27.02.2026 - 21:40
Perpinyà arriba a les eleccions municipals del març convertida en un dels punts que concentren més atenció. La capital de Catalunya Nord és avui la ciutat més gran del país governada per l’extrema dreta, i la possible reelecció del batlle, Louis Aliot, de Rassemblement National (RN), esdevé clau tant per al projecte ultradretà com per a aquells que aspiren a recuperar la institució com a referent en favor de la llengua i la cultura catalanes.
També és la ciutat més poblada de l’estat francès governada per l’extrema dreta, i la campanya ha adquirit una dimensió estatal poc habitual per a una ciutat d’aquestes dimensions. El president del RN, Jordan Bardella, i el màxim dirigent de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, hi faran actes aquest cap de setmana per donar suport als seus candidats. El duel polític entre aquests dos espais antagònics converteix la votació en una mena d’avançament simbòlic de la batalla presidencial del 2027 i ha situat Perpinyà al centre del debat polític francès a les portes del començament oficial de la campanya electoral, que serà dimarts. Tanmateix, malgrat les crides a aturar l’extrema dreta, hi ha un factor determinant: l’oposició es presenta profundament fragmentada, amb quatre candidatures importants que aspiren a desbancar Aliot.
Aliot parteix com a favorit
Louis Aliot afronta els comicis amb una posició inicial favorable. El batlle, també vice-president de Rassemblement National, va guanyar les eleccions del 2020 amb un 53% dels vots i d’ençà d’aleshores ha consolidat una base electoral sòlida. L’única enquesta publicada li atorga un 44% d’intenció de vot en la primera ronda, molt a prop d’evitar una segona votació.
La seva estratègia s’ha basat en una gestió municipal sense grans ruptures, centrada sobretot en qüestions com la seguretat, la neteja urbana i la proximitat amb determinats sectors socials. En aquests sis anys, ha reforçat notablement la policia municipal i ha mantingut una política cultural relativament continuista, tot evitant de fer gaire soroll, lluny dels estirabots que havien caracteritzat governs municipals de l’extrema dreta en dècades anteriors. Tot i això, hi ha una voluntat clara de diluir la identitat catalana de la ciutat. Un dels exemples més citats és el canvi del lema municipal, de “Perpinyà la Catalana” a “Perpinyà la Radiant”, a més d’imposar la bandera francesa al capdamunt del Castellet.
Alhora, els partits li retreuen una manca d’ambició i d’idees per a la ciutat, i hi ha un consens sobre el fet que el mandat ha estat marcat per l’immobilisme i per l’absència de grans projectes estructurals. En una ciutat amb nivells elevats de pobresa i desocupació, i amb barris molt degradats, aquest balanç és un dels eixos centrals de la campanya.
A més, Aliot continua condicionat per la causa judicial relacionada amb el cas dels assistents parlamentaris del Front National al Parlament Europeu. La sentència encara no és ferma, però podria implicar una inhabilitació d’ací a pocs mesos, aquest estiu. Això ha fet que la seva llista inclogui perfils que podrien assumir la batllia si calgués. En segon lloc, hi figura la diputada francesa Anaïs Sabatini, i en quart i sisè lloc, hi apareixen dues diputades més de l’Assemblea francesa per Catalunya Nord: Michèle Martinez i Sandrine Dogor-Such. La quarta diputada nord-catalana no forma part de la candidatura, però sí el seu marit, Emmanuel Blanc, coordinador del gabinet d’Aliot. També hi trobem alguns dels regidors amb més pes del mandat actual, com ara André Bonet (cultura i catalanitat), Charles Pons (primer tinent de batlle), Frédéric Guillaumon-Homs o Xavier Baudry.
De fet, Aliot ha aprofitat la confecció de la llista per ampliar encara més el seu espai cap al centre-dreta i cap a l’antic equip de govern municipal. S’hi han incorporat figures vinculades a l’ex-batlle Jean-Marc Pujol (2009-2020), com ara l’antic primer tinent de batlle Pierre Parrat o l’ex-regidora de seguretat Chantal Bruzi. També hi figura, amb un gran pes simbòlic, Fatima Dahine, parella del mateix Pujol.
