La pesta porcina africana té repercussions directes per al sector porcí, que viu amb l’ai al cor per com evolucionarà el virus. Ha estat un xoc econòmic molt important. El preu de la carn de porc ha anat baixant. Mercolleida, el centre de referència per a la cotització de bestiar al país i a l’estat espanyol, ja avisa que la situació és greu i perillen 1.000 milions d’euros en exportacions a països de fora de la Unió Europea (el 80% a l’Àsia). La situació pot empitjorar si la pesta porcina africana entra a les granges, cosa que, per sort, no ha passat.

Però la irrupció de la pesta porcina africana també ha il·luminat les ombres del sector carni i ha deixat al descobert unes condicions laborals precàries que fa anys que treballadors –la majoria d’origen estranger– i sindicats denuncien. El sector torna a ser en el punt de mira arran de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a 458 treballadors de Santa Eugènia de Berga (Osona), del conglomerat empresarial Grupo Jorge.

La crisi ha evidenciat fins a quin punt la dependència d’una producció intensiva i d’una mà d’obra sovint externalitzada, mal pagada i sense garanties laborals fa trontollar tot el model. És en aquest context de vulnerabilitat que els sindicats UGT i CCOO han tornat a alçar la veu per reclamar canvis profunds. A més, avisen que no permetran que les empreses facin servir la crisi per a fer ajustaments de plantilla encoberts ni per a justificar ERTO de força major que no responguin exclusivament a causes sanitàries.

L’ERTO a 458 treballadors temporals, la punta de l’iceberg

Els 458 treballadors inclosos en l’ERTO estaven contractats per mitjà de GCT Plus, una empresa de treball temporal (ETT) que ofereix ocupació a Grupo Jorge, tot un imperi en el sector carni, del més gran del país. Segona que ha avançat l’agència ACN, els operaris treballaven a les empreses Le Porc, Rivasam, MarcJoan i Productos Porcinos.

Tot ells són inclosos en un ERTO de força major que va presentar l’empresa de treball temporal. “Aquestes persones estaven cedides a les empreses escorxadores. Aquestes empreses, veient la situació, els van tornar. L’empresa de treball temporal els podia haver acomiadat, però ha presentat un ERTO”, expliquen fonts del Departament d’Empresa a VilaWeb. El departament insisteix que l’ERTO és una mesura temporal i que té fins dijous per a aprovar-lo. De moment, no consta que hi hagi més incidències laborals en cap mçes empreses.

No és la primera vegada que Grupo Jorge es troba en el centre d’atenció. El 2019, UGT-FICA va aconseguir que regularitzés 1.580 treballadors que fins aleshores operaven com a falsos autònoms o subcontractats de manera fraudulenta. Arran de les denúncies del sindicat per cessió il·legal de mà d’obra, tots aquests treballadors –repartits entre set centres de treball d’Osona i Mollerussa– van passar a ser contractats directament per les empreses del grup. Segons la Inspecció de Treball, es tracta d’una de les regularitzacions més importants del sector carni català, que aquell any va sumar més de 6.200 treballadors incorporats a plantilla.

Però ara, l’ERTO que vol aplicar-se ha generat una pregunta: com s’explica que un conglomerat tan potent com Grupo Jorge tingui 458 treballadors contractats per mitjà d’una ETT i repartits en diferents empreses? Els sindicats CCOO i UGT ho tenen clar: les grans empreses s’aprofiten d’una escletxa laboral per aconseguir mà d’obra a baix cost i sovint amb el conveni que no toca.

Maniobres amb empreses de treball temporal

Els sindicats adverteixen que el carni és un sector històricament marcat per la precarietat, la temporalitat, les externalitzacions i els alts nivells d’explotació laboral. Al llarg dels anys hi ha hagut alguns avenços, però fa temps que topen amb un problema nou: la precarietat que es genera per treballar a partir d’ETT.

Alícia Buil, secretària del sector agroalimentari de la UGT-FICA de Catalunya, assenyala que hi ha hagut canvis quant al model de contractació. Diu que ara les empreses estan molt més collades i tenen menys marges de maniobra, però que la contractació per ETT és una escletxa que no ajuda en absolut. “És un tema complex que va en contra, i sempre hem defensat que els treballadors han d’estar contractats per les empreses principals”, diu Buil.

