Perpinyà arriba a les eleccions municipals del març amb la possible continuïtat del batlle ultradretà Louis Aliot, del Rassemblement National, i amb una oposició fragmentada un mes abans de la votació. El resultat tindrà una càrrega simbòlica que ultrapassa l’àmbit estrictament municipal.

La ciutat és la més gran dels Països Catalans –i també a l’estat francès– governada per un partit d’extrema dreta. Allò que passi a les urnes no determinarà solament l’orientació política del consistori, sinó que també decidirà si Perpinyà continua essent un laboratori polític de la ultradreta, l’impuls que poden tenir la llengua catalana i la cooperació amb la resta del país i el paper del catalanisme en la governació local.

El tàndem Langevine-Brunet guanya centralitat

Un dels moviments cabdals de la pre-campanya és la consolidació del tàndem format per Agnès Langevine i Annabelle Brunet. Langevine serà cap de llista a la batllia i Brunet aspira a presidir la comunitat urbana Perpinyà-Mediterrània, l’ens supramunicipal clau per a la gestió territorial. Totes dues presenten la proposta com un binomi complementari orientat a “posar la ciutat al cor de la dinàmica d’atractivitat del territori”.

La candidatura ha rebut el suport d’Unitat Catalana, que diu que és l’opció amb més capacitat d’integrar identitat catalana i projecte de govern. El programa defensa la presència del català a l’espai públic i la projecció cultural com a eixos estructurals, amb mesures com ara la recuperació de l’apel·lació “Perpinyà la Catalana”, la creació d’un centre internacional de gastronomia catalana, l’impuls d’activitats populars als barris i l’enfortiment de les relacions amb la resta dels Països Catalans.

La llista, impulsada per Plaça Pública, formació ecologista i pro-europea, ha rebut el suport explícit del Partit Socialista francès, que aquest cap de setmana ha retirat l’aval a Mathias Blanc, fins ara candidat socialista, tot i haver estat elegit pels militants locals. La decisió ha causat una fractura interna notable: l’equip de Blanc denuncia que és una “decisió de l’aparell” i manté la candidatura, fet que contribueix a dividir encara més l’espai progressista.

Aquest moviment reforça la candidatura Langevine-Brunet, que comptarà amb la participació en la campanya de Raphaël Glucksmann, possible candidat a les presidencials franceses del 2027. L’única enquesta publicada fins ara assenyalava que una aliança entre Plaça Pública i els socialistes amb Langevine com a cap de llista seria la principal alternativa a Aliot.

El catalanisme com a eix transversal, però fragmentat

El factor catalanista impregna bona part de les candidatures i s’ha convertit en un element central del debat electoral. Segons un sondatge recent, a Catalunya Nord un 60% de la població és favorable a tenir més autonomia i l’ensenyament obligatori del català, i prop d’un 20% es declara disposat a votar opcions “regionalistes”. La catalanitat, doncs, esdevé un factor polític real que va més enllà del simbolisme.

Tanmateix, aquest espai es presenta dividit. Sí al País Català dóna suport a la candidatura de centre-dreta encapçalada per Bruno Nougayrède, amb qui comparteix la defensa del reconeixement institucional del País Català, la promoció de la llengua i la voluntat de convertir Perpinyà en motor cultural i econòmic del territori. El moviment es distancia tant de l’extrema dreta com de les opcions que considera responsables d’haver diluït l’especificitat catalana dins Occitània, en referència a Langevine, actual vice-presidenta de la regió.

Nougayrède, empresari i regidor de l’oposició, ha aplegat l’espai conservador i liberal amb el suport de formacions com els Republicans, Renaissance, Horizons, MoDem i UDI. El seu discurs combina seguretat, gestió econòmica i revitalització urbana, amb una defensa sobretot cultural i simbòlica de la catalanitat, en una línia comparable a la de l’ex-batlle Jean-Marc Pujol.