Una oposició dividida en cinc candidatures
El principal element que pot facilitar la reelecció del batlle és la fragmentació de l’oposició. Les municipals es disputaran amb quatre llistes principals que representen espais polítics molt diferents i que, de moment, no han trobat una fórmula d’entesa. Tampoc no sembla fàcil un acord per a la segona ronda.
Una de les candidatures amb més visibilitat és la que encapçala Agnès Langevine, vice-presidenta de la regió d’Occitània i dirigent de l’espai ecologista i europeista vinculat al partit Plaça Pública. La seva llista s’ha presentat com un tàndem amb l’advocada Annabelle Brunet, amb la voluntat de combinar projecte municipal i governança territorial dins la comunitat urbana Perpinyà-Mediterrània. El projecte ha rebut el suport del Partit Socialista francès i d’Unitat Catalana, i situa també la identitat del territori com un dels eixos polítics. Entre les propostes hi ha recuperar el lema “Perpinyà la Catalana”, reforçar la presència del català a l’espai públic i enfortir els vincles culturals amb la resta dels Països Catalans.
La candidatura reuneix perfils polítics i de la societat civil. Entre els primers llocs, hi ha el dirigent socialista Frédéric Monteil, l’advocat i copresident d’Unitat Catalana Mateu Pons-Serradeil o l’ex-diputada macronista Laurence Gayte. També hi apareixen figures del món cultural i associatiu, com ara el músic i empresari Raph Dumas o l’ex-jugador de la USAP Frédéric Cermeno. L’objectiu és projectar una imatge de renovació i transversalitat en contraposició amb el govern actual.
Langevine defensa una revitalització del centre de la ciutat basada en la reactivació del comerç, la mobilitat i l’activitat cultural. El programa inclou facilitar l’accés al centre amb aparcaments i llançadores de franc, impulsar grans esdeveniments populars i crear una “ciutat catalana del cinema” que reforci la projecció cultural de Perpinyà i els vincles amb Barcelona.
Però l’espai progressista no es presenta unit. El socialista Mathias Blanc ha decidit de mantenir la seva pròpia candidatura després d’una dura disputa interna amb la direcció del Partit Socialista, atès que tenia el suport de la secció local. La seva llista, Una Altra Perpinyà, incorpora sobretot militants socialistes, comunistes i d’altres formacions d’esquerra. El projecte reivindica el pes del treball militant i critica l’estratègia d’aliances que ha portat el Partit Socialista a donar suport a Langevine.
Aquesta divisió debilita clarament l’espai socialdemòcrata, que històricament havia estat una de les forces principals a la ciutat. També hi ha una candidatura de Lluita Obrera, de Pascale Advenard, amb unes expectatives més baixes.
L’esquerra alternativa i la dreta clàssica
Una altra candidatura rellevant és la que encapçala Mickaël Idrac, amb el suport de la França Insubmisa, els Ecologistes i Génération.s. La llista opta per perfils joves, militants i persones vinculades als barris populars. Té una mitjana d’edat relativament baixa i una presència notable del sector educatiu. El projecte vol presentar-se com l’alternativa més clara al govern d’Aliot i s’inspira en l’estratègia del Nou Front Popular que va emergir en les darreres eleccions legislatives franceses. Idrac centra el discurs en les desigualtats socials, la regeneració urbana i la participació ciutadana, amb una atenció especial als barris més empobrits.
La candidatura ha mobilitzat dirigents estatals de primer nivell. A banda de Mélenchon, també participaran en la campanya figures com la vice-presidenta de l’Assemblea francesa Clémence Guetté o el diputat Éric Coquerel. La presència d’aquestes figures forma part d’una estratègia explícita de donar a la campanya una projecció estatal i polaritzar el debat entre l’esquerra alternativa i la ultradreta.
A la dreta de l’espectre polític, hi ha la candidatura de Bruno Nougayrède, empresari i actual regidor de l’oposició. La seva llista agrupa els Republicans, Renaixement, Horitzons, MoDem i UDI, i es presenta com la gran coalició del centre-dreta. El projecte opta per perfils tècnics i professionals qualificats, amb presència destacada d’empresaris, economistes i professionals liberals. Entre els primers llocs, hi ha la senadora republicana Lauriane Josende i representants d’uns quants partits del centre i la dreta. Nougayrède prova de captar votants que no se senten còmodes amb RN però tampoc amb l’esquerra.
