Perpinyà arriba avui a les eleccions municipals amb el batlle sortint, Louis Aliot, en posició de favorit i amb una oposició fragmentada que dificulta una alternativa clara. La capital de Catalunya Nord és la ciutat més gran governada pel Rassemblement National (RN), i el resultat del 15 de març és observat com una prova clau de la capacitat de l’extrema dreta de consolidar poder institucional.

Aliot va guanyar clarament les eleccions del 2020. En la primera tanda va obtenir el 35,65% dels vots i en la segona es va imposar amb el 53,09%, en un duel directe amb el batlle d’aleshores, Jean-Marc Pujol. Ara, el context polític és diferent. De fet, Pujol mateix ha anunciat que votaria Aliot, després d’una operació política que ha reconfigurat la dreta local, amb la integració d’una desena d’antics col·laboradors de l’ex-batlle –inclosa la seva esposa– en la candidatura d’Aliot.

La campanya ha estat marcada també per la presència de dirigents polítics francesos de primer nivell. El president del RN, Jordan Bardella, va encapçalar un gran míting de suport a Aliot, i el dirigent de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, i el possible candidat presidencial Raphaël Glucksmann també han participat en actes de campanya a la ciutat. Aquesta mobilització evidencia la dimensió estatal que ha adquirit la batalla electoral a la capital nord-catalana.

El principal entrebanc dels rivals d’Aliot és la divisió. A Perpinyà es presenten quatre grans candidatures que aspiren a disputar-li la batllia i que representen espais polítics força diferents. Una de les alternatives és la candidatura encapçalada per Agnès Langevine, vice-presidenta de la regió d’Occitània, en coalició amb Annabelle Brunet i el suport d’Unitat Catalana. La llista, amb el suport de Plaça Pública i del Partit Socialista, proposa de reforçar el desenvolupament econòmic, impulsar la transició ecològica i recuperar protagonisme institucional per a la ciutat.

A l’esquerra d’aquest espai, Mickaël Idrac encapçala la candidatura impulsada per la França Insubmisa, els Ecologistes i Generació.s, amb un discurs molt crític amb la gestió municipal i amb l’objectiu de mobilitzar especialment els barris obrers. L’espai progressista es presenta, a més, en una tercera candidatura, la de Mathias Blanc, elegit per la secció local del Partit Socialista, però a qui la direcció estatal va retirar el suport en benefici de Langevine. La dreta tradicional, que durant dècades havia dominat la política perpinyanesa, és representada per l’empresari Bruno Nougayrède, cap d’una llista que agrupa partits del centre i de la dreta moderada. Completa l’escena la candidatura de Pascale Advenard, de Lluita Obrera, sense expectatives de superar la primera ronda.

El sistema electoral municipal preveu dues voltes si cap candidatura no obté la majoria absoluta en la primera. En aquest cas, les llistes que superin el 10% dels vots passen a la segona ronda i poden negociar possibles aliances. La candidatura més votada en aquesta segona ronda obté automàticament una majoria absoluta de regidors. En aquest punt pot aparèixer un altre obstacle per a l’oposició, que és la falta de consens. La candidatura de Langevine ja ha avançat que no es retirarà encara que quedi tercera i tampoc no vol fusionar la llista amb la d’Idrac. Si això es confirmés, la segona volta podria repetir la fragmentació actual, cosa que gairebé garantiria la victòria d’Aliot.

L’única enquesta publicada durant la campanya, li atribueix un 46% a Aliot. Hi ha una disputa en el segon lloc entre Langvine (15%), Idrac (15%) i Nougayrède (14%), amb Blanc a les portes de poder accedir al segon torn, amb un 9% dels vots. En canvi, Avenard quedaria fora amb prop d’un 1% dels vots.

Una campanya marcada per la seguretat i amb el catalanisme present

Els principals eixos de la campanya han estat la seguretat, la situació econòmica de la ciutat i la revitalització urbana. Aliot ha defensat el balanç del seu mandat, marcat per l’augment dels efectius de la policia municipal i per una política centrada en la neteja urbana i l’ordre públic. Els seus adversaris, en canvi, li retreuen la manca de grans projectes de transformació urbana i una atenció insuficient als barris més desfavorits. Perpinyà continua essent una de les ciutats amb nivells més alts de pobresa i desigualtats socials i, malgrat l’augment de la vigilància i de la presència policíaca, les estatístiques de criminalitat no han tingut una reducció clara.

Un altre element present en la campanya ha estat la identitat catalana de la ciutat. Durant el mandat d’Aliot, el consistori va retirar el lema històric “Perpinyà la catalana” i el va substituir per “Perpinyà la radiant”, un canvi que va despertar fortes crítiques. També va originar controvèrsia la decisió de col·locar de manera permanent una bandera francesa al Castellet, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat.

L’oposició en bloc ha defensat de recuperar el lema, reforçar els llaços amb la resta del país i impulsar l’ús de la llengua i de la cultura catalanes. Malgrat tot, Aliot ha procurat desmarcar-se de la imatge d’anticatalà i marcar distàncies amb Vox: “He parlat moltes vegades amb Abascal sobre Catalunya i li he dit que em semblava necessari defensar la unitat de la nació, que per a mi és essencial, però deixant espai a l’expressió d’identitats, cultures o banderes locals.”

El futur polític de l’actual batlle també és condicionat per una causa judicial. Aliot és un dels acusats en el cas dels assistents parlamentaris del Front National al Parlament Europeu i podria ser inhabilitat si la condemna es confirma en apel·lació, fet que l’obligaria a deixar el càrrec a l’estiu encara que fos reelegit.

Per això, més enllà del resultat d’aquesta primera ronda, l’evolució del vot entre les dues rondes serà decisiva. Si l’oposició no aconsegueix de reagrupar-se, Aliot podria consolidar el control del consistori i reforçar el paper de Perpinyà com el principal bastió municipal de l’extrema dreta.