04.11.2025 - 16:44
|
Actualització: 04.11.2025 - 18:06
El Parlament de les Illes ha fet fracassar avui la proposta de Vox per incloure el castellà com a llengua vehicular als centres, eliminar el decret de mínims i perseguir els docents a través d’inspecció educativa. Tots els altres partits de la cambra hi han votat en contra.
La proposta de Vox sorgeix a partir del pacte a què van arribar l’extrema dreta i Marga Prohens per poder tenir pressupost per enguany. Ara bé, la condició pactada només incloïa que el castellà fos llengua vehicular. Com que Vox va voler anar més enllà i aprofitar per eliminar el decret de mínims, que estableix que, almenys, la meitat de l’ensenyament ha de ser en català, el PP ja va anunciar que era una línia vermella que no volia traspassar.
A més, el PP ja va anunciar ahir que ha registrat la seva pròpia proposta al parlament per modificar la llei educativa. Com que l’extrema dreta no va presentar un text alternatiu, va explicar el partit, van decidir de dur a la cambra una proposta que només inclou el castellà com a llengua vehicular.
Ara quedarà per veure si Vox, quan arribi el moment del debat, donarà suport o no a la proposta del PP. Malgrat que ho hagin pactat, l’extrema dreta sempre ha considerat que s’havia d’anar una mica més enllà. Avui, ja han titllat de jugada bruta i de deslleialtat els moviments del PP. Així i tot, l’extrema dreta continua essent el soci prioritari del PP pel que queda de legislatura.
“La llengua és la moneda de canvi”
L’Obra Cultural Balear va demanar a totes les forces polítiques democràtiques que durant el ple d’avui evitin debatre sobre la proposició i es limitin a votar-hi en contra: “Els demanam que no els segueixin el joc, per responsabilitat. Les úniques damnificades per aquest nou intent de conflictivització són la llengua i l’escola.”
Però sí que ho han fet. Els primers a mostrar-se en contra, el PSIB. La diputada Amanda Fernández ha dit que és “una llei plagada de barbaritats”, posant d’exemple que vol passar per damunt de l’Estatut. “Vox fa deu anys que diu aquestes barbaritats. Però què ha canviat aquests dos anys i mig? Qui governa. I el PP ha fet que totes aquestes barbaritats i disbarats es converteixin en realitats”, ha exposat Fernández, referint-se als nombrosos acords que han assolit ambdues formacions en detriment de la llengua. “La llengua és la moneda de canvi. El PP es posa avui les mans al cap, però en silenci duen endavant mesures que desprotegeixen la llengua pròpia”, ha dit.
“Aquest PP no és el que defensava el consens lingüístic”
Per part seva, la diputada Maria Ramon, de Més per Mallorca, ha recordat que el d’avui “no és un debat educatiu ni lingüístic, sinó segrestat per la ultradreta i els seus interessos ideològics”, atès que no és una proposta de millora del sistema educatiu, sinó “una ofensiva política contra el català, la cohesió social i contra el consens de la nostra societat construït durant dècades.”
Ramon ha dit que no se’n fien del PP, malgrat que avui hi votin en contra: “Aquest PP no és el que defensava el consens lingüístic de fa unes dècades. És un partit acovardit atrapat entre la por i la submissió”. També ha rebutjat que el text –el qual ha definit de manifest polític– insinuï que a les escoles de les Illes s’hagi perseguit el castellà.
Des de Més per Menorca, Joana Gomila ha subratllat que Vox vol convertir l’educació en un camp de batalla ideològic i que, amb l’excusa d’incloure la vehicularitat del castellà, ataca l’autonomia de centres i el decret de mínims. Així i tot, el gruix de les crítiques ha anat cap al PP: “Vostès han donat ales a Vox i Vox s’ha posat a volar.”
En un discurs mig en castellà i mig en català, el diputat d’EUIB del grup de Podem, José María García, ha dit que “la normalització lingüística està lluny d’haver acabat”. “La llengua de l’escola no s’ha de veure com una imposició. Sinó com l’enllaç que permet connectat tota la comunitat educativa. És important que l’alumnat nouvingut es familiaritzi com més aviat millor amb la llengua”.
Mals resultats en català
Els grups de l’oposició han recordat els resultats de l’Institut d’Avaluació de Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), fets públics fa unes setmanes, en què es va corroborar que els alumnes de les Illes acaben l’ESO amb menys coneixements de català que no de castellà.
També han recordat que el TSJ de les Illes va rebutjar la imposició del 25% de castellà a les escoles, atès que els projectes lingüístics de centre ara com ara s’ajusten a la legalitat del model educatiu balear, “cercant assegurar l’ensenyament d’ambdues llengües cooficials en el territori”.
Per part seva, el PP ha defensat que “l’educació és molt més que una qüestió lingüística” i ha traslladat el debat cap als assoliments que ha fet el govern en matèria d’educació. També ha recordat que la seva proposta “blinda per llei la vehicularitat de les dues llengües” i respecta l’Estatut d’Autonomia, el decret de mínims i l’autonomia dels centres.
