07.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.08.2025 - 21:41
“No tingueu por de Catalunya.” Això deia –en castellà–, fa pocs mesos, el president Salvador Illa als empresaris espanyols en una conferència a Madrid. “Catalunya vol ser la sala de màquines d’Espanya“, afegia. En un any de govern, el dirigent del PSC ha deixat clar quin és el seu marc: la Generalitat ha de mirar –gairebé agenollada i servicial– al centre de la península si vol aspirar a alguna cosa.
El desembarcament d’Illa a la plaça de Sant Jaume era evident que implicaria un tomb espanyolista. N’hi havia prou de repassar el seu historial –inclosa la castellanització de topònims durant la campanya electoral– i constatar la tirada que tenia a participar en actes de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, com ara escoles d’estiu o la manifestació antiindependentista de l’octubre del 2017, quan va fer costat al missatge etnicista de Josep Borrell.
“És espanyolista, catòlic, conservador, pro-sistema, pro-règim del 78 i més fals que ‘un duro sevillano’.” Així el definia l’ex-diputat socialista Carles Castillo –que després va passar a ERC–, abans de les eleccions del 12-M. “És la garantia si no vols cap canvi o si vols canvis perquè tot continuï exactament igual”, afegia.
Illa es más García Page y Lamban que Pedro Sánchez. Españolista, católico, conservador, pro-sistema, pro-régimen del 78 y más falso que un duro sevillano. “Mala gent”. Es la garantía si no quieres ningún cambio o si quieres cambios para que todo siga exactamente igual.
— carles castillo (@CarlesTgna) May 4, 2024
En 365 dies, Illa ha encapçalat tota mena de gests i polèmiques, que demostren quin és el seu marc. Per exemple, el 12 d’octubre va trencar la tradició –catorze anys d’absència– i va assistir a la marxa militar de Madrid al costat dels reis espanyols. Mesos més tard va fer mans i mànigues perquè Barcelona acollís la conferència de presidents. Una cimera que, deixant de banda els estirabots ultres d’Isabel Díaz Ayuso, va ser un festival d’espanyolisme banal.
La bandera dins el palau i un pinyol espanyolista
El president no se n’ha amagat gens i, d’ençà que es va asseure al despatx presidencial, va posar l’intermitent per alertar del viratge espanyolista. El primer gran gest va ser col·locar la bandera espanyola a la Sala dels Diputats, que és on es fan les reunions amb dirigents i personalitats a palau. El canvi es va fer notori quan va rebre el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, poc després de ser investit. Setmanes abans, quan el president Pere Aragonès li va fer el traspàs, la bandera no hi era.
El darrer president socialista, José Montilla, segons que es pot veure en imatges d’hemeroteca, tampoc no exhibia la bandera espanyola a la Sala de Diputats, ni dins el despatx presidencial, tal com es veu en la reunió del 2010 amb el president del PP d’aleshores, Mariano Rajoy.
Més enllà dels símbols, Illa també ha col·locat espanyolistes reconeguts en càrrecs clau del seu equip, com ara el secretari del govern, Javier Villamayor. Aquest dirigent del PSC de Tarragona té llaços profunds i familiars amb Societat Civil Catalana i va signar un manifest ultra contra l’1-O. Un altre rostre significat del pinyol espanyolista és la directora de comunicació del govern, Cristina Farrés –germana de la batllessa del PSC de Sabadell, Marta Farrés–, que abans havia dirigit el digital Crónica Global.
Un novembre espanyol i polèmic
El 17 de novembre, Illa va anar a Sabadell, on creia que tindria una visita plàcida al costat de la batllessa. A “La fiesta del primer aceite de Jaén” va fer el discurs de cloenda, tot barrejant el català i el castellà. “Estem encantats d’acollir la festa. És una excel·lent idea sortir a explicar les coses”, va dir. I va anunciar que faria una ronda per l’estat espanyol per fer pedagogia sobre Catalunya i desfer tòpics.
▶️ El #president @salvadorilla: "Estem encantats d'acollir la Festa del Primer Oli de Jaén, a Catalunya. És una excel·lent idea sortir a explicar les coses. Jo també ho faré amb Catalunya. Recorreré Espanya per explicar i escoltar. Això permet desfer els tòpics que tant mal fan." pic.twitter.com/CW6bK5xPiB
— Govern de Catalunya (@govern) November 17, 2024
Ara, la visita va aixecar una allau de crítiques per la manca de suport del president als productors d’oli catalans, tenint en compte que el mateix cap de setmana es feien les fires d’oli de Reus i de Maials. “Menystenir l’esforç que fan els productors catalans per competir i guanyar-se la vida en un mercat globalitzat i exigent és un error molt greu, a més de ser una ofensa a les famílies”, li va etzibar el cap de l’oposició, Carles Puigdemont.
