The Washington Post · Rick Noack

L’exèrcit paquistanès ha reforçat el control sobre el govern del país amb canvis legals radicals que, segons els crítics, mirar de centralitzar el poder en mans del cap de l’exèrcit, el general Syed Asim Munir.

Munir, ex-cap dels serveis secrets, fou nomenat aquest mateix mes de desembre pel govern com a cap de totes les forces de defensa del país, un càrrec de nova creació que li atorga més poder que qualsevol altre militar d’ençà de la fi dictadura militar del general Pervez Musharraf, l’any 2008.

Munir, que fa poc que va obtenir immunitat legal vitalícia, governarà ara sota la supervisió limitada del govern civil del país. Aquests darrers mesos, el general ha anat acumulant poder mentre el principal partit de l’oposició –encapçalat per l’ex-primer ministre Imran Khan, actualment empresonat– ha experimentat revessos electorals en les darreres eleccions. Khan va ser destituït pel parlament el 2022, després d’haver trencat la relació amb els caps militars, i resta empresonat de l’estiu del 2023 ençà.

Munir i la seva dona –Bushra Bibi, que també és a la presó d’ençà del gener– han estat condemnats per nombrosos càrrecs, per bé que la majoria d’aquestes sentències s’han suspès o anul·lat posteriorment. Dissabte de la setmana passada, el matrimoni fou condemnat a disset anys més de presó per un altre cas de frau, i Khan encara ha de ser jutjat per més càrrecs. Tant ell com Bibi han negat totes les acusacions fins ara.

Molts dels col·laboradors de Khan també han estat detinguts o destituïts dels seus càrrecs. La setmana passada, l’ex-cap d’espionatge de Khan, Faiz Hameed, va ser condemnat a catorze anys de presó per tot un seguit de càrrecs, incloent-hi abús de poder.

L’exèrcit sovint ha estat considerat el gran àrbitre de la política paquistanesa, entronitzant o defenestrant una colla de primers ministres. Els crítics de Munir, tanmateix, avisen que l’acumulació de poder en mans del general podria travessar la línia vermella oficiosa que, durant gairebé dues dècades, ha permès la convivència entre els dirigents civils i militars del país.

“La polarització política s’ha agreujat i els esdeveniments d’aquests darrers mesos no han fet sinó intensificar la confrontació, cosa que suscita interrogants sobre el paper de l’exèrcit –diu l’analista polític Zahid Hussain–. Cal un procés de reconciliació política de manera urgent.”

Aquests darrers anys, l’exèrcit paquistanès ha rebut crítiques i a vegades han acabat esclatant protestes violentes –tal com va passar, per exemple, amb la detenció de Khan per corrupció, l’any 2023. Però, darrerament, les forces armades s’han beneficiat enormement del fervor nacionalista arran del breu conflicte militar entre el Paquistan i l’arxirival geopolític del país, l’Índia, el maig passat. Munir i els seus aliats també han establert una bona relació personal amb el president nord-americà, Donald Trump, cosa que podria reduir el risc que els EUA alcin la veu contra un hipotètic retrocés democràtic.

En privat, amb tot, algunes veus d’Islamabad es demanen si Munir ha ultrapassat els límits del seu poder.

“[Munir] corre el perill de malbaratar una part de la bona voluntat que ha sabut transmetre aquests darrers mesos”, explica Michael Kugelman, investigador en cap sobre l’Àsia meridional de l’Atlantic Council.

Els analistes remarquen que l’exèrcit és una institució complexa i polifacètica, enormement preocupada per l’opinió pública. “Aquests darrers anys, l’exèrcit ha hagut d’afrontar l’hostilitat de l’opinió pública, cosa molt poc habitual en la història del país, i no vol que això es repeteixi”, diu Kugelman.

Munir sembla haver volgut relativitzar la importància institucional del seu càrrec. Aquest mes, quan se’n va confirmar el nomenament com a cap de totes les forces de defensa del país, va afirmar que les seves noves atribucions no afectarien “l’autonomia interna i l’estructura organitzativa” de les altres branques militars.

Un alt membre de l’exèrcit diu que el nou càrrec de Munir ha estat aprovat “sota les directrius” del parlament i que l’equilibri de poder entre l’exèrcit i el govern civil continua intacte.

L’objectiu d’aquesta reestructuració organitzativa, assegura la mateixa font, és “millorar la coordinació, la planificació conjunta i l’eficàcia operativa”. I afegeix: “Quant al panorama polític nacional, les forces armades han reiterat que són apolítiques i que no representen cap ideologia política.” Però matisa: “No es toleraran discursos que pretenguin fomentar la divisió social i menystenir la cohesió nacional.”

Munir s’allistà a l’exèrcit els anys vuitanta i escalà progressivament en la jerarquia del cos. El 2018, Khan –aleshores primer ministre– el nomenà cap de l’ISI, el principal servei d’espionatge del país, però Munir en fou destituït al cap de pocs mesos per discrepàncies amb ell.

Quan feia poc que Khan havia deixat la presidència, l’any 2022, el govern del seu successor, el primer ministre Shehbaz Sharif, va promoure Munir al càrrec de cap de l’estat major de l’exèrcit, el més poderós de les forces armades.

El seu nou mandat  de bon començament ja va ser controvertit. Molts paquistanesos van culpar l’exèrcit de la detenció de Khan, el 2023, i es va desencadenar una onada d’aldarulls a tot el país.

Fou el desafiament més greu a l’autoritat de l’exèrcit que s’ha vist en dècades al Paquistan i va posar contra les cordes una institució que poques vegades és objecte de crítiques tan directes. L’augment de la inflació i de la violència dels grups subversius al país van atiar encara més les flames de les protestes.

Tot aquest descontentament popular, tanmateix, semblà esvair-se arran del breu conflicte militar amb l’Índia, al final del qual ambdues parts van acabar cantant victòria després d’uns pocs dies d’hostilitats. Setmanes després de l’alto-el-foc, Trump convidà Munir a un esmorzar conjunt a la Casa Blanca, una reunió privada molt inusual entre un president nord-americà i un cap militar estranger i que molts analistes van interpretar com un reconeixement tàcit de la influència de l’exèrcit paquistanès sobre el govern civil del país. Més tard, Trump es referí a Munir com el seu “mariscal de camp preferit”. El Paquistan, val a dir, ha estat una de les economies asiàtiques a què Washington ha imposat aranzels més baixos.

De portes endins, tanmateix, la consolidació del poder entorn de la figura de Munir comporta riscs polítics com més va més importants.

El partit de Khan, escapçat per la detenció d’uns quants dirigents, sovint s’ha estat d’atacar directament Munir. “El PTI mai no ha qüestionat l’existència o la importància de la institució de les forces armades, ni creu en la personalització o la politització dels càrrecs públics”, escriu Sheikh Waqas Akram, secretari central d’informació del partit, en resposta a una pregunta de The Washington Post.

Tant la base del partit com el cap de la formació, amb tot, semblen tenir més reserves sobre Munir. Aquest mes, sense anar més lluny, el general i Khan es van acusar mútuament de ser “inestables mentalment”.

Als carrers del país, mentrestant, els manifestants continuen exigint l’alliberament de Khan, tot i la repressió governamental contra els partidaris de l’ex-primer ministre. Moltes d’aquestes manifestacions han estat encapçalades per polítics de Khyber Pakhtunkhwa, una de les quatre províncies del Paquistan. Els darrers anys, la zona, governada pel partit de Khan, ha experimentat en carn pròpia l’augment de la violència dels talibans paquistanesos, en una insurrecció que ha afeblit considerablement la confiança de la població en les forces de seguretat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb