29.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 30.07.2025 - 19:12
Arriben les nits d’estiu, que són ideals per a gaudir de la natura i observar el cel i les estrelles. Per això, una de les millors activitats a fer és admirar les pluges d’estels que hi haurà aquests dies.
Les pluges d’estels s’esdevenen quan la Terra travessa les restes que deixa un cometa al seu pas. Els cometes són cossos celestes gelats i, quan s’acosten al Sol, part d’aquest gel es converteix en gas i deixa anar una pols que en forma la cua. Quan la Terra travessa l’òrbita del cometa, aquests petits fragments xoquen contra l’atmosfera i es cremen, cosa que crea unes traces de llum que es poden veure de nit. Probablement, la pluja d’estels més coneguda és la dels Perseids, però n’hi ha una altra que aquesta nit comença la fase de més bona visibilitat: la dels delta-Aquàrids.
A continuació, detallem com i quan podreu gaudir al màxim d’aquests dos fenòmens astronòmics màgics que tenen lloc a l’estiu:
30 de juliol: punt àlgid dels delta-Aquàrids
Els delta-Aquàrids comencen a mitjan juliol –aproximadament, el 12 juliol– i s’estenen fins a final d’agost –concretament, el 23 d’agost. Però el moment de màxima intensitat i, per tant, de més bona visibilitat, és de la nit del 30 de juliol al primer d’agost.
Enguany, la fase lunar en aquesta data serà molt favorable per a la visibilitat del fenomen. Tal com explica l’astrònom Enric Marco, la Lluna, que a hores d’ara és en quart creixent, il·luminarà un 25%-30% del seu disc i es pondrà abans de la mitjanit. Això oferirà unes condicions de foscor ideals per a l’observació dels estels fugaços.
Els meteors es faran visibles del capvespre fins a l’alba i caldrà mirar preferentment cap al sud-est, perquè el radiant dels delta-Aquàrids se situa en direcció a la constel·lació d’Aquari.
Tot i que aquest fenomen és més visible a l’hemisferi sud, on el radiant se situa més alt, també és perceptible a l’hemisferi nord. Tot i això, com passa en la gran majoria de casos d’observació d’estels, la qualitat de l’observació millora considerablement si s’evita la proximitat a nuclis urbans amb alta contaminació lumínica.
Què són els delta-Aquàrids?
La pluja d’estels que observem amb els delta-Aquàrids és el resultat de les restes del cometa 96pTMachholz, un cometa que orbita al voltant del Sol cada cinc anys, aproximadament. Els petits grans de pols o pedres que deixa enrere el cometa es cremen quan interaccionen a gran velocitat amb l’aire de l’atmosfera a uns 100 quilòmetres d’altura.
S’anomenen així perquè el radiant d’aquesta pluja d’estels, és a dir, el punt del firmament del qual brollen, correspon a un estel de la constel·lació d’Aquari.
Els Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç, a l’agost
Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant, es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars. Popularment, s’anomenen llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant.
Enguany, la nit de màxima intensitat per a observar els estels serà la del 12 al 13 d’agost. Malauradament, el fet que les llàgrimes de Sant Llorenç coincideixin amb la lluna plena en dificultarà la visió. Per això, Enric Marco recomana d’intentar-ho abans de la sortida de la Lluna, prevista cap a les onze de la nit.
Què són els Perseids?
Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període d’òrbita al voltant del Sol de 133 anys i que va acostar-se a l’astre per darrera vegada el 1992. Cada agost, la Terra travessa la zona per la qual va transitar el cometa i aquestes partícules alliberades entren a l’atmosfera, fet que produeix els estels fugaços.
La majoria d’aquestes partícules de pols tenen la mida d’un gra de sorra, si bé poden arribar a la mida d’una pedra que càpiga a la mà. Un cop entren a l’atmosfera, es comencen a escalfar pel fregament amb el gas i s’acaben desintegrant, i això genera l’efecte visual dels estels fugaços.
El nom prové del fet que els meteors sembla que radien des de la constel·lació de Perseu. Aquesta constel·lació és visible en el cel nocturn durant els mesos d’estiu a l’hemisferi nord, coincidint amb el moment en què podem observar la pluja d’estels amb més intensitat.
Quina és la millor manera de veure les pluges d’estels?
No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els delta-Aquàrids o els Perseids, perquè es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, on no hi hagi llum artificial a la vora ni urbanitzacions. És a dir, com més lluny de la civilització, millor.
En aquest sentit, per a qui vulguin observar les pluges d’estels al Principat, Marco recomana de consultar el mapa de la contaminació lumínica elaborat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
A més, aconsella d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. És essencial estirar-se completament per mirar el cel i no perdre-se’n cap que passi per darrere.
També és important una dosi de paciència. Els ulls tarden uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. “Com tot a la vida, les coses bones demanen paciència. No és arribar i moldre”, diu Marco.
