El parlament basc ha tornat a aprovar una iniciativa en favor d’un nou model de relació entre Euskadi i l’Estat espanyol, basada en el ‘respecte mutu’, el pacte i la bilateralitat, en el qual es doni sortida a l’exercici del ‘dret a decidir de la ciutadania’. El text ha tirat endavant amb els vots de PNB i EH Bildu, el rebuig de PSE-EE i PP, i l’abstenció d’Elkarrekin Podem.

El ple de la cambra, que en el passat ha aprovat altres iniciatives similars, ha tornat a debatre avui sobre el model d’autogovern d’Euskadi, a proposta d’EH Bildu. A través d’aquesta iniciativa, el parlament ratifica la seva ‘exigència’ per al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Gernika, aprovat el 1979, i reafirma ‘l’espai de poder reconegut en l’Estatut i que encara no ha transferit’.

A més, el parlament ha rebutjat els pronunciaments i estratègies que pretenen ‘impedir, buidar i condicionar’ el desenvolupament de l’autogovern basc. La cambra demana la derogació, amb caràcter ‘prioritari’, de lleis com la LOMCE, la reforma laboral o la ‘llei mordassa’.

A través d’aquesta proposta també es demana que s’acabi amb l’excepcionalitat en l’aplicació de la política penitenciària, que s’acosti als presos bascos que es troben en presons allunyades del País Basc, i que es posi en llibertat els que pateixen malalties greus i incurables.

D’altra banda, se subratlla que l’actualització de l’autogovern d’Euskadi ‘ha d’incloure una renovació i adequació’ de les competències a les demandes i necessitats de la societat basca, unes competències que són necessàries ‘per garantir els drets polítics, econòmics, socials, lingüístiques i culturals’ dels ciutadans d’Euskadi.

Atacs

El parlament ha expressat el seu rebuig als atacs contra els drets fonamentals, realitzats per ‘alguns sectors i partits polítics’ de l’estat espanyol, que plantegen fins i tot la il·legalització d’ideologies.

La cambra basca manifesta que ‘per poder assentar una sincera cultura de respecte mutu i lleialtat interinstitucional, que impossibiliti incomplir la mateixa llei i els acords assolits, així com l’ús polític d’aquests incompliments, resulta imprescindible un nou model relacional amb l’estat’.

Aquest model -segons s’indica en l’esmena- ha de basar-se ‘en la igualtat, la bilateralitat i el pacte’, amb la incorporació d’un ‘sistema de garanties’. El parlament demana, així mateix, que igual que passa en altres països de l’entorn europeu, el nou model de relació entre Euskadi i l’estat espanyol ‘doni sortida a l’exercici del dret a decidir de la ciutadania’.

Burla i menyspreu

La portaveu d’EH BilduMaddalen Iriarte, ha denunciat que el fet que l’Estatut segueixi sense haver-se completat després de quaranta anys, evidencia la ‘burla i el menyspreu’ dels principals partits de l’estat espanyol, un problema que s’ha agreujat pel ‘gir involucionista’ que protagonitzen el PP, Ciutadans i Vox.

També ha censurat l’actitud del president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, per haver tancat la porta a la independència o l’autodeterminació de Catalunya amb el seu ‘no és no’ a aquesta possibilitat, així com pel seu suport a la intervenció de l’autonomia de Catalunya a través de l’article 155 de la Constitució. Iriarte ha assegurat que el Govern del PSOE també menysprea el lehendakari, Iñigo Urkullu, en supeditar la transferència de competències a les seves necessitats polítiques.

Embús

Des del PNB, Joseba Egibar ha recordat que quaranta anys després de la seva aprovació, encara estan pendents de transferir a Euskadi nombroses competències reconegudes en aquesta llei orgànica, pel que ha denunciat el seu ‘incompliment’. Per aquest motiu, considera que cal ‘un nou model de relació amb l’estat’ que permeti superar aquest ‘embús’.

Egibar ha lamentat que els successius governs del PSOE i del PP només accepten efectuar nous traspassos competencials quan necessiten el suport del PNB al congrés espanyol. També ha censurat l’actitud mantinguda durant molts anys per l’esquerra abertzale, a la qual retret que fins fa pocs anys hi hagi intentat fer ‘fracassar’ l’Estatut de Gernika.

Per part d’Elkarrekin Podemos, Lander Martínez ha denunciat que malgrat les puntuals referències de l’esmena a qüestions socials o educatives, ‘el que de veritat’ pretén EH Bildu amb aquesta proposta és insistir en el ‘monotema’ de la territorialitat i de la ‘relació d’igual a igual’ amb l’estat espanyol.

Martínez ha lamentat que ‘l’obsessió’ d’EH Bildu amb aquest assumpte el porti a no atendre a les ‘preocupacions’ dels ciutadans en matèria d’ocupació o igualtat. També ha criticat el PNB, a qui li ha retret que utilitzi l’autogovern com a ‘moneda de canvi’ en les seves relacions amb el govern espanyol, així com al PSOE, al qual ha acusat de plantejar-se ‘l’opció’ de pactar amb ‘l’ultraliberalisme, centralisme i espanyolisme ranci’.

El portaveu parlamentari del PSE-EE, José Antonio Pastor, ha acusat EH Bildu d’utilitzar aquest debat com ‘l’últim acte de precampanya’, així com de tractar els bascos ‘que també se senten espanyols’ com si fossin ‘simples espectadors’.

Pastor ha denunciat que malgrat el seu intent de ‘disfressar’ les seves propostes amb breus al·lusions a qüestions socials, ‘l’únic que de veritat interessa EH Bildu és el dret a decidir’. Davant d’aquesta forma d’actuar, ha subratllat que el PSOE treballa per millorar les pensions i les polítiques d’igualtat, així com per augmentar el salari mínim i combatre la humiliació a les víctimes que plantegen els que ‘exalten’ a Franco o s’oposen a l’autogovern d’Euskadi.

Des de les files del PP basc, Borja Sémper ha lamentat que EH Bildu plantegi al parlament els mateixos arguments una vegada i una altra, cosa que ha atribuït a la ‘baralla’ que manté la coalició amb el PNB ‘per veure qui és nacionalista i més pur’.

Sémper ha criticat que, mentre aquests dos partits es mantenen en el seu ‘raca raca‘ sobre l’autogovern i es dediquen a diferenciar entre bascos ‘de primera i segona’, no s’atenen a les ‘necessitats’ dels bascos en matèries com l’educació, ni afronten reptes tan importants com l’envelliment de la població.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb