13.10.2025 - 19:55
Les pimes catalanes, i de tot Europa, continuen esperant avenços en la reforma de les normes sobre morositat, promesa de fa temps per la UE. Veuen com passen els dies i com augmenta el cost per la inacció dels polítics. Comproven que la morositat els erosiona la capacitat d’inversió i contractació, que els impedeix de fer les transicions ecològica i digital i que es manté molt afeblida la seva posició enfront de les grans empreses. Saben, per experiència pròpia, que això desvirtua la competència i també acaba afectant les decisions dels consumidors. Esperen que la UE, d’una vegada per totes, acabi el desori en els pagaments que fa massa anys que han de suportar.
A causa del retard en el tancament del reglament que ha de resoldre aquesta situació, dimecres, dia 8 d’octubre, l’eurodiputada Diana Riba va presentar a la Comissió Europea una pregunta prioritària amb sol·licitud de resposta escrita: “Què fa la Comissió per intentar desblocar aquesta situació, que soscava la competitivitat de les pimes?” El text de la pregunta és un compendi de raonaments sobre l’infern que viuen moltes pimes a causa dels retards en els pagaments.
Riba recorda que, “en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 2022, Ursula von der Leyen va declarar que una de cada quatre fallides empresarials en la Unió es deu al fet que les factures no es paguen a temps. Segons l’informe anual del 2024 de l’Observatori Europeu de Pagaments, el 56% de les empreses declaren que accepten terminis de pagament més llargs, per no perjudicar les relacions amb els clients. L’Informe sobre Pagaments a Europa d’Intrum, d’enguany, adverteix que la morositat pot deixar en situació de perill deu milions d’empreses europees i mostra que el 71% de les empreses enquestades són favorables a la proposta de la Comissió. L’informe indica que el termini mitjà de pagament de la Unió per al sector públic és de seixanta-nou dies, i que en alguns estats s’arriba a setanta-tres.”
I continua: “Sentències molt recents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea també demostren que la morositat continua essent un problema per a les pimes. La resolució legislativa del parlament, que va ser ratificada pels nous membres de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor el setembre del 2024, palesa el compromís amb aquesta proposta. Malgrat això, alguns estats membres continuen blocant les negociacions al Consell sense presentar dades que justifiquin les seves posicions.”
Bé, veurem quina resposta li donen i, sobretot, què fan. El fet és que, un dia abans, el 7 d’octubre, la Comissió havia presentat al Consell els resultats de la seva nova enquesta a escala de la UE sobre les pràctiques de morositat que afecten les pimes. Uns resultats que dibuixen una imatge clara: la morositat continua essent generalitzada i perjudicial per a les petites empreses. Segons la patronal europea de les pimes, si realment les institucions europees volen simplificar i millorar la seva competitivitat, la millor manera de proporcionar solucions tangibles és poder garantir que cobrin a temps.
Els resultats de l’enquesta mostren també que la morositat no és una qüestió aïllada, sinó sistèmica i estructural. En el fons, demostra allò que les pimes diuen de fa anys: les mesures voluntàries no funcionen. Per això és necessària i urgent una revisió del marc regulador actual.
Sorprenentment, un 73% dels enquestats diu que té dificultats per la morositat, particularment en les transaccions B2B, és a dir, entre empreses. Pels enquestats, les principals causes de la persistència del problema són la falta de sancions i l’aplicació ineficaç de les normes.
Però hi ha més. El retard del pagament també es va identificar com una barrera clau per a la inversió i el creixement. Per a moltes pimes, la morositat implica projectes ajornats, pèrdua d’oportunitats i reducció de la competitivitat. Els enquestats assenyalen pràctiques deslleials generalitzades, com ara les extensions imposades o unilaterals de les condicions de pagament, que soscaven la llibertat contractual i deixen els proveïdors més petits amb poques opcions. Particularment, el 63% dels enquestats va demanar un límit en els terminis de pagament per a restaurar l’equilibri i la previsibilitat en les transaccions comercials.
Per a la patronal europea de les pimes, és inacceptable que se sentin obligades a acceptar terminis de pagament injustament llargs només per poder mantenir els clients. Un marc clar i aplicable de la UE donaria poder a les empreses més petites i faria que el mercat únic fos més just. Les institucions europees no poden ser considerades serioses a l’hora de millorar el mercat únic si no donen suport a unes condicions de pagament justes.
A l’estiu, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) alertava del caràcter estructural i generalitzat de la morositat empresarial a l’estat espanyol i la comparava amb una bomba de rellotgeria. Aquesta pràctica no és gens anecdòtica, sinó que amb els anys ha esdevingut un element habitual del model de negoci de moltes empreses, especialment de les més grans.
“Pagar tard s’ha institucionalitzat. Per a algunes empreses és una manera encoberta de finançar-se a costa dels seus proveïdors”, denuncia fa molts anys Antoni Cañete, president de la PMcM. En un país on el 99,8% del teixit empresarial és format per petites i mitjanes empreses, aquesta situació és “una amenaça sistèmica per a la seva supervivència”, assegura. I afegeix que l’efectivitat d’aquest reglament dependrà del fet que els estats membres “l’apliquin amb fermesa, dotin de mitjans les autoritats supervisores i no cedeixin a pressions sectorials que vulguin mantenir l’status quo“. I, arran de l’enquesta, reitera: “Per si encara hi havia cap dubte, la morositat continua essent un dels principals problemes que afecten les pimes a mitjan 2025.”
Semblava que la cosa anava ben encaminada amb el nou reglament, però troba més resistències de les desitjades a Brussel·les per acabar-se d’enllestir definitivament. Cal exigir que el blocatge actual, en la darrera fase del procés, se superi aviat.