Ventura Campo, responsable del sector carni de CCOO Catalunya, afegeix que les contractacions temporals sovint es fan amb convenis que no corresponen perquè la reforma laboral de l’any 2021 no fou prou rígida. Segons Campo, els legisladors van cometre un error: “En cap moment es va aprovar que les persones temporals que treballessin a l’empresa tinguessin el conveni de l’empresa.” Dit d’una altra manera: “Hi ha moltes persones que treballen al sector per mitjà de les ETT amb convenis que no hi tenen res a veure”, precisa Campo. Segons Campo, cada empresa de treball temporal té el seu propi conveni. El salari moltes vegades quadra, però varien la resta de condicions laborals, com per exemple els dies festius.

No és cap casualitat, doncs, que un grup carni tan gran utilitzi tants treballadors temporals. De fet, els sindicats denuncien que és un model que s’ha estès molt en escorxadors i empreses del sector. Però no solament hi ha problemes amb els treballs temporals. Buil assenyala que hi ha conflictes de reconeixement laboral sobretot a empreses d’Osona, el Bages i més indrets de la Catalunya Central.

L’externalització de la mà d’obra genera vulnerabilitat en moments de crisi, com l’actual amb la pesta porcina africana, però és un model que interessa a l’empresa, perquè li permet de fer maniobres econòmiques i organitzatives.

Entre més qüestions, amb l’ETT, l’empresa té una flexibilitat absoluta en la plantilla: pot augmentar o reduir personal ràpidament; té un menor cost laboral directe i una menor responsabilitat legal i administrativa, perquè depèn de l’ETT; pot fer servir els contractes temporals com un filtre de selecció. En alguns casos també pot reduir el risc de conflicte laboral, però els treballadors fa temps que batallen per millorar les condicions i capgirar un sector que consideren injust.

Com són els treballadors?

Qui treballa, exactament, en el sector carni? Segons dades de CCOO, el 90% del personal que entra a treballar-hi és d’origen estranger, que ja arrosseguen condicions vitals i econòmiques vulnerables. En plantilla, ho és el 80%. Com passa en més sectors essencials, però poc valorats, molts dels qui hi treballen ho fan perquè no tenen cap més sortida laboral.

“El treballador de línia normalment és d’origen estranger. És una feina molt dura. Tothom que pot, en fuig. És com la collita de fruita. Són sectors en què qui hi va a treballar o hi ha estat tota la vida o no té cap més sortida, no té possibilitat”, explica Buil. També assenyala que hi ha una representació elevada de segones generacions. “Quan veus que segones generacions hi estan estancades, no surten d’aquí, és per reflexionar-hi. Fins a quin punt la societat no ha proporcionat les eines per a formar-se i optar a una altra mena de feina?”, es pregunta Buil.

Les reclamacions dels sindicats

A partir del primer gener, comença la negociació per al nou conveni col·lectiu de la indústria càrnia. Els sindicats tenen clar el camí, però també tenen coll avall que la patronal els posarà entrebancs. “Ens trobarem un blocatge total de part de la patronal, arran del que passa aquests dies. A les taules de negociació, ens diran que com pot ser que siguem capaços de demanar un augment salarial amb tot el que passa amb la pesta porcina africana”, diu Campo.

Segons ell, la patronal també s’hi oposarà perquè el preu del porc va baixant, però diu que s’ha imposat un relat esbiaixat. “Fa dos anys, el porc català era el que es venia més car de tot Europa. Ara han baixat les exportacions a la Xina, i Alemanya es va recuperant de la pesta porcina africana. Això ha fet que es regulés el preu a Espanya. Però no és que perdessin diners o que venguessin per sota del preu, guanyaven diners. Ara hem tingut aquest trasbals i això fa baixar el preu”. A més, considera que els sindicats no poden permetre que la crisi sanitària d’ara l’acabin pagant els treballadors del sector. Els sindicats van posar-se en alerta perquè sentien moltes notícies i diuen que cap no parlava del futur dels treballadors. A final de setmana van reunir-se amb el govern i CCOO en fa una valoració positiva: “Tots estem a favor de no tancar les empreses, que hi ha d’haver ajuts.”

CCOO i UGT assenyalen que hi ha més feina pendent. Diuen que s’ha d’establir un marc laboral amb regularitzacions definitives, blindar les contractacions temporals per a evitar la precarietat i la baixada de salaris i drets; millorar els horaris per a facilitar la conciliació familiar; una rebaixa de la jornada laboral; reduir la flexibilitat del conveni i que hi hagi un repartiment de les primes de producció. “No parlem únicament de guanyar més diners. Si hi ha beneficis perquè els treballadors fan una feina qualificada, una part ha de retornar al treballador”, argumenta Buil.

Per UGT, també és fonamental la salut física i mental. “Als escorxadors se sacrifiquen animals vius, entre cinc mil i nou mil diaris. Això té un desgast psicològic brutal”, afegeix Buil.