La polèmica per les llicències posa en tensió el model ciclista d’Andorra

Aquests darrers anys, Andorra s’ha consolidat com un dels principals centres de referència per al ciclisme internacional. Al país, s’hi han començat i acabat etapes de curses destacades, com el Tour –que enguany començarà a Barcelona–, la Volta Ciclista a Catalunya o la Vuelta, que enguany tindrà una etapa amb sortida i arribada a Andorra la Vella. Alhora, Andorra Turisme ha treballat per generar una indústria turística relacionada amb la bicicleta. I nombrosos ciclistes professionals s’hi han establert atrets per les condicions d’entrenament en altura, la climatologia i el règim fiscal. Tanmateix, aquestes darreres setmanes, aquest context s’ha posat en tensió arran d’una polèmica entre la Federació Andorrana de Ciclisme (FAC) i alguns corredors.

Darrerament, la FAC, presidida per Carolina Poussier d’ençà del 2024, ha impulsat canvis en l’obtenció de llicències per a ciclistes professionals residents al país. L’origen de la modificació és l’elevat cost dels expedients per possibles casos de dopatge, un cost que ha d’assumir les federacions i que pot arribar fins a 8.000 euros. Això implica que, si un ciclista és acusat d’haver consumit substàncies prohibides, la federació n’ha d’avançar l’import, amb independència del resultat final del procediment.

Anteriorment, hi havia un sistema d’aval bancari, però era poc efectiu: si el corredor investigat abandonava el país i tancava el compte, la garantia desapareixia. A més, aquests expedients es poden obrir fins tres anys després de la presumpta infracció.

El cas de la federació andorrana és singular: és una entitat petita, amb pocs membres, però amb una proporció elevada de professionals. Aquesta situació, en què la FAC ha de proveir una quantitat important de diners preveient la possibilitat que s’obrin d’expedients d’investigació, afegeix tensió al pressupost, que es destina en bona part a l’esport de base i es finança amb aportacions del govern, quotes i patrocinadors.

Conflicte pel canvi de condicions

Per resoldre aquesta situació, en un primer moment, la FAC preveia d’imposar un dipòsit retornable d’uns 8.000 euros –7.500 francs suïssos– als professionals en el moment de tramitar la llicència, que es mantenia en 750 euros. Aquest sistema es va aprovar en assemblea i comptava amb el vist-i-plau del govern. La mesura va generar malestar entre els ciclistes, que la consideraven un augment molt elevat del cost econòmic.

En aquest context, Carlos Verona, corredor del Lidl-Trek resident a Andorra i un dels veterans amb més pes al grup gran, va fer pública una carta oberta en què expressava el desacord amb la mesura, que qualificava de desproporcionada, i lamentava haver-se’n assabentat per la premsa. També criticava la presidenta, Carolina Poussier –a qui havia donat suport en les darreres eleccions federatives–, i la manca de transparència en la gestió i en la presa de decisions.

Segons que relatava, al desembre havia tingut algunes reunions amb el secretari d’Estat d’Esports, Alain Cabanes, i amb la ministra Mònica Bonell, que es van mostrar oberts al diàleg. Verona també advertia que l’exigència immediata d’aquest dipòsit podia ser inassumible per a molts corredors, especialment els més joves.

Finalment, va traslladar aquesta preocupació als representants dels ciclistes professionals, cosa que va contribuir a la intervenció de la Unió Ciclista Internacional (UCI), que va establir com a mesura cautelar que els corredors residents a Andorra poguessin tramitar la llicència al país d’origen fins que s’aclarís la situació.

Mediació del govern i intervenció de l’UCI

Arran d’aquest conflicte, el govern d’Andorra va intervenir, segons fonts del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, amb l’objectiu de salvaguardar la projecció que els ciclistes professionals i les curses atorguen al territori. Després d’unes quantes reunions amb els ciclistes, el govern i l’UCI, es va concloure que el nou sistema de dipòsit no s’aplicava en unes altres federacions i que, per tant, s’havia de modificar per adaptar-lo al context internacional.

Finalment, es va decidir d’incrementar la quota d’expedició de les fitxes professionals, una part de la qual es destinarà a un fons específic per a cobrir eventuals expedients. A banda, l’UCI va eliminar la possibilitat de tramitar la llicència en qualsevol altra federació que no fos la del país de residència.

Ball de xifres

Arran de la polèmica, Carlos Verona va assegurar que el nombre de professionals amb llicència andorrana havia baixat en picat, i que havia passat d’uns 120 corredors a menys d’una cinquantena. Ara, després de l’acord, aquesta xifra s’ha anat recuperant fins a arribar als 90 professionals.

Fonts de la federació diuen que aquesta xifra no és definitiva, perquè encara es tramiten sol·licituds, atès que l’UCI va concedir un mes de marge als professionals perquè regularitzessin les llicències en el país de residència.

La polèmica s’afegeix a unes altres controvèrsies recents de la FAC sota la presidència de Carolina Poussier, com ara, les crítiques per la voluntat de retribuir alguns càrrecs federatius o de presumptes favoritismes. Aquests episodis han anat alimentant un malestar creixent entre una part dels corredors professionals residents.

Sobre aquest darrer cas, la federació diu que ja s’ha tancat i refusa de personalitzar el debat. A banda, assegura que totes les decisions s’han pres en òrgans col·legiats i en coordinació amb el govern.

També assegura que molts ciclistes han regularitzat la seva situació i han entès la necessitat de garantir la sostenibilitat econòmica. Finalment, la FAC defensa que l’objectiu dels canvis és evitar que els costs dels expedients afectin el pressupost destinat al ciclisme base.