Un sistema electoral que pot amplificar la divisió
El sistema electoral de les municipals franceses fa que aquesta fragmentació tingui conseqüències importants. Si cap candidatura obté majoria absoluta en primera volta, les que superin el 10% passen a la segona ronda, amb la possibilitat de fusionar-se amb llistes que hagin superat el 5%.
En aquesta segona votació, la candidatura guanyadora rep automàticament la meitat dels regidors i la resta es reparteix proporcionalment. A la pràctica, això significa que la primera força pot assegurar-se la batllia encara que la resta de formacions tinguin més vots sumats.
Aquest mecanisme beneficia Aliot mentre els seus adversaris concorrin separats. Més enllà de si el batlle actual pot superar el 50% dels vots en la primera ronda, hi haurà una pugna intensa per ser la segona força, amb l’objectiu de tenir la legitimitat política per a demanar que la resta de llistes s’apartin o s’adhereixin al seu projecte, atesa la seguretat que Aliot guanyarà si hi ha més de dues candidatures en segona ronda.
El duel Bardella-Mélenchon: la política francesa desembarca a Perpinyà
La dimensió estatal de la campanya s’ha accentuat amb l’anunci dels actes de Bardella i Mélenchon. El dirigent de RN participarà avui en un gran míting per a donar suport a Louis Aliot, mentre que el dirigent de la França Insubmisa demà farà campanya amb Mickaël Idrac.
Aquest cara a cara simbòlic ha estat interpretat per molts observadors com una escenificació del duel polític que podria marcar les presidencials del 2027. Tant Rassemblement National com la França Insubmisa volen consolidar una polarització en què apareguin com les dues grans alternatives del sistema polític francès. En el cas d’Aliot, l’objectiu és projectar la idea que l’elecció es redueix a ell o l’extrema esquerra; i l’esquerra alternativa mira de convertir la votació en un plebiscit entre ells i l’extrema dreta. Perpinyà ofereix el context ideal per a aquesta narrativa. És l’única ciutat de més de cent mil habitants governada per Rassemblement National i, alhora, un territori amb fortes tensions socials i polítiques. Els actes prevists poden mobilitzar milers de simpatitzants i asseguren una cobertura mediàtica estatal que rarament tenen unes municipals.
Per a les altres candidatures locals, aquesta sobredimensió del duel RN-LFI és una arma de doble tall. D’una banda, pot esborrar del debat els projectes municipals i reduir la campanya a una confrontació ideològica d’abast estatal; d’una altra, els permet de presentar-se com a opcions centrades en la ciutat i allunyades dels extrems.
La catalanitat al debat
Un dels elements que travessa bona part de les candidatures és la qüestió de la identitat catalana de la ciutat. En aquesta pre-campanya ha reaparegut amb força, fins al punt que moltes llistes han incorporat propostes vinculades a la llengua, la cultura o la cooperació amb la resta del país. Algunes candidatures proposen de reforçar la presència del català en la vida pública o restablir la denominació “Perpinyà la Catalana”, i d’altres ho presenten en termes de projecció cultural i econòmica. La idea que la ciutat ha de recuperar el paper de capital cultural i institucional de Catalunya Nord apareix en programes molt diferents ideològicament.
Langevine compta amb el suport d’Unitat Catalana, Nougayrède rep el de Sí al País Català, i la candidatura d’Idrac també inclou mesures com crear una regidoria de catalanitat o reforçar les polítiques lingüístiques municipals.
Laboratori de la ultradreta
Però les eleccions també estaran marcades per més qüestions. Perpinyà, amb prop de 120.000 habitants, viu en un context de fortes desigualtats socials, amb nivells elevats de pobresa, tensions urbanes i percepcions d’inseguretat que han contribuït a l’ascens de l’extrema dreta. Tot plegat fa que la ciutat torni a ocupar un paper que va més enllà del seu pes demogràfic: el d’un laboratori polític on es posen a prova dinàmiques que poden marcar els anys vinents tant el país com l’estat francès.
