29.11.2025 - 10:27
|
Actualització: 29.11.2025 - 12:12
El pla INUNCAT s’ha activat 21 vegades enguany, la xifra més alta en una dècada. Segons dades de Protecció Civil obtingudes per l’ACN, el pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya ha arribat a fase d’alerta en vint ocasions, tantes com en tot el 2024, que ja era rècord, però enguany també s’ha sumat una activació més en fase d’emergència. L’INUNCAT també té la fase de prealerta, que no comporta activació del pla. Protecció Civil està enllestint una revisió dels llindars per engegar el pla, atès que com més va s’observen més episodis extrems. El Meteocat també participa en la reformulació –enguany, ha emès avisos per més d’un terç dels dies de l’any, una xifra també rècord en una dècada.
La subdirectora general de Coordinació i Gestió d’Emergències de Protecció Civil, Imma Solé, explica a l’ACN que enguany hi ha hagut moments puntuals en què la pluja ha afectat amb certa intensitat i recorda que s’ha notat més que uns altres anys perquè venim d’un període de sequera i molt poca precipitació.
Enfront del fet que aquesta última dècada mai no s’havia activat el pla INUNCAT tant com enguanyany, Solé nega que sigui conseqüència de la gota freda del País Valencià de l’any passat. “Treballem amb els mateixos paràmetres amb què treballàvem abans”, assegura, tot i que admet que tenen present l’emergència que es va viure fa un any i que va deixar 229 víctimes mortals a la demarcació de València.
Amb tot, els criteris per a engegar el pla d’inundacions de la Generalitat podrien canviar en un futur pròxim, ja que Protecció Civil treballa en una proposta tècnica de revisió de l’INUNCAT que s’acabarà de perfilar i que podria veure la llum en les setmanes vinents o mesos, segons el subdirector general de Programes de Protecció Civil, Sergio Delgado. L’anàlisi dels impactes d’aquests últims anys i els efectes que han causat són claus en la feina que fan. De fet, un dels principals motius de la redefinició és l’adaptació al canvi climàtic, segons que explica, amb episodis com més va més extrems, “llindars de pluja més elevats i que, per tant, produeixen impactes més elevats”.
El risc d’inundació ja està generalitzat a tot el territori
Delgado expressa que històricament a Catalunya hi ha hagut dues zones especialment marcades pel risc d’inundació: d’una banda, el litoral i prelitoral, “per la configuració de les muntanyes, la proximitat del mar i tota la influència del clima mediterrani que fa que a la tardor hi hagi episodis de pluges fortes que provoquen inundacions importants i sobtades”, i d’una altra, les capçaleres dels rius, al Pirineu, en episodis no tan sols a la tardor, sinó en qualsevol moment de l’any.
Amb tot, afegeix que ara el risc d’inundació és més generalitzat i no hi ha una part del territori que es pugui considerar fora d’aquest risc. Així, insta els ciutadans a pensar que a qualsevol punt de Catalunya hi ha risc significatiu, ja que hi pot ploure fort i comportar una inundació sobtada.
L’ajustament de llindars de Protecció Civil es fa amb l’Agència Catalana de l’Aigua i també amb el Meteocat, segons que explica a l’ACN el cap de Predicció i Vigilància de l’ens, Santi Segalà, que defensa la revisió perquè com més va les precipitacions de molta aigua en poca estona es donen “amb més freqüència i poden ser més intenses”. Aquest tipus de pluges són típiques del clima mediterrani i poden tenir efectes devastadors. En canvi, llevantades que s’allarguen en el temps, com ara el temporal Glòria del 2020, són menys recurrents. El Meteocat distingeix els avisos de situacions meteorològiques de perill entre intensitat forta en un moment puntual i acumulació de quantitats elevades durant moltes hores, i el primer cas ocupa més de vuit episodis de cada deu.
Rècord de dies amb avisos per pluja
Malgrat que amb la mitjana anual de precipitació no es veu una nova tendència, sigui a l’alça sigui a la baixa, a causa del canvi climàtic a l’arc mediterrani, segons Segalà, sí que després de la sequera s’ha observat la reactivació d’episodis intensos en alguns sectors.
