30.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 01.12.2025 - 22:34
The Washington Post · Alex Horton i Ellen Nakashima
Com més temps seguia la nau de vigilància nord-americana la llanxa, més convençuts estaven els analistes d’intel·ligència que els onze tripulants que observaven a través de la càmera duien drogues a bord.
Fou aleshores que el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, s’adreçà als analistes amb una ordre verbal, segons dues persones amb coneixement directe de l’operació. “L’ordre era matar-los tots”, explica un dels analistes.
Instants després, un míssil sortí disparat de la costa de l’illa de Trinitat i impactà contra la barcassa. La popa es va incendiar. Durant uns minuts, els comandants observaren, a través de les imatges en directe d’un dron, com cremava la barcassa. Quan el fum es dissipà, s’endugueren una sorpresa: dos supervivents s’aferraven a les restes fumejants de la nau.
Aleshores, el comandant d’Operacions Especials que supervisava l’atac del 2 de setembre –el tret de sortida de la guerra del govern Trump contra presumptes narcotraficants de l’hemisferi occidental– ordenà un segon atac en compliment de les ordres de Hegseth, segons que expliquen dues persones amb coneixement directe de l’atac. Ambdós homes van ser assassinats a l’aigua.
L’ordre de Hegseth, de la qual no s’havia informat, confereix una dimensió nova a la campanya del govern nord-americà contra els presumptes narcotraficants al Carib. Alguns experts en dret de guerra i funcionaris nord-americans –tant en actiu com retirats– afirmen que la campanya, que ja ha deixat més de vuitanta morts, és il·legal i pot comportar responsabilitats penals per als implicats.
Els presumptes traficants no representen una amenaça per a la seguretat dels EUA, i tampoc no es troben –com ha provat d’argumentar el govern Trump– en un “conflicte armat” amb Washington, segons que expliquen aquests experts. Todd Huntley, un ex-advocat militar que assessorà l’exèrcit nord-americà durant set anys, explica que, atès que no hi ha cap conflicte entre ambdues parts, matar qualsevol dels tripulants de les embarcacions que el govern Trump ha atacat “equival, en termes legals, a un assassinat”.
Fins i tot en cas que els EUA estiguessin en guerra amb els traficants, qualsevol ordre de matar algú incapaç de continuar combatent “seria, en essència, l’equivalent a l’ordre de no prendre presoners, cosa que constitueix un crim de guerra”, afirma Huntley, ara director del programa de dret de seguretat nacional de la Facultat de Dret de la Universitat de Georgetown.
Aquest article es basa en entrevistes i testimonis de set persones amb coneixement directe de l’atac del 2 de setembre i, de manera més general, de les operacions del govern nord-americà contra presumptes narcotraficants al Carib durant aquests darrers dos mesos.
El portaveu en cap del Pentàgon, Sean Parnell, s’ha negat a respondre les preguntes de The Washington Post sobre l’ordre de Hegseth i més detalls de l’operació, inclosa la participació de les forces especials de l’exèrcit dels EUA. “Tot aquest relat és completament fals”, afirma en un comunicat. “Les operacions en curs per a desmantellar el narcoterrorisme i protegir la pàtria de les drogues mortals han reeixit rotundament.”
El comandant que supervisava l’operació, l’almirall Frank M. “Mitch” Bradley, digué als involucrats que els supervivents continuaven essent objectius legítims perquè, en principi, podien haver-se posat en contacte amb uns altres traficants perquè els rescatessin –a ells i a la càrrega que transportaven–, segons que expliquen dues persones amb coneixement de l’atac. Bradley fou qui ordenà el segon atac, en compliment de l’ordre de Hegseth.
Hores més tard, el president Donald Trump publicà un vídeo parcialment censurat, de vint-i-nou segons, en què es veia l’atac. El vídeo no inclou cap imatge del segon atac contra els supervivents.
En les setmanes posteriors a l’atac, el govern Trump notificà el congrés dels EUA que el país es trobava en un “conflicte armat no internacional” amb “organitzacions terroristes”, tot fent constar que qualsevol soldat que participés en un atac contra presumptes narcotraficants seguint ordres coherents amb les lleis de la guerra no rebria repercussions penals. “Aquest és un dels problemes de la llei de la guerra: l’estat que empra la força fa de jutge, de jurat i de botxí alhora”, diu Huntley.
D’ençà d’aquell primer atac, el Pentàgon ha atacat vint-i-dues embarcacions pel cap baix, inclòs un semisubmergible, tant al Carib com a la costa est de l’oceà Pacífic. Aquests atacs subsegüents han deixat setanta-un morts, pel cap baix, segons que expliquen funcionaris del govern nord-americà i consta en les dades internes a què ha tingut accés The Washington Post.
Atac clandestí
En el moment de l’atac del 2 de setembre, Bradley dirigia el comandament conjunt d’operacions especials (JSOC, per les sigles en anglès), encarregat de les missions militars més acurades i perilloses, sovint en col·laboració amb la CIA. D’aleshores ençà, Bradley ha estat ascendit per a dirigir el Comandament d’Operacions Especials dels EUA, l’organització matriu del JSOC, que supervisa les unitats d’elit de tot l’exèrcit nord-americà.
Segons que expliquen tres persones familiaritzades amb l’atac, després d’aquest primer atac es modificaren els protocols per prioritzar el rescat de supervivents. No és clar qui en va ordenar el canvi, ni tampoc quan entrà en vigor.
