26.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.11.2025 - 21:42
The Washington Post · Anthony Faiola, Mohamad El Chamaa, Suzan Haidamous i Stefano Pitrelli
Ciutat del Vaticà. En el seu primer viatge oficial a l’estranger, el papa Lleó XIV s’aventurarà en el terreny pantanós de les relacions interreligioses, i visitarà dos països de majoria musulmana –Turquia i el Líban– per provar d’estrènyer vincles amb l’Església Ortodoxa i disseminar els dos temes centrals que han marcat els primers compassos del seu papat: la unitat i la pau.
El viatge de Lleó XIV al bressol de la religió monoteista serà la primera gran prova de foc per al primer pontífex nascut als Estats Units, en una visita que sens dubte estarà marcada pel precedent de pontífexs anteriors.
L’any 2006, les paraules del papa Benet XVI sobre el profeta Mahoma desfermaren una onada d’indignació al món musulmà, amb protestes institucionals i llançaments de bombes incendiàries contra esglésies. Anys més tard, el 2019, el papa Francesc aconseguí de fer un acostament històric entre el món catòlic i el món islàmic quan signà un manifest en defensa de la pau i la fraternitat entre ambdues religions.
La relació entre el catolicisme i l’islam és tan sols un dels problemes a què el papa haurà de fer front durant el seu viatge. El pontífex arriba avui a Turquia, des d’on viatjarà al Líban diumenge, en una estada que el confrontarà amb la qüestió sempre espinosa de la seguretat dels cristians al Llevant. A Turquia, en una mostra inequívoca de l’esperit interreligiós del viatge, el pontífex també es reunirà amb el gran rabí del país.
Al Líban, especialment, Lleó XIV serà observat de prop pels dirigents israelians, els quals no entomaren gens bé les denúncies de Francesc sobre la guerra a Gaza, que el pontífex difunt comparà amb “el terror” i que, segons que es diu, qualificà en privat de genocidi. Però molts libanesos valoren la valentia del pontífex, que s’ha atrevit a aventurar-se en una nació duta al límit pel conflicte armat; diumenge passat, sense anar més lluny, Israel llançà un atac aeri prop de la capital.
“Els àrabs i els israelians revisaran cada coma dels discursos del pontífex; l’opinió pública internacional en mesurarà l’eficàcia de les paraules. És tota una prova”, diu Marco Politi, analista del Vaticà.
L’objectiu declarat del viatge és la commemoració dels 1.700 anys del Concili de Nicea, una trobada històrica que pretén de resoldre les principals divisions sobre la naturalesa de Jesucrist que precedeixen els grans cismes cristians. La trobada es convocà abans de la mort del papa Francesc, a l’abril.
Una de les grans novetats del viatge –si més no, per a un viatge d’un pontífex a un país no anglòfon– és que el pontífex farà la majoria dels seus discursos en anglès, encara que alguns discursos al Líban seran en francès.
El papa, probablement, podria haver optat per un retorn triomfal a Chicago, la seva ciutat natal, o per una visita al Perú –el seu país adoptiu, on ara és aclamat com un fill de la pàtria. Però ha decidit de dedicar el seu primer viatge a una regió que acull menys d’un 1% dels cristians del planeta, tot decantant-se –tal com han tendit a fer els darrers papes– per honrar els compromisos concertats pel seu predecessor.
“Per a Lleó XIV, el més fàcil hauria estat anar al Perú”, diu Giulio Maspero, professor de teologia dogmàtica en la Universitat Pontifícia de la Santa Creu de Roma. “No ha agafat la via fàcil.”
En privat, fonts vaticanes descriuen el viatge com a espinós, fins i tot difícil. Esperen una afluència moderada durant el viatge de Lleó XIV a Turquia, un país amb un 99% de població musulmana, on el pontífex posarà a prova les seves habilitats diplomàtiques. El papa es trobarà primer amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que encapçala un partit islamista conservador, i més tard, amb el patriarca ecumènic Bartomeu de Constantinoble, cap de l’Església Ortodoxa oriental.