De fet, el 2025 va camí de rècord de dies amb avisos per precipitació emesos pel Meteocat, un factor que contribueix a l’hora de decidir si s’activa l’INUNCAT. Segons dades de Meteocat, fins el 6 de novembre s’han fet avisos d’intensitat i d’acumulació de pluja en 117 dies diferents (gairebé un 38% del total). En aquest punt de l’any, aquesta última dècada només hi ha hagut un any, el 2018, en què es va igualar aquesta xifra; la resta se situen per sota. El 2024, la xifra el 6 de novembre era de 113 dies, però amb més avisos amb el nivell de perill alt (graus 4, 5 i 6) que enguany, que se situa en segona posició en aquesta categoria. Les dades analitzades comencen l’any 2014.
Segalà explica que si bé la irregularitat de la precipitació a la Mediterrània any rere any és natural, aquesta primavera, estiu i tardor hi ha hagut diversos avisos de grau de perill elevat amb més freqüència que uns altres anys. Segons que ha explicat, enguany hem tingut molts episodis de precipitació intensa i això ha fet que s’activessin aquests avisos de grau més alt.
Ruixats de final d’estiu que ara s’allarguen durant tota la tardor
A més, el Meteocat observa que, aquests últims anys, les altes temperatures de l’estiu s’allarguen tant per davant com per darrere, i també ho fan les precipitacions que abans es donaven només a final d’estiu o a començament de la tardor, derivades dels termòmetres amb temperatures molt altes. Ara aquests episodis arriben a final d’any. El factor principal que els ruixats intensos s’allarguin durant tota la tardor és que la temperatura tant de l’atmosfera com de la mar Mediterrània és com més va més alta i aguanta fins ben bé a final d’any.
Aquesta tardor ha estat paradigmàtica en aquest sentit, ja que el pla INUNCAT s’ha activat nou vegades –set el mes de setembre–, cosa que no té precedents d’ençà de, com a mínim, el 2017, el primer any de què es tenen dades.
El Baix Ebre i el Montsià, les comarques més afectades
En concret, aquests últims mesos han estat especialment complicats a les Terres de l’Ebre, amb precipitacions molt repetitives i freqüents. Segalà descriu les comarques ebrenques com una zona amb una orografia molt particular, en especial el Delta, el Montsià i el Baix Ebre, amb una plana molt a nivell del mar, però que té molt a prop les muntanyes dels ports, que fan de paret. Segons que explica, els ruixats registrats fa poc a l’Ebre no haurien estat tan devastadors en àrees amb una orografia menys complexa.
Les dades demostren que les comarques més meridionals del país són les que més han tingut situacions de perill emeses pel Meteocat. Entre el 2014 i el novembre del 2025, el Baix Ebre i el Montsià han registrat, respectivament, 47 dies i 45 dies, avisos amb grau màxim dels nivells 4, 5 i 6, és a dir, els que preveuen una intensitat de més de 40 litres per metre quadrat en menys de 30 minuts, o una acumulació de més de 200 litres per metre quadrat en menys de 24 hores. A una distància destacable, són els dos territoris que sumen més avisos d’aquesta mena, seguits del Baix Llobregat (38), el Tarragonès (37), el Baix Camp (36) i el Garraf (33). Si es té en compte només les dades d’enguany, el Baix Ebre i el Montsià també són les dues comarques capdavanteres, amb nou dies.
Comptant tots els avisos, també els de grau 1, 2 i 3 –els que preveuen una intensitat de més de 20 litres per metre quadrat en menys de 30 minuts o una acumulació de més de 100 litres per metre quadrat en menys de 24 hores–, el Ripollès és la comarca que se situa amb més dies d’avisos en aquesta última dècada (665), a prop de territoris típicament plujosos com ara la Garrotxa (654), Osona (645) i la Selva (643).
Com reflecteixen les xifres, les condicions meteorològiques extremes també poden causar estralls especialment al litoral de Barcelona, com ara al Maresme, a causa de les rieres. El representant del Meteocat diu que episodis d’alta intensitat de pluges tardorenques n’hi ha hagut històricament, però “cada cop hi ha més gent i més eixos viaris”, cosa que complica molt la gestió d’aquests fenòmens per evitar inundacions.
