01.01.2026 - 21:40
El cap de setmana passat, l’episodi de pluja es va acarnissar amb algunes de les comarques afectades per la gota freda del 29 d’octubre de 2024 i les alertes van tornar a sonar als mòbils, fins a tres vegades. A la comarca de la Ribera, el riu Magre i el barranc de Barxeta van viure desbordaments en alguns indrets i es van desallotjar trenta-vuit persones al municipi de la Pobla Llarga perquè ja els començava a entrar aigua a casa.
A l’Horta Sud, el barranc de Torrent (o rambla del Poio) no portava gaire aigua, però els veïns ho van viure igualment amb por. Mariló Gradolí, presidenta de l’associació Víctimes de la DANA 29 d’Octubre 2024 i veïna de Catarroja, explica que els grups de WhatsApp locals eren un niu d’angoixa: “Diumenge a la vesprada era un patiment, anaven fent un seguiment per a veure com anava el barranc. ‘Per favor, envieu fotos de com va el barranc’, deien. I el barranc no anava ni mig ple, però es passà por. L’endemà, hi havia gent que deia que ho havia passat molt malament. Una persona em va dir que havia plorat i una altra deia que no podia ser que cada episodi de pluja es convertira en una situació de por.”
Gradolí diu que el so de l’Es-Alert –l’alerta en massa que s’envià als mòbils el dia de la catàstrofe, tard i malament, i que s’ha tornat a enviar en episodis de pluja intensa com el de diumenge passat– s’ha convertit en un senyal de por, en lloc de generar tranquil·litat a la població. “Les alertes es llancen per a protegir-nos i fer saber que treballen per a la nostra seguretat. El problema és que el dia 29 d’octubre de 2024 ens van prendre el pèl, es van burlar de la societat valenciana i Emergències no va protegir. No pot ser que ens facen por les alertes. El fet de tindre por és perquè no es va tractar l’emergència com s’havia d’haver tractat i perquè ens han mentit respecte del que va passar durant un any i dos mesos”, diu.
Els col·lectius més vulnerables a aquesta por són, especialment, els xiquets, les persones grans –encara més les que tenen problemes de mobilitat– i els qui tenen malalties neurodegeneratives. Gradolí explica que des de l’associació fan una tasca de suport i acompanyament, però quan detecten casos greus, els recomanen que vagen a les unitats de salut mental d’emergència perquè siguen tractades i acollides per personal professional.
Les marques psicològiques
De fet, ja hi ha experts que han començat a estudiar aquest fenomen, com ara Manuel Armayones, catedràtic de disseny del comportament i professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Hem estat exposats al que anomenem un trauma vicari per mitjà de les pantalles. L’omnipresència d’imatges devastadores ha generat una sensibilització extrema”, afirma.
Un dels factors que funcionen d’amplificadors de la percepció de risc en la població és la tecnologia, com ara els mapes de pluja en color roig, que fan que es perceba una amenaça més gran de la que realment pot haver-hi. Aquest entorn digital, segons l’expert, pot fer augmentar l’ansietat i la incertesa sobre si tornarà a passar un episodi traumàtic com el que es va viure, i fa que se cerque compulsivament informació. A més, els algorismes de les xarxes donen prioritat al contingut que genera més reaccions, que sovint pot ser el sensacionalista. Armayones explica que la tendència és mirar el mòbil per calmar-nos, però això genera un bucle d’ansietat anticipatòria que anomena doomscrolling.
En aquesta línia, recomana una connexió amb sentit. És a dir, per exemple, consultar només una única font oficial, com ara l’AEMET o Protecció Civil, i descartar-ne la resta. També aconsella d’establir horaris per consultar la informació i desactivar les notificacions que poden ser intrusives.
D’una altra banda, el neuropsicòleg clínic Juan L. García, professor dels estudis de ciències de la salut de la UOC, explica que el cervell, després d’haver experimentat un episodi com el de la gota freda, associa ràpidament la pluja intensa o el cel fosc, amb la percepció de perill. Segons que exposa, això es deu a una hiperactivació de l’amígdala, l’encarregada de detectar amenaces. Al mateix temps, l’escorça pre-frontal, que és la responsable de controlar les emocions i regular-les, no pot fer la seua funció amb normalitat. Aquesta dinàmica l’associa a un quadre d’estrès post-traumàtic com el que es va viure a les comarques del País Valencià afectades per la catàstrofe.
El neuropsicòleg diu que les persones que van patir-la poden reviure aquell trauma amb fenòmens meteorològics adversos, com el de diumenge passat. Això els reactiva records, sensacions i emocions associades a aquell dia. Així, encara que la persona sàpiga que no passa res greu, sent que torna a aquell episodi i apareix la por anticipatòria. García assenyala que la inquietud és comprensible: el problema sorgeix quan la reacció a aquests estímuls fa que no es puguen desenvolupar amb normalitat les funcions quotidianes. Aquests símptomes de por desproporcionada poden traduir-se en alteracions del son, irritabilitat i dèficits d’atenció, entre més.
“Si passen unes quantes setmanes i el malestar no disminueix, o fins i tot augmenta, la por deixa de ser un senyal aïllat i es converteix en una cosa que limita l’autonomia, afecta el benestar o bloca el dia a dia. Aquí és quan és recomanable de buscar suport professional”, avisa.
Com a consell per a les persones que tenen cura dels col·lectius vulnerables, l’expert llança algunes propostes, com ara usar mantes grosses que aporten una sensació de contenció, fer servir una il·luminació tènue amb espelmes si se’n va la llum i pronunciar frases que aporten confort i seguretat a la persona que pateix, com ara “estem fora de perill” i “estem junts”.