En una mostra inequívoca de la delicadesa del viatge, Lleó XIV visitarà la Mesquita Blava d’Istanbul, on alguns clergues catòlics li han recomanat que repeteixi el gest de Francesc, que hi resà acompanyat del gran muftí d’Istanbul, Rahmi Yaran, l’any 2014. Encara més delicada és la qüestió important de Santa Sofia, una catedral convertida primer en mesquita, després en museu i finalment en mesquita una altra volta. Ambdues estructures es troben l’una davant de l’altra a la plaça de Sultanahmet; ara com ara, a l’agenda del papa no figura cap visita a Santa Sofia.
Francesc visità el temple, que en el seu moment fou l’església cristiana més gran del món, el 2014. L’estructura –potser el record més tangible de la caiguda de l’Imperi Bizantí, de fe cristiana, en la lluita contra els turcs, de fe musulmana– ha esdevingut objecte de gran polèmica d’ençà que el govern turc optà per reconvertir-la en una mesquita, l’any 2020.
Encara que sembla probable que la visita del papa tingui més impacte al Líban, un país que compta amb una minoria cristiana significativa, el conflicte al país podria reduir les xifres d’assistència als seus actes. Lleó XIV podria veure’s obligat a fer-hi malabarismes verbals per trobar un equilibri entre el respecte a l’Islam i la defensa dels cristians que es troben assetjats en algunes parts del món musulmà. En preparació per a la visita del papa, parròquies de tot el Líban han llogat autobusos per a transportar fidels a la capital, Beirut.
També es preveu que el papa posi èmfasi en la situació dels refugiats, una qüestió que ha estat clau durant els compassos inicials del seu pontificat i que ja va ser fonamental per al seu predecessor.
Hi ha hagut viatges papals que han deixat una empremta indeleble al Líban. El país sovint s’ha considerat una mena de Suïssa en termes religiosos, on conviuen –tot i que sovint amb dificultats– divuit comunitats religioses amb reconeixement oficial. Els cristians eren majoria abans de l’esclat de la guerra civil libanesa, l’any 1975. D’aleshores ençà, gran part dels cristians del Líban ha abandonat el país, tot buidant barris i parròquies sencers. Els cristians representen ara prop d’un 32% de la població del Líban, i els musulmans –sunnites o xiïtes– representen la gran majoria del 68% restant.
“Esperem que la visita del papa Lleó XIV al Líban serveixi per a reforçar la unitat del país en un moment en què la regió del Llevant i el veí del Líban, Síria, sembla més a prop de sucumbir als conflictes sectaris”, diu Edgard Traboulsi, diputat cristià protestant del parlament libanès.
La visita de Lleó XIV al Llevant és, en certa manera, una continuació de l’acostament al món musulmà que marcà el papat de Francesc.
L’argentí fou el primer papa de visitar l’Irac i la península aràbiga, el bressol de l’islam. El 2019, el pontífex signà una declaració conjunta amb el gran imam d’Al-Azhar, considerat sovint la màxima autoritat de l’islam sunnita, que destacava la creença en un Déu comú i assenyalava els punts de trobada entre ambdues religions, incloent-hi la no-violència i l’ajut als pobres.
En aquest sentit, el Líban és un dels grans laboratoris de cooperació interreligiosa de la regió i el món. El Servei Jesuïta als Refugiats, per exemple, ha ajudat milers refugiats sirians, majoritàriament musulmans, durant la guerra entre Israel i l’Hesbol·là d’enguany, oferint-los fins i tot refugi en esglésies.
“L’hospitalitat fa aflorar el diàleg interreligiós. La majoria de persones que atenem no són cristianes”, explica Michael Petro, un nord-americà que dirigeix un centre cívic jesuïta al Líban.
El Chamaa informa de Beirut estant; Haidamous, de Washington estant. Yeganeh Torbati i Burhan Yuksekkas, d’Istanbul estant, han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
