29.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 29.11.2025 - 21:43
Bloomberg · Aliaksandr Kudritski, Darina Krasnolutska i Katerina Txursina
La guerra de Rússia a Ucraïna continua, tot i la promesa de Trump que posaria fi al conflicte aquest gener, vint-i-quatre hores després de revalidar el càrrec de president dels Estats Units. Qualsevol acord de pau haurà d’abordar, ineludiblement, el futur del territori ocupat per Rússia a Ucraïna.
La nova proposta negociada entre diplomàtics nord-americans i russos, i presentada posteriorment a Ucraïna, preveu de reconèixer com a russes de facto tant Crimea com gran part de la regió del Donbàs, incloent-hi les parts que Moscou ha estat incapaç de conquerir a la força.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i els seus aliats europeus han fet pressió per a modificar el pla de pau, de vint-i-vuit punts, que també estipula que Ucraïna limiti la mida del seu exèrcit i abandoni tota esperança d’ingressar a l’OTAN.
Les converses entre els Estats Units i Ucraïna han donat lloc a “un marc de pau actualitzat i perfeccionat”, segons una declaració conjunta; tanmateix, continua havent-hi punts clau de desacord, incloent-hi el futur del territori ocupat.
Quins territoris controla actualment Rússia a Ucraïna?
A mitjan novembre, Rússia ocupava gairebé una cinquena part d’Ucraïna; la presència de l’exèrcit rus s’hi estenia en un front de més d’un miler de quilòmetres.
Fa anys que Putin anhela alterar les fronteres d’Ucraïna. El president rus creu que Rússia s’hauria d’estendre més enllà de les fronteres actuals i ha lamentat que l’ensorrament de l’URSS –de la qual Ucraïna formava part– impliqués una “desintegració de la Rússia històrica”.
Putin annexionà il·legalment la península de Crimea, a la mar Negra, l’any 2014. Parts de les províncies de Donetsk i Luhansk –que juntes conformen la regió del Donbàs, a l’est d’Ucraïna– caigueren en mans russes aquell mateix any gràcies a l’esclat d’una insurrecció separatista atiada pel Kremlin.
Després de la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022, les tropes russes ocuparen gran part d’aquestes dues regions i també capturaren parts de les províncies de Kherson i Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, incloent-hi la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa.
Les forces russes no han aconseguit mai de controlar completament aquestes quatre regions, tot i que fa anys que ho proven. Putin, tanmateix, n’anuncià l’annexió el setembre del 2022, quan declarà que passarien a formar part de Rússia per sempre més. En virtut d’una esmena aprovada el 2020, la constitució russa prohibeix que el país renunciï a qualsevol territori que hagi estat proclamat com a propi prèviament.
Com canviarien les fronteres d’Ucraïna amb el pla de pau de Trump?
Segons la proposta primera de Trump, a què ha tingut accés Bloomberg, Crimea i les regions de Donetsk i Luhansk, seran “reconegudes com a russes de facto, fins i tot pels Estats Units”. La proposta també preveu que Ucraïna retirarà les seves forces de les parts de Donetsk que controla actualment; la zona es convertiria en una “zona tampó desmilitaritzada i neutral” reconeguda internacionalment com a part de Rússia. Segons els termes de l’acord, l’exèrcit rus tampoc no podria franquejar aquesta zona.
Alhora, la frontera a les regions de Kherson i Zaporíjia es congelaria en la línia del front actual entre Rússia i Ucraïna. En canvi d’això, Rússia renunciaria a la resta de territoris que controli fora d’aquestes cinc regions.
Ucraïna s’avindrà a cedir aquests territoris?
El pla de pau original estableix que els Estats Units proporcionaran a Ucraïna una garantia de seguretat –per la qual el govern nord-americà serà recompensat– per a dissuadir atacs futurs de Rússia.
Tanmateix, aquesta mena de promeses sovint han acabat essent lletra morta. El Memoràndum de Budapest –signat el 1994 per Rússia, els Estats Units i el Regne Unit– oferí garanties de seguretat al país, com ara el compromís de respectar la integritat territorial i la renúncia a l’ús de força militar de qualsevol mena, en canvi que Kíiv renunciés al seu arsenal nuclear, un llegat de l’era soviètica. Vint anys després, Rússia incomplí aquesta promesa amb l’annexió de Crimea.
Zelenski i els aliats europeus d’Ucraïna han fet pressió per provar de garantir que qualsevol negociació sobre un intercanvi territorial no comenci fins que les hostilitats no hagin cessat a la línia del front actual. Si Ucraïna cedís tota la regió del Donetsk, defensar el país d’una futura agressió russa esdevindria molt més difícil, segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), un laboratori d’idees de Washington.
Els experts de l’ISW diuen que el “cinturó fortificat” d’Ucraïna –la principal línia defensiva que, durant anys, ha impedit els avenços de l’exèrcit rus cap a l’interior del país– esdevindria molt vulnerable als atacs russos. Zelenski ha dit i repetit que Kíiv no reconeixerà mai com a russos els territoris ocupats. La constitució ucraïnesa, aprovada el 1996, estipula que el territori del país és “indivisible i inviolable”; el document també defineix específicament Crimea com una república autònoma que és “part constitutiva inseparable d’Ucraïna”.
La majoria dels ucraïnesos s’oposen a cedir cap territori a Rússia, encara que el suport a aquesta posició han anat disminuint a mesura que el conflicte s’ha anat allargant. El maig del 2022, prop d’un 82% dels ucraïnesos estava d’acord que Kíiv no havia de cedir cap territori a Rússia, encara que això allargués la guerra i amenacés la independència del país, segons un sondatge de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv. L’octubre d’enguany, aquest percentatge havia baixat fins a un 54%.
Té cap altra opció Zelenski?
Els dirigents europeus –juntament amb els membres del Grup dels Set, el Canadà i el Japó– han fet pinya amb Zelenski, tot reiterant que les fronteres internacionals no s’han de modificar a la força, i han descrit el pla de pau com “un punt de partida en què caldrà treballar més”.
Entre els aliats d’Ucraïna hi ha un cert temor que Zelenski es pugui trobar pressionat a acceptar condicions desfavorables en canvi de posar fi a la guerra; aquestes darreres setmanes, la reputació del president ucraïnès en l’àmbit nacional ha estat qüestionada arran d’un escàndol de corrupció que ha esquitxat uns quants alts funcionaris del seu govern. Alhora, els civils ucraïnesos han de suportar apagades contínues i atacs aeris russos implacables a les portes de l’hivern.
En l’àmbit exterior, el govern Trump amenaçà de primer de retirar el seu subministrament a Kíiv i de deixar de compartir-hi intel·ligència –clau per a la defensa aèria d’Ucraïna–, tret que Zelenski acceptés un acord de pau. Les perspectives que la UE acordi un gran paquet d’ajuda financera per a Kíiv, paral·lelament, són dubtoses. Ara com ara, el bloc ni tan sols ha estat capaç de posar-se d’acord sobre la possibilitat de redirigir els actius russos congelats al continent cap a Ucraïna, una proposta que oferiria a Kíiv uns 140.000 milions en préstecs.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
