Recorren contra l’ordre del TSJC que anul·la part del decret lingüístic educatiu

La Plataforma per la Llengua, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació d’Advocats d’Osona en defensa dels Drets Humans han presentat un recurs de reposició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució que ordenava d’executar provisionalment la sentència que retalla el decret de règim lingüístic a l’escola. L’entitat demana al tribunal que retiri aquesta interlocutòria i exigeix al govern que apliqui els articles del decret que continuen vigents.

La Plataforma per la Llengua diu que la petició d’execució formulada per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe és “interessada políticament, inapropiada formalment, innecessària i injustificada”, i defensa que l’ordre judicial no hauria de causar alarma, atès que els articles anul·lats ja són regulats per unes altres normes. La Plataforma per la Llengua interpreta la decisió del TSJC com “un nou intent per a dominar el discurs i desgastar els centres educatius”, i insisteix que l’executiu ha de desplegar les parts del decret que no s’han anul·lat.

Entre aquestes, es destaca l’article 36, que preveu sancions per als docents que incompleixin el projecte lingüístic de centre, i l’exigència d’un nivell C2 de català per als nous docents. També recorda que el decret estableix que el català ha de ser la llengua d’ús habitual en les comunicacions de l’administració educativa, en la retolació, en l’entorn digital dels centres i en les relacions amb empreses subcontractades. Quant als projectes lingüístics, la norma fixa que s’han de basar en dades sociolingüístiques i en les competències de l’alumnat, i que han de garantir coherència en tots els àmbits educatius, incloent-hi activitats extraescolars i serveis com els menjadors. També estableix mecanismes de seguiment i avaluació i reforça el paper dels equips LIC i de la inspecció educativa.

L’entitat recorda que el TSJC va anul·lar catorze articles del decret el setembre del 2025, una decisió contra la qual ja va presentar un recurs de cassació. El decret 91/2024 formava part del desplegament pendent del règim lingüístic previst a la llei d’educació de Catalunya. A més, la Plataforma per la Llengua reitera les crítiques al tribunal i recorda que ja en va demanar la recusació per la participació d’alguns magistrats, que considera incompatible amb el principi d’imparcialitat. En particular, assenyala manifestacions públiques d’un dels jutges sobre el model lingüístic educatiu, que, a parer seu, comprometen la neutralitat exigible.