A Sánchez no li quadren els comptes amb la nova proposta de finançament

El nou finançament que han acordat el president espanyol, Pedro Sánchez, ERC i el govern català comença amb nombres vermells, electoralment parlant. La proposta no ha acabat de convèncer la majoria dels socis d’investidura o govern de Sánchez. Hi ha qui hi veu un escull en què només surt guanyant Catalunya, i hi ha qui diu que la resta de comunitats de l’estat espanyol en surten malparades.

A Sumar, la coalició que governa amb Sánchez, hi ha una trencadissa absoluta. Per una altra banda, és rotund el no de Junts per Catalunya, que té un paper clau en el congrés espanyol per a l’estabilitat del PSOE. També hi ha una oposició frontal del BNG i Coalició Canària. I, mentrestant, els partits del País Basc i Navarra –com el PNB i EH Bildu– s’ho miren de reüll, tenint en compte que resten al marge del sistema comú de finançament.

Divisió a Sumar

El missatge que vol vendre Sumar és: “Avalem la reforma del sistema de finançament, però el trobem insuficient.” La coalició diu que hi ha matisos i prova de marcar distància amb el PSOE, però si observem els partits que integren la coalició, com ara Compromís, Més o la Chunta Aragonesista, és ben palesa una mala maror més intensa que no sembla.

La coordinadora general de Sumar, Lara Hernández, diu que la proposta “va en la bona direcció”, però que encara és insuficient i que cal introduir-hi canvis substancials durant la negociació. Segons Sumar, la prioritat del sistema no ha de ser el repartiment territorial, sinó assegurar que es financen adequadament els serveis dels ciutadans.

Sumar i Esquerra Unida xoquen de ple amb ERC sobre el principi d’ordinalitat; neguen que això sigui l’eix vertebrador del nou sistema i vinculen el fet que Catalunya sigui la tercera comunitat tant en aportació com en recepció de recursos a una qüestió de “causalitat”, i no pas a un principi polític assumit pel sistema.

I les bases de Sumar, què n’opinen del nou finançament? Compromís considera que no resol el problema estructural del País Valencià. La diputada Àgueda Micó diu que la proposta del Ministeri d’Hisenda espanyol té elements positius –com ara l’augment de la capacitat tributària autonòmica i la injecció de recursos addicionals–, però insisteix que no és suficient mentre no s’elimini completament l’infrafinançament valencià i el deute que se’n deriva.

Micó diu: “No n’hi ha prou d’escurçar la distància entre comunitats ben finançades i mal finançades, cal eliminar-la”, i afegeix que continua havent-hi diferències molt grans entre territoris. Compromís se centra especialment en el càlcul de la població ajustada i en l’aplicació dels fons de solidaritat, que fins ara –denuncia– han perjudicat greument el País Valencià.

Valorem positivament l'arribada de més recursos al País Valencià, però el nou model de finançament continua deixant-nos a la cua.

La proposta del govern acurta la distància entre els millors i pitjors finançats, però no cal acurtar-la, cal eliminar-lahttps://t.co/6MdbEyj8T9

— Àgueda Micó Micó (@aguedamico) January 9, 2026

Molt més contundent és la posició de Chunta Aragonesista (CHA). El seu diputat al congrés espanyol i candidat a la presidència d’Aragó, Jorge Pueyo, ja ha advertit que el partit votaria en contra de qualsevol proposta de finançament singular per a Catalunya si no incloïa també les singularitats financeres de l’Aragó reconegudes a l’estatut d’autonomia. En un comunicat, Pueyo diu: “Això és una línia vermella que marca el límit a qualsevol suport parlamentari. No acceptarem un model que exclogui l’Aragó perquè destruiria la nostra sanitat, la nostra educació i tots els serveis públics i, com que aquest ens exclou, hi votarem en contra.”

Pueyo, a més, refusa  frontalment el principi d’ordinalitat, que considera injust i contrari al principi de solidaritat, i retreu a Sánchez que prioritzi Catalunya mentre menysté, a parer seu, les reivindicacions aragoneses. “No entenem com alguns partits d’esquerres poden donar suport a canviar el principi de solidaritat pel d’ordinalitat, és a dir, que els que més tenen no aportin més”, diu Pueyo.

Chunta Aragonesista votaremos en contra de cualquier modelo de financiación singular de Catalunya que no incluya las singularidades financieras de Aragón recogidas en el Estatuto

Sr. Azcón, ejerza de Presidente de Aragón y no de títere del PP y exija el cumplimiento del Estatuto pic.twitter.com/5BQsreW8fm

— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) January 9, 2026

Més per Mallorca també és crítica amb el nou finançament. Tot i valorar positivament que s’hagi desblocat la reforma del sistema de finançament, tant el diputat Vicenç Vidal com el coordinador general del partit, Lluís Apesteguia, coincideixen que el model és insuficient per a garantir l’estat del benestar a les Illes.

