Els parcs naturals de Catalunya avisen que a la tardor entraran en un “període crític” perquè perdran la meitat de la plantilla

Els parcs naturals de Catalunya avisen que a la tardor entraran en un període crític perquè perdran la meitat de la plantilla arran de l’acabament d’un contracte programa de tres anys que el Departament de Territori no té previst de renovar. A l’octubre acabarà la relació laboral de 38 operaris de reforç, que fins ara feien feines administratives i tècniques en aquests espais protegits. David Iturria, director del parc natural de la Serra de Montsant, remarca que aquesta pèrdua de personal afectarà la gestió forestal, la flora i la fauna. Això mateix comparteix Marc Garriga, director del parc natural de l’Alt Pirineu, que diu que són places estructurals i molt importants per a tirar endavant el parc.

A Catalunya hi ha vint parcs naturals i espais protegits perquè tenen un patrimoni natural i una biodiversitat únics. Hi trobem enclavaments tan diversos com ara l’Alt Pirineu, el delta de l’Ebre, Montserrat i els Aiguamolls de l’Empordà. Tots veuran reduïda la plantilla laboral, atès que el contracte programa que permetia de tenir 38 treballadors extra, la majoria compartits entre més d’un parc natural, acaba a la tardor.

Fonts del Departament de Territori remarquen que es tractava d’un programa de reforç temporal per a fer actuacions específiques en espais de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, no són places estructurals. El departament insisteix que el programa anava més enllà de la contractació de personal i que el govern treballa per garantir el funcionament dels parcs i la conservació de la biodiversitat.

Un problema històric i manca de recursos

La manca de recursos humans i financers és un problema històric, segons que explica Iturria, que especifica que aquest contracte es va fer per mitigar-ne els efectes. “Ens trobem en un període crític”, diu. Al Montsant hi ha hagut tres treballadors més, compartits amb el paratge natural d’interès nacional de Poblet –la meitat dels gestors del parc, sense comptar la brigada. Aquest reforç ha permès de començar projectes nous i fer plans estratègics amb una previsió de personal com la que hi havia fins ara. Segons Iturria, moltes de les accions quedaran a mitges i, fins i tot, algunes no es podran fer per manca de personal. Si no es reverteix la situació, caldrà redimensionar els plans d’actuació i prioritzar només les accions més urgents o necessàries.

Un treballador per cada 11.000 hectàrees a l’Alt Pirineu

El parc natural de l’Alt Pirineu, declarat el 2003, és l’espai natural protegit més gran de Catalunya, amb gairebé 80.000 hectàrees. Ara mateix hi treballen onze persones, però el 28 d’octubre cessen del seu lloc de feina quatre membres de l’equip. Garriga insisteix que són places estructurals i que la pèrdua obligarà a congelar o aturar moltes accions. Unes quantes d’aquestes persones que pleguen són la responsable de patrimoni natural, la responsable de l’observatori i recerca, la cap del projecte de la Carta Europea de Turisme Sostenible i una administrativa. Si no s’hi posen solucions, al parc hi haurà una persona per cada 11.000 hectàrees, mentre que en uns altres parcs n’hi ha vint per a gestionar la mateixa superfície. Garriga demana un equilibri i dotar el parc d’una plantilla prou digna. També reclama l’activació urgent de l’agència de la natura de Catalunya per a estabilitzar llocs de treball i permetre una gestió més eficaç dels espais protegits.

Crit d’alerta a les Terres de l’Ebre

Al parc natural dels Ports i al del delta de l’Ebre la retallada també es notarà. Una quinzena d’entitats del territori, com ara GEPEC, PDE, la Plataforma parem lo CAT-SUD i l’Associació de voluntaris del parc natural del delta de l’Ebre han fet públic un comunicat d’alerta: creuen que aquestes retallades tindran impactes socials, ambientals i laborals greus que implicaran l’abandonament de la zona rural i dels seus valors naturals, paisatgístics, arquitectònics i culturals.

Alerten que es deixaran de fer seguiments d’espècies, es perdrà accés a subvencions per a empreses del territori, moltes zones molt freqüentades pel turisme restaran sense serveis bàsics i augmentarà l’explotació i precarietat de les treballadores del parc. Per això, exigeixen solucions immediates i excepcionals per a cobrir la manca estructural de personal, posar en marxa l’agència de la natura de Catalunya, regularitzar nivells i categories laborals i preveure brigades fixes pròpies.