De fet, es pot afirmar que totes les candidatures opositores reivindiquen d’una manera o altra la catalanitat i la necessitat d’un canvi de rumb respecte d’Aliot. La llista encapçalada per Mickaël Idrac, amb el suport de la França Insubmisa, els Ecologistes i Generació·s, també ha adoptat propostes com ara restablir la denominació “Perpinyà la Catalana”, crear una regidoria específica de catalanitat i reforçar les polítiques lingüístiques municipals, alhora que articula un discurs social orientat als barris populars i al vot jove.

Els Verds comencen la campanya per s les eleccions locals de "
Perpinyà, en la nostra llengua pic.twitter.com/EWognYWMM0

— Catalunya Nord (@Cat_Nord) January 22, 2026

Aquesta és la candidatura que més clarament s’identifica amb el Nou Front Popular sorgit a les legislatives franceses. Dirigents com Manon Aubry, Jean-Luc Mélenchon i Marine Tondelier han manifestat suport a aquesta opció i la presenten com la que pot representar una ruptura real amb l’etapa d’Aliot. Idrac mateix sosté que la dimensió de Perpinyà fa que les municipals tinguin un abast polític que ultrapassa l’àmbit local, i el seu espai ha impulsat una estratègia explícita de donar a la campanya una projecció estatal, polaritzant el debat entre l’esquerra alternativa i la ultradreta. Les dades disponibles indiquen que té una base electoral ferma, especialment entre els menors de trenta-cinc anys.

Un sistema electoral que premia la unitat

El sistema municipal francès accentua les conseqüències de la divisió. Si cap candidatura no obté majoria absoluta ni el 25% del cens en primera volta, la segona ronda es disputa entre les llistes que superen el 10%, amb possibilitat de fusió per a les que passen del 5%. En aquesta segona tanda, la llista guanyadora rep automàticament la meitat dels regidors i la resta es reparteix proporcionalment.

Aquest mecanisme reforça clarament la candidatura més votada. Per això la dispersió del vot progressista i catalanista pot facilitar que Aliot arribi en posició favorable a la segona volta fins i tot sense ampliar gaire el seu suport.

La condemna d’Aliot i el pes de la seva popularitat

La campanya també és condicionada per la situació judicial de Louis Aliot en el cas dels assistents parlamentaris europeus del Rassemblement National. La condemna en primera instància, encara pendent d’apel·lació, manté oberta la possibilitat d’una inhabilitació que el podria obligar a abandonar el càrrec abans d’acabar el mandat si és reelegit i la sentència acaba esdevenint ferma.

Tanmateix, l’impacte electoral immediat d’aquesta condemna és difícil de mesurar. Aliot conserva un nivell de popularitat alt en una part de l’electorat i encara les eleccions amb una base consolidada construïda durant el mandat. La seva estratègia combina un discurs centrat en la seguretat, la neteja urbana i la proximitat, amb propostes d’ampliació de la policia municipal, reforç dels serveis públics locals i incorporació de perfils tècnics o de societat civil per projectar continuïtat de govern. L’única enquesta publicada fins ara li atorgava prop d’un 44% d’intenció de vot en la primera tanda.

Molt més que unes municipals

Les eleccions de Perpinyà esdevenen, doncs, una prova doble: per a l’esquerra, la capacitat de superar fractures internes i construir una alternativa creïble; per al catalanisme, la d’articular una proposta amb prou força electoral per a incidir en el govern de la ciutat. Mentrestant, Aliot encara la votació amb l’avantatge d’un camp contrari dividit, malgrat l’ombra judicial que pesa sobre la seva continuïtat.

El mes de març no es decidirà tan sols una batllia. Es posarà a prova l’equilibri polític de Catalunya Nord i el futur institucional de la capital. D’una banda, hi ha en joc la possible pèrdua del principal bastió municipal del Rassemblement National. D’una altra, el resultat tindrà conseqüències per a tot l’espai catalanoparlant: les polítiques lingüístiques, culturals i de cooperació que s’hi despleguin condicionaran la vitalitat institucional del català a Catalunya Nord en un moment de mobilització sostinguda en favor de la llengua i la cultura pròpies i d’estrènyer llaços amb la resta del país. La continuïtat d’una batllia en mans de l’extrema dreta centralista o bé un canvi de govern marcaran la nova aquesta etapa.