El parlament aprova per lectura única el reforç del reconeixement de la Vall d’Aran

  • La nova llei vol garantir un autogovern efectiu i competències plenes per al Consell General d’Aran

VilaWeb
La síndica d'Aran, Maria Vergés, amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, al parlament (fotografia: ACN / Marta Lluvich
25.02.2026 - 14:22
Actualització: 25.02.2026 - 14:54

El parlament ha aprovat avui per lectura única la llei sobre el reconeixement de la Vall d’Aran. La iniciativa, proposada pels grups del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, preveu de reforçar el paper del parlament com a garant de l’autogovern aranès.

El text acorda que el reconeixement legal de la singularitat de l’Aran no resti només en una declaració, sinó que tingui aplicació pràctica i efectiva dins el marc normatiu català. D’aquesta manera, pretén consolidar l’autogovern aranès i enfortir-ne la personalitat institucional pròpia.

El dictamen s’ha aprovat amb 109 vots a favor, corresponents als grups proposants i Aliança Catalana, 11 vots contraris de Vox i 15 abstencions del PP.

Demanda històrica de l’Aran

La diputada del PSC Neus Comes ha dit que aquesta aprovació responia “a una demanda històrica de l’Aran”. Ha remarcat la “realitat institucional singular” de la vall, reconeguda per l’estatut i la legislació pròpia per mitjà de la llei de règim especial de 2015. Segons Comes, el text representa “un salt qualitatiu de reconeixement polític i legal” que implica “competència plena en tots els àmbits” per al Consell General d’Aran.

Per la seva banda, Jeanine Abella, de Junts, considera que “l’autogovern d’Aran ja està recorregut, però queda molt camp per recórrer”. Ha assenyalat que sovint s’havia equiparat el Consell General a un govern local, consell comarcal o ajuntament. Abella ha defensat que la nova llei ha d’evitar aquesta confusió i reconèixer competències plenes a l’executiu aranès, i ha destacat la singularitat de la Vall d’Aran i la importància de l’aranès.

Respecte i coherència amb la realitat aranesa

Ester Capella, diputada d’ERC, ha remarcat que la proposta volia ser coherent amb allò que defensa ERC per a Catalunya i que pretén “respecte i reconeixement” per a l’Aran. Capella ha destacat que era una proposició amb un article únic per a modificar una disposició addicional d’un decret que aprova el text refós d’una llei. Ha afegit que la llei municipal i de règim local de Catalunya només s’aplicarà a l’Aran i al seu Consell General en absència de regulació específica, i sempre respectant-ne la posició singular segons el règim propi. Ha considerat que l’aprovació era “un gran pas per a l’autogovern de l’Aran”.

Lluís Mijoler, dels Comuns, ha defensat que l’autogovern sense recursos era “un autogovern incomplet”. També ha demanat un finançament “just, estable i suficient” perquè fos efectiu. Mijoler ha valorat l’aprovació com “un pas important en el reconeixement de la singularitat de l’Aran”.

Per part de la CUP, Xavier Pellicer ha assenyalat que la modificació s’emmarcava dins la legalitat i dins les atribucions autonòmiques estatutàries. Ha advertit, però, que era “lluny de la sobirania que anhela la CUP” tant per a l’Aran com per als Països Catalans.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor