28.04.2025 - 09:08
|
Actualització: 28.04.2025 - 10:35
La Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut, que va refusar d’obrir un expedient sancionador contra una metgessa de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per un cas de discriminació lingüística. L’organització vol forçar la investigació d’uns fets ocorreguts el 14 de desembre de 2023, quan una pacient d’urgències va ser expulsada d’una consulta per haver parlat en català.
Recorrem al TSJC la negativa de @salutcat a obrir un expedient a la metgessa de Can Ruti que va discriminar una pacient per parlar en catalàhttps://t.co/u4mmrt6I8e
— Plataforma per la Llengua
(@llenguacat) April 28, 2025
L’entitat ja havia intentat de resoldre el cas per la via administrativa: primer, amb una denúncia a la Unitat d’Atenció a la Ciutadania de l’hospital, que fou arxivada; i, després, amb un recurs d’alçada a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, que també es va arxivar. Ara porta el cas als tribunals per aconseguir que s’investiguin els fets i que, si es confirma la vulneració de drets, sigui sancionada la facultativa.
Segons que relata la víctima, tot va començar quan, a dins de la consulta, ella i el seu acompanyant es van adreçar en català a la metgessa, que els va tallar de manera abrupta amb un “parlin en castellà” i els va exigir que canviessin de llengua. Com que no ho van fer, la doctora els va fer fora de la consulta sense gestionar cap derivació a un altre professional. La parella va demanar ajuda al servei d’admissions, però només els van oferir la possibilitat de presentar una reclamació escrita.
Tot plegat va implicar que haguessin d’esperar dues hores més per ser atesos per una altra metgessa, que, tot i saber català, inicialment tampoc s’hi va adreçar.
Per a la Plataforma per la Llengua, aquest fet vulnera greument els drets lingüístics de la pacient, i poden constituir una falta molt greu segons l’article 115 del decret legislatiu 1/1997. També indiquen que la conducta de la metgessa vulnera la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació (llei 19/2020) i l’estatut del personal estatutari dels serveis de salut (llei 55/2003).
L’organització ha fet sempre costat a la pacient i, en veient la negativa reiterada de les autoritats sanitàries d’obrir cap expedient, ara ha optat per la via judicial. Considera imprescindible que s’investiguin els fets a fons i que, si escau, s’imposin les sancions pertinents.
Can Ruti admet irregularitats, però es resisteix a actuar
L’Hospital Germans Trias i Pujol va reconèixer en un comunicat intern que l’atenció rebuda per la pacient “no era tolerable” i va anunciar mesures correctives, com ara la creació d’un comitè multidisciplinari de dinamització lingüística. Tanmateix, va refusar d’obrir cap expedient sancionador, argumentant que no hi havia intenció discriminatòria per part de la metgessa.
La Plataforma per la Llengua no accepta aquesta interpretació i defensa que, precisament, cal obrir un expedient per estudiar el cas amb rigor i garantir que fets com aquest no restin impunes.
Un problema estructural
L’àmbit sanitari és, de fet, un dels que concentren més queixes per vulneració dels drets lingüístics. Segons dades de la Plataforma per la Llengua, entre el 2023 i el 2024 les queixes per discriminacions en el sistema sanitari han augmentat d’un 14,17% als Països Catalans.
El 2023, l’entitat va recollir 247 denúncies de discriminació lingüística en l’àmbit sanitari: 224 a Catalunya, 10 al País Valencià i 13 a les Illes Balears. El 2024, les xifres van pujar fins a 282 queixes (257 a Catalunya, 14 al País Valencià i 11 a les Illes).
Aquestes dades posen de manifest, segons la Plataforma per la Llengua, que la Generalitat encara no té prou mecanismes per a garantir de manera efectiva el compliment de la legislació lingüística i la protecció dels drets dels catalanoparlants, malgrat les actuacions impulsades pel Departament de Salut per millorar la capacitació lingüística dels professionals.
El català, requisit imprescindible
Per a l’entitat, cal anar més enllà de la capacitació formal i assegurar l’ús efectiu del català en l’atenció sanitària. Recorden que la llengua no pot restar reduïda a un mèrit ni dependre de la bona voluntat individual, sinó que ha de ser un requisit per a exercir.
Proposen quatre mesures concretes per a reforçar l’ús del català a la sanitat: establir sessions obligatòries d’assertivitat lingüística, exigir un nivell B2 de català el primer any, acreditar el nivell C1 el segon any i assegurar que les queixes per vulneracions lingüístiques es tradueixin en l’obertura d’expedients i l’aplicació de sancions si escau.
La Plataforma per la Llengua considera que garantir l’atenció sanitària en català és una qüestió de drets fonamentals i de qualitat assistencial, i adverteix que continuarà emprenent totes les accions necessàries perquè aquest dret sigui plenament respectat.
