenim dificultats per a entendre’ns, fem molta mímica i donem elements que criden l’atenció”, concreta.

Soldevila lamenta que, quan aquests participants surten al carrer, ningú no els parla en català perquè els veuen diferents, una situació que complica la millora de la competència lingüística.

Potenciar totes les vies per a aprendre el català

El conseller de política lingüística, Francesc Xavier Vila, assenyala que, davant l’augment de demanda de català, cal potenciar totes les vies possibles per a facilitar-ne l’aprenentatge. Així, el govern augmenta els recursos per al Consorci per la Normalització Lingüística, a les escoles d’adults i a les entitats. “Treballem amb les entitats perquè la societat civil crea lligams amb la gent que arriba i facilita l’entrada a la llengua. Totes les vies són útils per a incrementar l’accés al català”, afirma Vila.

El conseller subratlla que un dels objectius del Pla Nacional per la Llengua és d’aconseguir 100.000 nous usuaris de la llengua cada any, un desafiament que, diu, requereix la implicació de totes les administracions, de la societat civil i dels particulars, perquè la millor manera d’aprendre una llengua és practicar-la.

En aquest sentit, Vila insisteix que la ciutadania ha d’ajudar els nous parlants i no blocar-los la possibilitat d’aprendre català. “La millor manera per a aprendre la llengua és trobar persones que conversin amb tu en català. De mica en mica, vas aprenent les primeres paraules i, després, les primeres frases, fins a parlar la llengua amb més fluïdesa”, conclou.

Després de participar en l’última sessió abans de vacances dels grups de conversa de la CAL, el conseller Vila veu amb bons ulls que persones que feia pocs mesos que havien arribat a Catalunya ja deien les primeres paraules en català. “També hi ha gent amb qui ja puc tenir una conversa en català amb normalitat. Fins i tot, he trobat persones que han assumit el repte de passar uns dies parlant només en català i m’han explicat l’experiència”, afegeix.