En un atac perpetrat el 16 d’octubre a l’oceà Atlàntic, en què foren assassinades dues persones, dos supervivents van ser rescatats i repatriats a Colòmbia i l’Equador. En un seguit d’atacs contra quatre embarcacions a l’est del Pacífic el 27 d’octubre, en què foren assassinats catorze homes, l’exèrcit nord-americà deixà el rescat d’un aparent supervivent a càrrec de la guàrdia costanera mexicana. L’home mai no va ser localitzat.
Un testimoni de l’atac del 2 de setembre explica que, si es difongués el vídeo de l’impacte del segon míssil contra els dos supervivents, seria un escàndol públic.
L’informe intern de la Casa Blanca sobre l’atac assegura que l’objectiu del segon míssil era d’enfonsar l’embarcació i d’eliminar un perill per a la navegació dels altres vaixells, no pas d’eliminar cap supervivent, segons que explica una persona amb coneixement del document.
Segons dos assistents parlamentaris, el govern explicà una versió molt semblant als legisladors del congrés nord-americà en dues reunions informatives a porta tancada. Ambdós assistents afirmen que les explicacions del govern han causat frustració entre certs diputats del congrés, que senten que el Pentàgon els oferí una descripció enganyosa dels fets.
“La idea que les restes d’una petita embarcació en un oceà immens són un perill per al trànsit marítim és absurda, i matar-ne els supervivents és flagrantment il·legal”, afirma el diputat demòcrata Seth Moulton, veterà de la Marina nord-americana i crític aferrissat de Trump, que participà en una de les sessions informatives a final d’octubre sobre l’atac, juntament amb més diputats. “Recordeu les meves paraules: és possible que hagi de passar cert temps, però veurem ciutadans nord-americans encausats per aquests atacs, sigui en consideració de crim de guerra, sigui en consideració d’assassinat a sang freda.”
En total, la llanxa del primer atac rebé l’impacte de quatre míssils: dos per a matar la tripulació i dos més per a enfonsar-la, segons que expliquen quatre persones amb coneixement de l’operació.
Un modus operandi nou i letal
La campanya del Pentàgon contra presumptes traficants és un canvi significatiu –i altament controvertit– respecte de la manera en què els EUA han dut a terme operatius antidroga a l’hemisferi occidental aquestes darreres dècades. Fins ara, les naus i el personal de la Guàrdia Costanera s’havien limitat a interceptar i abordar embarcacions sospitoses de traficar amb drogues, i a confiscar-ne la càrrega i detenir-ne els tripulants.
Les autoritats nord-americanes han assegurat que els atacs es fan després de molta recerca, quan s’ha aconseguit d’arribar a un grau de certesa alt que els tripulants trafiquen amb drogues.
L’endemà de l’atac del 2 de setembre, Hegseth declarà a Fox News que havia seguit l’operació en temps real. “Sabíem exactament qui anava a bord d’aquesta embarcació. Sabíem exactament què feien i sabíem exactament a qui representaven. Era el Tren de Aragua, una organització narcoterrorista que provava d’enverinar el nostre país amb drogues il·lícites.”
Tanmateix, en les reunions informatives amb diputats del congrés els funcionaris del Pentàgon no han proporcionat cap informació específica sobre la identitat dels traficants ni els grups atacats, ni tampoc han fet pública cap altra informació sobre les operacions, més enllà d’un grapat de vídeos.
Funcionaris en actiu i jubilats de l’exèrcit nord-americà i de la DEA (les forces de seguretat encarregades de la lluita cotra el narcotràfic als EUA) expressen escepticisme sobre el fet que les onze persones a bord de la barcassa del primer atac fossin traficants de drogues.
L’embarcació en qüestió, una llanxa de quatre motors, és comuna a la regió, i normalment té una tripulació reduïda: generalment, un mecànic, un conductor o dos i un encarregat de seguretat, segons que explica un funcionari de la DEA.
Com més tripulats hi hagi a bord, afegeix el funcionari, menys espai hi ha per a transportar-hi drogues. A parer seu, els onze tripulants de l’embarcació podien incloure tant traficants de drogues com immigrants irregulars. El president colombià ha acusat els EUA d’assassinar un pescador innocent en un d’aquests atacs.
Dan Kovalik, advocat de la família del mort, diu que presentarà una demanda per danys i perjudicis i una cautelar contra el govern dels EUA la setmana vinent, en coordinació amb la Comissió Interamericana de Drets Humans.
“Això no té res de legal ni d’ètic”, afirma Kovalik.
El Pentàgon ha afirmat que el blanc de l’atac del 2 de setembre eren membres de la banda veneçolana Tren de Aragua, però no aportat cap prova que indiqui que els tripulants de la llanxa pertanyien al grup. En atacs posteriors, el govern s’ha referit als presumptes traficants com a “membres d’organitzacions terroristes designades oficialment”, un terme genèric que manca de detalls.
El Pentàgon tampoc no ha complert la petició –signada per legisladors demòcrates i republicans– de publicar imatges sense editar d’atacs posteriors, cosa que fa impossible de verificar-ne les afirmacions. De fet, el del 2 de setembre és l’únic atac sobre el qual el govern ha publicat imatges.
La manca de transparència és un obstacle important a l’hora d’exigir responsabilitats per les operacions, explica Huntley: “L’únic contrapès que ens queda és la pressió de la classe política i del públic.”
Noah Robertson; Tara Copp; Aaron Schaffer, Meg Kelly i Dan Lamothe, de Washington estant, han contribuït en aquest article. Samantha Schmidt, de Bogotà estant i Samuel Oakford, de Nova York estant, també hi han contribuït.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
