De pares a fills: amb quin partit simpatitzen els catalans segons les simpaties polítiques dels pares?

El partit que hom vota o amb el qual simpatitza depèn de moltes circumstàncies: el lloc on viu; les persones, com ara amics, professors o referents, que va coneixent durant la vida; experiències personals; i molts altres factors que configuren la ideologia. Una part essencial és la primera socialització, segons els valors i l’educació que transmeten els pares. En relació amb això, una de les preguntes innovadores del darrer baròmetre del CEO, publicat aquest mes, és per quin partit té o havia tingut més simpatia cada un dels pares.

Això ens permet d’encreuar les dades amb la simpatia dels enquestats, i veure així la relació que hi ha entre el partit preferit dels pares i el vot dels fills. Un primer fet que destaca de l’enquesta és que la majoria dels enquestats diuen que no simpatitzen amb cada partit, seguit del PSC, ERC i Junts. En canvi, sí que són més proclius a citar els partits pels quals simpatitzen més el pare i la mare, i en aquest cas el PSC és el més mencionat, seguit dels que no ho saben, dels que diuen que cap i, després, a més distància, ERC i el PP.

Hi ha més gent que considera que els seus pares són simpatitzants del PSC i del PP que no pas ells mateixos, i això va en línia amb el fet que els votants d’edat més avançada opten més per un dels dos grans partits espanyols.

També es podria afegir allò que s’anomena “espai convergent”, perquè en la simpatia dels pares se separa entre Junts i CiU. Són més els que diuen que els pares simpatitzaven amb CiU o Junts que no pas els que diuen simpatitzar amb Junts. Per contra, a partits que històricament no han tingut representació tan important, com ERC, la CUP, Aliança Catalana o Vox, hi tenen simpatia més els enquestats que no pas els pares.

També és remarcable que un enquestat de cada cinc no sap quin és el partit preferit dels seus progenitors.

Per quin partit opten segons les simpaties dels pares?

Les dades ens mostren, com és previsible, una relació entre la simpatia dels pares i dels fills, però no és pas el factor més important. Menys de la meitat dels que creuen que els seus pares simpatitzen per un partit, hi simpatitzen també ells. De fet, el vincle més fort el trobem justament amb els apolítics o que no simpatitzen amb cap partit: un 43% dels que afirmen que el seu pare no donava suport a cap partit segueixen la mateixa línia; i amb la mare passa si fa no fa, un 39%.

I no sembla que hi hagi gaire diferència entre si és el pare o la mare: la intensitat de la correlació és semblant en tots dos casos.

El vincle més fort és amb el PSC, seguit de prop per Junts. D’aquells que diuen que el seu pare és dels socialistes, un 40% ho és també. El següent que desperta més simpatia entre aquells que tenen un pare socialista, més enllà dels que diuen “cap”, és ERC, concretament, un 13%; seguit dels Comuns (7%); partits d’esquerres però amb un discurs històricament més trencador o renovador que no pas el PSC. Això mateix passa quan ho és la mare: un 38% és simpatitzant també amb els socialistes, amb ERC (13%) i els Comuns (8%) a continuació.

En el cas d’aquells que la mare és de Junts, un 37% simpatitza per aquesta mateixa formació, i les següents que desperten més simpaties són ERC (18%), seguit d’Aliança Catalana (10%) i en grau més baix els Comuns (6%) i la CUP (6%). En canvi, no n’hi ha que optin per la dreta espanyolista. Unes dades similars es mostren quan el pare simpatitza amb Junts: un 39% dels fills també són de Junts, seguit novament d’ERC (17%) i Aliança Catalana (8%).

La relació és més feble entre aquells que tenien pares votants de CiU, un partit que ja fa anys que va desaparèixer. Un 25% simpatitzen amb Junts, però n’hi ha una bona part, vora el 15%, que es decanten pel PSC, i també per ERC.

En relació amb això, ERC és un partit que arreplega simpaties de tot arreu, independentment de les simpaties polítiques dels pares. En canvi, trobem una relació entre pares d’ERC i fills de la CUP: un 15% dels qui tenen una mare d’ERC i un 14% del qui tenen el pare simpatitzant d’aquest partit, un percentatge molt més alt que en qualsevol altra relació.

Tot amb tot, la relació més forta dels que tenen pares d’ERC és ERC mateix: vora un 35%, seguit de la CUP, i després Junts, un 13% si hi simpatitza el pare i un 15% si és la mare.

Finalment, el partit en què els fills segueixen menys els pares és el PP. Entre aquells que diuen que el pare era d’aquest partit, solament un 18% hi simpatitza també. Un percentatge semblant és simpatitzant del PSC (17%) o Vox (14%); i fins i tot, malgrat la distància ideològica, d’ERC (11%). Quan ho és la mare, el vincle és un xic més fort: un 24% és simpatitzant també del PP; però a poca distància, un 19% opta pel PSC i un 15% per Vox. Com s’ha dit, hi ha un vincle entre pares del PP i fills de Vox, l’únic partit amb el qual hi ha una relació forta.

Si els enquestats diuen que als pares no els agrada cap partit, la major part tampoc no simpatitzen amb cap. Amb tot, el partit que desperta més simpaties és el PSC: un 25% si és la mare i un 18% si és el pare; seguit d’ERC, amb un 13% i un 14%, respectivament.