Sense gaire èxit, el PSC va intentar de justificar la visita. “Allò que caracteritza l’esperit català és l’hospitalitat. Acollim la presència de qualsevol iniciativa que vulgui ser present a casa nostra”, va dir la portaveu, Lluïsa Moret, que va reivindicar que l’acte era solidari i, en cap cas, incompatible amb la defensa del sector primari català.
Una setmana més tard, Illa va fer un pas més en el seu viratge i va obrir les portes del Palau de la Generalitat a la direcció de Societat Civil Catalana. L’entitat espanyolista li va agrair la “lleialtat i el respecte institucional”, però també li va retreure els acords de “dubtós encaix constitucional” amb ERC, com ara el del finançament singular.
Valoramos los gestos de lealtad y respeto institucional del presidente de la Generalitat @salvadorilla, pero no olvidamos que ha firmado unos acuerdos de dudoso encaje constitucional con un partido separatista y excluyente como es ERC. Estamos vigilantes. pic.twitter.com/YnFHtZSiSK
— Societat Civil Catalana (@Societatcc) October 24, 2024
Un president incapaç de dir “Catalunya Nord”
L’entrada del govern d’Illa a la primavera no va ser precisament florida, si pensem en la polèmica instigada pel qui era director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, que, en seu parlamentària, va refusar de fer servir el terme “Catalunya Nord”. Va dir que, per “neutralitat institucional”, s’estimava més la denominació francesa de “Pirineus Orientals”.
Les paraules de Person, que acumulava més incidents de menyspreu a la catalanitat de Catalunya Nord, van ser un maldecap per a Illa. Al parlament, va voler llevar importància a la polèmica, però encara s’hi va embolicar més. “No nego cap denominació ni entro en debats nominalistes”, va dir, abans de referir-se a Catalunya Nord amb el sintagma “aquest territori”. Setmanes més tard, el govern va despatxar el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i va nomenar Albert Piñeira com a relleu.
🏛️ #PARLAMENT | @Esquerra_ERC exigeix al Govern que “aparti” a qui es negui a emprar el terme Catalunya Nord.
Salvador Illa rebutja “entrar en debats nominalistes” | @RTVECatalunya
📲 MINUT A MINUT: https://t.co/EewH2VRUf2 pic.twitter.com/YEeeGV5qsZ
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) March 26, 2025
“El Sant Jordi de tothom” esdevé espanyol
La diada de Sant Jordi tampoc no s’ha escapat de l’espanyolisme del president. A la vigília, Illa va muntar un diàleg amb l’escriptor Javier Cercas, conegut pel fet de ser una figura furibundament antiindependentista. De totes maneres, al col·loqui, que va transitar per la fina línia del sopor sota la tutela d’Emma Riverola, no hi va deixar anar cap atzagaiada política.
“El pa amb tomàquet el fan fins i tot a Madrid, però el Sant Jordi, no”, va ser la frase més polèmica que va dir Cercas, sense adonar-se que enguany la Generalitat –amb el lema “El Sant Jordi de tothom”– havia organitzat un munt d’actes a la capital espanyola “per enfortir el vincle”. També es va desplegar una gran lona a la Gran Via de Madrid amb el missatge bilingüe: “Drac, llibre, rosa.”
El mateix 22 d’abril, el govern d’Illa va anunciar que concedia la Creu de Sant Jordi a dos referents de l’ecosistema mediàtic espanyolista: José Creuheras, president del Grup Planeta i d’Atresmedia –el grup propietari la Razón, Antena3, la Sexta i Onda Cero–, i Francisco Javier Moll, fundador i president executiu de Prensa Ibérica, que edita, entre més, El Periódico de Catalunya, Regió 7, Diari de Girona i Sport.
“Cataluña” i una ballarina de flamenc al Japó
En els viatges a l’exterior, el president s’ha esforçat a semblar un dirigent preocupat per la imatge de Catalunya i l’expansió econòmica del país. Ara, durant les dues rondes asiàtiques –a Corea del Sud i al Japó i, després, a la Xina– no ha pogut dissimular la gran sintonia amb els ambaixadors espanyols que l’han acompanyat. A Osaka, per exemple, es va fotografiar amb tota la delegació al pavelló espanyol de l’Exposició Universal sota el missatge “Greetings from Spain” (‘Salutacions des d’Espanya’).
Poc després, en l’acte inaugural de la Setmana Catalana, va participar en una de les escenes més esperpèntiques de la seva presidència. En l’acte es va fer un concert de rumba i un tast de pa amb tomàquet. Ara, en la iconografia que es va fer servir Catalunya apareixia escrit en castellà –amb la lletra Ñ– i, mentre sonava la música, una ballarina de flamenc en seguia les notes.
Per si no n’hi hagués prou, al ritme de “Gitana hechicera”, de Peret, tots els assistents, inclosos Illa i l’ambaixador Íñigo de Palacio, es van posar dempeus per picar de mans al compàs de la música, aplaudint especialment el “Barcelona té molt poder”. Tant poder que el president sempre l’ha d’embolicar de simbologia espanyola.
