Roman Protossévitx no sembla pas una amenaça per a l’últim dictador d’Europa. Una cara fresca i jove, de vint-i-sis anys, que no ha estat mai elegit per a cap càrrec públic ni ha estat candidat de res. Però això que ha fet aquest blocaire –guardonat amb el premi Sàkharov per la llibertat d’expressió del Parlament Europeu– és igualment perillós. Ha contribuït que el món conegui el moviment pro-democràtic a Bielorússia.

L’activista i periodista bielorús tornava cap a casa, a Lituània, quan un vol de Ryanair va ser desviat de la seva ruta, amb el pretext d’una alerta de seguretat, i “escortat” per aviació militar fins a l’aeroport de Minsk. Es va veure ben clar que Protossévitx era l’objectiu d’aquesta operació quan la policia el va detenir, juntament amb la seva xicota russa, Sofia Sapega, una estudiant de dret, abans de permetre que l’avió es tornés a enlairar.

Nexta, el canal de Telegram que Protossévitx va cofundar i editar, ha esdevingut una de les principals eines del moviment de resistència bielorús organitzat arran de les disputades eleccions presidencials de l’estiu passat, en què Aleksandr Lukaixenko es va proclamar vencedor. Els defensors de la democràcia fan servir el canal per informar els seus seguidors dels detalls de les protestes, i per difondre informes i imatges d’atacs brutals als manifestants per les forces de seguretat.

A Bielorússia, el control governamental dels mitjans de comunicació, tant digitals com tradicionals, és com més va més estricte. La setmana passada, Minsk va blocar el lloc web de notícies independent tut.by, el mitjà de comunicació no estatal més popular del país. Dilluns es van anunciar noves restriccions contra els periodistes, com ara la prohibició de cobrir en directe les protestes no aprovades, o la d’organitzar o participar en els “actes de masses” sobre els quals informin.

Fins ara, Minsk no ha pogut tancar Nexta perquè té la seu a Polònia. Però, com Protossévitx va constatar diumenge, el règim de Lukaixenko està disposat a trencar els acords internacionals per atrapar, castigar i silenciar els qui el desafiïn. Hi ha dubtes de debò sobre la seguretat de les principals figures de l’oposició bielorussa que viuen a l’exili, sobretot Svetlana Tikhanóvskaia, àmpliament considerada com la veritable guanyadora de les eleccions presidencials de l’agost de l’any passat.

Una de les seves estratègies és reunir-se amb dirigents mundials per mantenir el moviment pro-democràtic en l’agenda internacional i pressionar perquè es prenguin més mesures contra Lukaixenko. La detenció de Protossévitx deixa clar que els viatges, fins i tot entre països democràtics, impliquen riscs considerables per a totes les figures de l’oposició bielorussa. La manera com va ser detingut és un advertiment ben dur: no hi ha refugi segur per als opositors de Lukaixenko.

Temor per la seguretat

Quan ja era clar que el vol de Ryanair aterraria a Bielorússia, Protossévitx es va adreçar a un company de viatge i li va dir que això acabaria amb la seva execució. No exagerava. El seu nom ha estat inclòs en una llista de terroristes per les forces de seguretat de l’estat, i la pena per delictes de terrorisme a Bielorússia és la mort.

La presó bielorussa és un lloc perillós per a qualsevol detingut per delictes polítics, independentment dels càrrecs oficials. Els manifestants que han passat temps detinguts han estat víctimes de greus abusos físics, incloent-hi tortures i violacions. Alguns altres moren en circumstàncies sospitoses.

La setmana passada, Vitold Aixurak, membre del partit de l’oposició Front Popular Bielorús, sembla que va tenir un infart mortal mentre complia una condemna de cinc anys de presó per haver participat en les protestes.

Els reports preocupants sobre l’estat de Protossévitx van començar a aparèixer poques hores després de la seva detenció. La mare del periodista va rebre missatges que el seu fill havia estat hospitalitzat per problemes cardíacs. El seu historial mèdic donava una certa credibilitat a aquests missatges.

Dilluns a la nit va aparèixer un breu enregistrament de Protossévitx en un canal de Telegram favorable al règim. Tens i amb l’aparença de tenir tot d’hematomes a la cara, el periodista va negar qualsevol maltractament o problema de salut i va afirmar que havia cooperat amb les autoritats, fins i tot confessant que havia organitzat “disturbis multitudinaris” a Minsk.

Tikhanóvskaia també va aparèixer en un vídeo “estil ostatge” fent una confessió igualment poc convincent poc abans de fugir de Bielorússia, l’agost del 2020. Més tard va confirmar que la seva actuació havia estat coaccionada, mitjançant amenaces a la seva família.

L’atenció s’ha centrat, comprensiblement, en les mesures que la Unió Europea i més potències podrien prendre contra Lukaixenko, però també és important de centrar-se en allò que aquest últim episodi revela sobre la política a Bielorússia.

Encara que sembli que Lukaixenko ho té tot guanyat, els extrems a què està disposat a arribar el règim per atacar els seus crítics són un signe de fragilitat, més que no pas de fortitud. Un líder polític que controla plenament la societat no té necessitat de detenir els ciutadans pel fet de portar els mitjons del color equivocat, i encara menys segrestar un avió per a raptar un jove blocaire. La insistència del règim a posar fi a qualsevol manifestació de dissidència, per petita que sigui, només és igualada per la determinació i la resistència de la gent normal, que continua burlant-se’n i desafiant el règim.

Encara que la repressió i la violència hagin permès fins ara que Lukaixenko s’aferri al poder, sembla que comença a haver-hi esquerdes en les forces de seguretat, que són la seva eina definitiva contra l’oposició. És com més va més clar que aquest règim ja té poc per a oferir que els seus electors trobin atractiu.

 

Jennifer Mathers és catedràtica de política internacional a la Universitat d’Aberystwyth. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.