Més reclama que el nou sistema tingui en compte factors clau com la població flotant, el diferencial del cost de la vida, el creixement demogràfic i, sobretot, la insularitat, que consideren clarament infravalorada. A diferència d’algunes altres formacions de l’espai Sumar, Més defensa explícitament el principi d’ordinalitat i diu que si les Illes són de les primeres a aportar, no poden continuar essent de les darreres a rebre.

A diferència de formacions integrades a Sumar, els Comuns defensen obertament l’acord de finançament pactat entre el govern espanyol, la Generalitat i ERC. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, sosté que amb el nou model tothom hi guanya i que és un acord que combina ordinalitat i solidaritat sense perjudicar cap territori.

Segons els Comuns, el nou model no va contra ningú, sinó a favor dels serveis públics, la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats, i posa fi a una situació que consideren injusta per a Catalunya. “Sempre hem defensat la solidaritat entre territoris, però no podia ser que Catalunya sortís perjudicada del sistema de redistribució com fins ara”, va afirmar Albiach.

Albiach també interpel·la les forces catalanes del congrés espanyol perquè donin suport a la reforma i prioritzin els interessos del país per sobre dels del partit. S’adreça especialment a Junts, dient que no entendria que una formació que diu defensar Catalunya no doni suport a l’acord quan arribi al ple.

No rotund de Junts

Però Junts per Catalunya ha expressat un no rotund de bon començament. El partit presentarà una esmena a la totalitat i un text alternatiu que permeti –diu– de transitar cap a un model de concert econòmic, com el que tenen el País Basc i Navarra.

Segons el vice-president de Junts, Toni Castellà, els 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya serien fruit solament l’actualització de l’IPC. “Els diners que necessita realment Catalunya amb l’augment de població a vuit milions d’habitants no pot ser només l’actualització de l’IPC. Retornem a la capacitat que podia tenir la Generalitat el 2010”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio.

Segons Castellà Catalunya hauria de sortir del règim comú i amb una modificació de la LOFCA n’hi hauria prou per a fer-ho possible. Considera que aquest nou model de finançament “l’única cosa que fa és tancar definitivament la porta al concert econòmic, una porta que ara tenim entreoberta”. Segons ell, la qüestió real no és si estan disposats a renunciar als 4.700 milions d’euros extra, sinó una altra: “Com és possible que renunciem a reduir el dèficit fiscal de 22.000 milions anuals de Catalunya? Aquesta és l’escletxa més important des de la transició.”

Per Castellà, el model actual és una mera actualització: “L’única cosa que fa l’estat espanyol és posar més diners a la caixa comuna i a Catalunya li toca proporcionalment el mateix. I això pot quedar blindat per quinze anys més”, ha dit. En vista del no de Junts, els governs català i espanyol, ERC i els Comuns pressionen per fer-los canviar de parer.

BNG i Coalició Canària, també en contra

Encara hi ha més partits contraris al nou finançament. El BNG considera que la nova proposta és un refregit que manté la discriminació històrica contra Galícia. La portaveu nacional, Ana Pontón, ha criticat l’actitud del govern autonòmic, encapçalat per Alfonso Rueda, que ha qualificat de submisa a Madrid.

Segons el BNG, Galícia rebrà tan sols un 2,8 % de l’augment global de 21.000 milions d’euros; en canvi, territoris com ara Andalusia, Catalunya i el País Valencià rebran un percentatge més alt. “La proposta del BNG és clara: donar a Galícia la clau dels seus diners”, ha dit. El partit reclama un concert econòmic que permeti de recaptar i gestionar el 100% dels recursos, perquè, segons que ha dit, l’estat “fa caixa amb Galícia”.

Coalició Canària (CC) també s’hi ha mostrat en contra. David Toledo, secretari d’Organització, considera que les primeres xifres del model són “molt preocupants” per a les Canàries i que hi podria perdre prop de 400 milions d’euros respecte d’allò que li correspondria segons la població.

CC diu que aquest model vulnera els principis de redistribució i cohesió territorial i acusa el PSOE de trencar la solidaritat entre territoris si accepta un sistema que beneficia de manera desigual les comunitats. Segons Toledo, un finançament basat en el principi d’ordinalitat xoca frontalment amb la constitució espanyola. “Si qui més genera acaba cobrant més, es trenca el principi de redistribució i cohesió territorial que garanteix la igualtat entre ciutadans visquin on visquin”, diu.