10.09.2025 - 17:16
|
Actualització: 10.09.2025 - 22:55
Les entitats en defensa del català a l’escola planten cara a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que s’ha fet pública avui i que esmicola el decret de règim lingüístic educatiu de Catalunya amb el qual es blindava el català.
La Plataforma per la Llengua i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han anunciat que presentaran un recurs en contra de la sentència i avisen que el text té deficiències tècniques, una manca d’arguments propis i es fonamenta en sentències que es van dictar en un marc normatiu diferent del d’ara. També denuncien que el tribunal té un to clar d’imposició, determinant quina ha de ser la política lingüística.
Deficiències tècniques i un atac a la llengua
Rut Carandell, advocada i directora de Plataforma per la Llengua, diu que aquest conjunt de deficiències fan que la sentència pugui ser atacable als tribunals. “Està poc motivada, és defectuosa, té manca de concreció, sobretot a la constitucionalitat dels diferents articles i apartats. Incrementa la pobresa de la justificació i la fomentació de la justificació”, ha dit. A més, ha avisat que també hi ha la via de la justícia europea, ja que denuncien que la sentència també implica una vulneració de legislació internacional i de principis de dret. Sigui com sigui,
Pep Cruanyes, advocat de l’ANC, ha alertat que la sentència és un atac gran contra la llengua pròpia de Catalunya. Però no solament la parlada: la sentència també es carrega la llengua de signes catalana. “La sentència es carrega qualsevol ús de la llengua, de les comunicacions amb els pares, de l’ús al pati… Només deixa la retolació”, ha dit Cruanyes. Segons ell,
El president de l’ANC, Lluís Llach, s’ha queixat que és un acte de gravetat, i inèdit. “Durant tota la transició no havíem sofert mai un atac com aquest al moll de l’os de l’ànima nacional, com és la llengua”. I ha afegit: “He viscut vint-i-cinc anys sota el franquisme. Mai, d’una manera tan descarada, l’estat espanyol havia atacat l’ànima de la nació catalana. Estem en una lluita defensiva respecte de tots els paràmetres nacionals de convivència. La llengua, de tots els paràmetres nacionals, és la més important. Ells ho saben, nosaltres a vegades sembla que ho oblidem”.
Llach ha fet una crida a assistir a la manifestació de l’Onze de Setembre de demà, i ha dit que la qüestió de la llengua passarà en primer pla durant la jornada. En el procediment judicial, també hi participa l’Associació de Juristes per la República i l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, que, segons l’ANC i la Plataforma, també hi recorreran.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha anunciat que el govern recorrerà en contra de la sentència i ha garantit que el català continuarà sent la llengua pròpia i inclusiva de l’escola, tot rebutjant “l’ús polític” de la llengua com a eina de confrontació. Llach s’ha mostrat molt crític amb el president Illa: “La seva actitud serà la de rentar-se la cara”.
La sentència anul·la el gruix del decret
Les entitats denuncien que la sentència anul·la de facto el gruix del decret educatiu aprovat pel govern l’any 2024, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol sobre el 25%. “Contra tot criteri pedagògic, la justícia espanyola imposa el castellà i trenca la vehicularitat del català”, s’ha queixat la vice-presidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana.
A més, les entitats també denuncien que aquesta nova sentència del TSJC pot ser determinant en la sentència de Tribunal Constitucional (TC) espanyol que hi ha d’haver aviat sobre el català a l’escola, que és la que tancaria el sistema i ha de validar o no el marc normatiu del parlament, que se suposava que paralitzava la sentència que imposava el 25% del castellà a les aules.
Cruanyes ha equiparat la sentència amb el Decret de Nova Planta de l’any 1714. “Es va imposar l’objectiu d’assimilar-nos a Castella destruint la nostra llengua. Ens recorda que l’única sortida i la que ens ha mantingut durant aquests anys, per mantenir la llengua, és seguir amb la resistència i la desobediència”, ha dit.
El decret que el TSJC ha tombat establia el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular” i d’aprenentatge a les escoles, així com en l’acolliment dels alumnes nouvinguts, les activitats extraescolars i les comunicacions internes i externes dels centres.
El decret, que també preveia mecanismes per a elaborar i revisar els projectes lingüístics de centre (PLC), es va impulsar per donar seguretat jurídica a les direccions davant les resolucions judicials que obligaven a impartir almenys un 25% de classes en castellà. A més, s’emparava en la llei de 2022 sobre l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament i en un decret llei del mateix any que fixava els criteris dels projectes lingüístics.
El TSJC ha estimat parcialment el recurs presentat per l’associació Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i ha declarat nuls de ple dret diversos articles del decret, entre ells els que blindaven l’ús del català i l’occità de l’Aran com a llengües vehiculars, habituals i d’aprenentatge. També ha anul·lat que el català fos la llengua auxiliar preferent en l’ensenyament d’idiomes i l’única d’acollida per a l’alumnat nouvingut.
La sentència, el dia abans de la Diada
Aquest nou colp judicial contra l’escola catalana ha arribat el dia abans de la Diada. La resolució judicial ha encès totes les alarmes entre les entitats en defensa del català, que veuen en la sentència un atac frontal al model d’immersió lingüística i a la cohesió social. Segons Llach, la data d’avui no ha estat cap casualitat. “Fa anys que no crec en les casualitats i els tribunals d’injustícia espanyols són persistents, metòdics i previsibles”, ha dit.
