Per què és tan important la declaració de Vicent Mompó davant la jutgessa de Catarroja?

De totes les declaracions dels testimonis que passen pel jutjat 3 de Catarroja, la del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, és una de les que es considera clau per a la investigació. La compareixença s’ha ajornat dues voltes: la primera, el 14 d’abril, perquè la compareixença de la delegada del govern espanyol es va allargar molt, i la segona, el 29 d’abril, per l’apagada elèctrica general. Sembla que la tercera serà la bona.

Quan Vicent Mompó va anar la primera volta al jutjat, va dir als periodistes que l’esperaven que estava tranquil, perquè ell era on havia de ser el dia 29 d’octubre. Era al CECOPI, presencialment, i té molta informació de tot el que hi va passar, encara que fa uns quants dies, en unes declaracions, ja va aigualir les expectatives i va dir que potser algunes coses no les recordava del tot i que algunes altres no sabia si havien passat aquell dia o els següents perquè havien estat unes jornades molt intenses.

Les confessions a ‘Salvados’

Quan encara tenia la història fresca, el president de la diputació va explicar-ne una part en el programa de televisió Salvados emès el 8 de desembre. Van ser unes declaracions molt importants. Alguns membres del PP van dir que allò que havia fet Mompó era un suïcidi. Uns altres, que havia posat el dit a l’ull del president de la Generalitat, perquè, malgrat els esforços de Carlos Mazón per a desvincular-se de la presa de decisions sobre l’enviament de l’alerta a la població, Mompó va dir que aquella vesprada havien parlat i que tant ell com l’ex-consellera Pradas l’havien mantingut informat i li havien fet consultes.

En els fragments editats que es van emetre, Mompó explica que va parlar per telèfon unes quantes voltes amb Carlos Mazón. En un d’aquests fragments diu: “Li preguntàvem [a Mazón] per l’alerta. Una de les trucades va ser perquè es va discutir sobre si el missatge havia d’alertar una part de la província, unes comarques concretes, o havia d’afectar tota la província. Salomé [Pradas] es va alçar. No era la primera trucada.”

Sobre les trucades amb Mazón, Mompó ha entrat en algunes contradiccions, fruit, probablement, de l’intent desesperat de desvincular-ne el president, conscient que, en l’entrevista, l’havia implicat. En el mateix programa va dir que no conservava el registre de les trucades al mòbil perquè ell era una persona ordenada i, a mesura que anava resolent temes, les esborrava. També va dir que alguna de les converses les va fer amb el telèfon de l’ex-consellera Salomé Pradas. I, en un moment determinat, la presidència de la Generalitat li va recordar en un comunicat que algunes de les trucades amb el president s’havien fet per WhatsApp, i que, per tant, no n’hi havia registres.

El cas és que, segons la llista de comunicacions facilitada per la presidència, Carlos Mazón i el president de la diputació van parlar tres voltes la vesprada del 29 d’octubre. A les 17.46, a les 18.25 i a les 18.27. Després de la darrera trucada, encara faltaven prop de dues hores perquè emergències enviàs l’alerta a la població. El fet que tardassen tant va enutjar Mompó, que ha admès que havia pronunciat aquella frase de: “Envieu el missatge d’una puta vegada.”

Això confirmaria les declaracions davant la jutgessa d’alguns testimonis que aquell dia eren al CECOPI, sobre els dubtes de la consellera Pradas a l’hora de fer servir aquell instrument.

Recordem que la investigació de la titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja s’ha centrat a dirimir si el missatge es va enviar massa tard i si el contingut del text era erroni, i si això va ocasionar la pèrdua de tantes vides.

En aquell programa de televisió, Vicent Mompó també va dir que a les cinc i mitja de la vesprada la batllessa de Xiva ja li havia dit que el barranc s’anava desbordant al seu poble. Tot intentant de defensar que el president sí que estava en contacte amb els responsables de l’emergència, Mompó va dir que els càrrecs polítics d’emergències havien estat en contacte amb el president i que li havien consultat decisions importants.

La jutgessa ha vist l’entrevista íntegra

La jutgessa va demanar a la productora del programa que li lliuràs els enregistraments íntegres, en brut i sense editar, de l’entrevista a Vicent Mompó.

Si Vicent Mompó es ratifica davant seu en l’afirmació que Carlos Mazón estava al cas de tot, perquè l’anaven informant, i que el van consultar abans de l’enviament de l’alerta, es podria interpretar que el fet que no respongués a trucades de Pradas va poder retardar l’enviament de l’alerta. Tant Mazón com Pradas han negat que al CECOPI estiguessen pendents de l’autorització del president per a enviar-la.

Amb el pas dels mesos, Vicent Mompó ha canviat el relat. Al maig, va fer unes declaracions en què deia que fins a les set del vespre no s’havia parlat d’enviar l’alerta perquè tota la preocupació es fixava en l’embassament de Forata i no pas en el barranc de Torrent, o del Poio.

Els treballadors de la Diputació de València, a casa

Una de les afirmacions que repeteix contínuament el relat oficial de defensa del Consell és que no hi havia prou informació per a prendre decisions dràstiques que, potser, haurien salvat vides. Ja se sap que la Universitat de València, amb la informació de què disposava, va decidir de no fer classes el 29 d’octubre. I que, a les set i mitja del matí, el batlle d’Utiel les va suspendre a tot el municipi. En el cas de la Diputació de València, la institució que presideix Mompó va enviar un correu electrònic a tots els treballadors recomanant que a partir de les dues del migdia tots els centres de treball romanguessen tancats “per evitar riscs als treballadors” i per facilitar-los la tornada a casa en una jornada molt complicada. Això són sis hores abans que Emergències enviàs l’alerta a tota la població.

Batlle de Gavarda

Vicent Mompó és el batlle de Gavarda, un poble de la Ribera que l’any 1982 va ser completament arrasat per la pantanada de Tous. Tant, que es va haver de fer un poble nou en un indret més elevat per a reallotjar-hi els habitants: Nou Gavarda. Ell només tenia un any quan això va passar, però guarda la memòria de l’aigua. Orgànicament, dins el Partit Popular és el president del partit a la demarcació de València, té un perfil moderat, és catalanoparlant i fa poc s’ha enfrontat públicament amb la presidenta de les Corts, Llanos Massó, per qüestions de llengua. El seu nom comença a sonar amb força com a substitut de Carlos Mazón. Potser tot depèn de com isca de la declaració davant la jutgessa. Hi compareix com a testimoni i, per tant, no pot mentir.