25.12.2025 - 08:48
|
Actualització: 25.12.2025 - 11:11
Una nova plataforma, picardemans.cat, promou l’ús del català als patis d’escola a partir del joc tradicional de picar de mans. El retrocés que viu la llengua al país també ha arribat als centres educatius, on constaten una davallada de l’ús espontani entre infants.
El projecte recull vídeos fets arreu dels Països Catalans amb una quinzena llarga de cançons, moltes de les quals han estat traduïdes del castellà i es presenten en totes les varietats dialectals. Així, temes com ara “Miliquituli” i “Al ritme de l’Scooby-Doo”, fins ara cantats principalment en castellà, ja tenen una versió catalana.
La Judit Navarro, mestra de música a Torelló (Osona), explica a l’ACN que els infants s’han engrescat a aprendre alguns d’aquests temes i que, a poc a poc, es torna a sentir més català al pati.
Diferents propostes per a incentivar la llengua
L’escola pública Fortià Solà de Torelló, aquest curs s’havia proposat d’enfortir la presència del català al pati amb iniciatives diverses. Judit López, la mestra de música, assenyala que arriben més infants amb unes altres llengües maternes i “costa molt” que el català tingui presència, sobretot al pati. La descoberta del web picardemans.cat els ha ajudat a consolidar el propòsit inicial i fer-ho des d’una base lúdica. Entre les cançons que hi han trobat hi ha “A la plaça d’Argentona”, “A la trampa del lleó” i “Aurora Picornell”.
Unes setmanes més tard, la situació ha canviat substancialment: “Ja els sents que canten sols”, comenta la mestra. Es transmeten les cançons entre companys. Navarro opina que és essencial que el joc “surti sol” i no sigui una “imposició”. A poc a poc, les cançons passen del pati als germans i les germanes i arriben a casa, on potser els pares també hi havien jugat. “El ventall es va ampliant”, diu. Hi ha hagut una tasca prèvia a classe, especialment a primer i segon de primària, de conversar amb les famílies sobre els jocs de pati que jugaven quan anaven a escola.
Cançons que perduren
Malgrat el pas dels anys, algunes cançons es mantenen: “Miliquituli” és una de les que López, de 35 anys, recorda que ja cantava de petita. “Tot era en castellà, però jo ja les traduïa a la meva manera”, recorda. Diu que, al principi, costa canviar de llengua, però, amb la pràctica, “tot acaba sortint”. Els infants, afegeix, estan motivats i fins i tot ja improvisen versions amb paraules modificades.
“És molt divertit”
La Clara, de 7 anys, destaca que ara li agrada més perquè és en català i gairebé tothom ho coneix. El joc de “Miliquituli” és el seu preferit perquè, segons que diu, hi veu avantatges: “Ja hi ha altres llocs que ho faran en castellà i així podem aprendre diferents maneres de fer-ho.” La seva companya, també Clara i de 6 anys, explica que el joc “Patufet” (abans “Picatxú” en castellà) ja se’l sap de memòria i l’ha començat de compartir amb la família. El mateix passa amb la Vinyet, de 6 anys, que destaca que aquests jocs “tenen coses molt divertides”.
La Chayma, també de 6 anys, diu que ella no solia jugar a picar de mans, però que gràcies a aquesta iniciativa s’hi ha engrescat: “Els ho he explicat a les meves germanes i ara jugo amb elles”, comenta.
Un projecte col·laboratiu d’arreu del país
El web picardemans.cat és una plataforma col·laborativa que ja recull una quinzena de cançons de mans d’arreu dels Països Catalans, amb les variants dialectals pròpies, acompanyades de texts i gravacions de vídeo amb infants. L’objectiu és fer créixer la biblioteca perquè les cançons estiguin a l’abast d’escoles, alumnes i famílies. “Les cançons de mans són vives i cada racó té la seva variació; no es piquen igual a tot arreu, perquè es transmeten, sobretot, de boca a orella”, expliquen. L’objectiu final és recuperar l’hàbit de cantar i jugar en català amb naturalitat.
