Arrenca a Perpinyà la iniciativa Parlem!, vint-i-quatre dies per a fer visible el català

Perpinyà comença avui a provar una cosa aparentment senzilla, però carregada de significat: convertir el català en el punt de partida de les converses al carrer. Amb el nom de Parlem!, una iniciativa de base popular engega aquest 2 d’abril vint-i-quatre dies d’activitats amb un objectiu clar: trencar la inèrcia que sovint relega la llengua i reforçar-ne l’ús en les converses quotidianes.

La iniciativa, impulsada per un petit grup de voluntaris, parteix d’una constatació compartida: a Catalunya Nord, el català manté una presència cultural i simbòlica destacada, però l’ús social hi és més limitat. Per això, la proposta no cerca tant d’ensenyar la llengua com de crear les condicions perquè sigui utilitzada amb més naturalitat. “És una iniciativa per a incentivar l’ús del català al carrer, als bars, als comerços i a tot arreu”, expliquen els organitzadors.

El mecanisme és deliberadament simple. Tres nivells, tres insígnies: “Parlo”, “entenc” i “debutant”. Qui hi participa porta visible el seu nivell i facilita així l’inici d’una conversa. La idea és rebaixar la barrera que sovint dificulta parlar: la por d’equivocar-se, la manca d’interlocutors, de parlar amb desconeguts i la tendència de canviar de llengua de manera automàtica.

Arrenca avui a les set del vespre al bar Le Grabuge, a Perpinyà, amb activitats pensades per a activar l’intercanvi: jocs, dinàmiques orals i un karaoke bilingüe. Però la iniciativa no s’acaba aquí. Durant gairebé un mes, les insígnies es podran recollir en uns quants indrets –casals i llibreries– per estendre l’experiència més enllà de l’acte inaugural. La data d’inici té també una càrrega simbòlica. El 2 d’abril remet a l’edicte del 1700 amb què la monarquia francesa va prohibir l’ús del català en l’administració. Més de tres segles després, Parlem! es presenta com una resposta inversa: no pas una prohibició, sinó una invitació col·lectiva a parlar la llengua.

Inspirada en experiències com l’Euskaraldia basc, la iniciativa s’adapta a la realitat nord-catalana, on el català és present, però no sempre vehicular, en els usos quotidians. Sobre això, la iniciativa no cerca grans proclames, sinó petits gests repetits: una conversa al bar o una pregunta en una botiga. Els impulsors assumeixen aquesta primera proposta com una prova. L’objectiu és fer créixer la iniciativa els anys vinents i implicar-hi més actors, de comerços fins a entitats locals, per a consolidar espais reals d’ús.