30.12.2025 - 21:40
The Washington Post · Teo Armus
Un monument històric pintoresc amb vistes al canal de Panamà ha esdevingut la darrera víctima de la pugna entre els Estats Units i la Xina per la influència sobre la via, de valor estratègic.
El petit monument, que recordava la nombrosa minora d’origen xinès d’aquest país centreamericà, s’havia deteriorat amb el pas dels anys, tot simbolitzant el distanciament entre Panamà i Pequín a instàncies de Washington.
Finalment, després d’anys d’abandonament, les autoritats municipals van decidir d’enderrocar-lo de manera definitiva.
El Mirador de les Amèriques va ser demolit dissabte passat per ordre municipal. D’aquesta manera, es tanca l’any amb un escàndol polític que ha involucrat nombrosos diplomàtics xinesos i que ha empès el president panameny a demanar l’obertura d’una investigació judicial.
L’episodi no ha fet sinó agreujar les tensions a Panamà per la influència estrangera –tant xinesa com nord-americana– sobre el canal, una via navegable clau per la qual passa prop d’un 40% dels contenidors que arriben als Estats Units. A començament d’any, Trump afirmà repetidament que el canal es trobava en mans de Pequín i prometé de “recuperar-ne el control”, fins i tot, si calgués, per la força.
Stefany Peñalba, batllessa de la ciutat on hi havia el mirador, explica a The Washington Post que la decisió de retirar el monument és una mesura tècnica i preventiva, i assegura que no respon a cap pressió política.
Però el president panameny, José Raúl Mulino, ha anunciat que vol que s’obri una investigació judicial sobre la legalitat de la demolició, que ha titllat “d’acte imperdonable i irracional” en una declaració institucional que es feia ressò de les preocupacions expressades pel Ministeri d’Afers Exteriors de la Xina.
“[La minoria xinesa de Panamà] fa generacions que forma part del nostre país, i es mereix tot el nostre respecte”, escrigué abans-d’ahir a les xarxes socials. Ni l’ambaixada dels Estats Units a Panamà ni el Departament d’Estat dels Estats Units han respost a les preguntes de The Washington Post sobre l’afer.
Tot i rebutjar les declaracions més agressives de Trump sobre el canal, Mulino sovint ha tancat files amb Washington sobre la qüestió del canal. Aquest estiu, el president panameny rebutjà la idea que el canal hagués esdevingut un objecte de tensió geopolítica, per molt que el seu govern hagués acostat posicions amb Washington els darrers mesos.
Al febrer–quan el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, amenaçà d’intervenir al canal–, Panamà es convertí en el primer país llatinoamericà de retirar-se de la Iniciativa de la Franja i la Ruta, l’emblemàtic programa d’infrastructura exterior de la Xina.
El govern panameny fins i tot permeté que els Estats Units enderroquessin unes quantes torres de telecomunicacions de propietat xinesa, i també facilità el retorn de soldats nord-americans a tres bases d’entrenament, situades prop del canal, en estat de semiabandonament. L’objectiu darrer de totes aquestes mesures –segons que explicà posteriorment el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth– era evitar que Panamà “capitulés a les coaccions dels comunistes xinesos”.
El canal de Panamà fou construït pels Estats Units i controlat directament per Washington fins l’any 1999, quan la infrastructura fou traspassada a un organisme independent vinculat al govern panameny. El gener passat, en el seu discurs d’investidura, Trump acusà Panamà de cobrar tarifes d’accés més altes als vaixells i empreses nord-americans que feien servir el canal, cosa que el país nega.
Ni Trump ni l’ambaixador dels Estats Units a Panamà no han esmentat explícitament el mirador, però alguns dirigents de la minoria xinesa a Panamà han expressat preocupació per la possibilitat que la pugna geopolítica entre Pequín i Washington al país pugui tenir repercussions en el dia a dia dels panamenys d’ascendència xinesa.
A començament d’any, Peñalba publicà un render del mirador en què no apareixia el monument. La batllessa tampoc no ha autoritzat cap de les sol·licituds presentades per a reparar el conjunt.
Tony Jiang, president de la Societat Benèfica Fayen –un dels grups de la societat civil que hi ha rere aquestes sol·licituds–, diu que la retirada del monument confirma els pitjors temors de la comunitat xinesa.
“Aquest monument pertany al poble panameny. Ella no té dret de canviar la història de Panamà”, declarà a la premsa local, al costat del mirador, la nit que fou enderrocat. I afegí: “Per a nosaltres, com a panamenys d’ascendència xinesa, [l’enderrocament] és dolorós. És dolorós per a tots els panamenys.”
Els grups que representen la minoria xinesa a Panamà, com ara el de Jiang, sovint han hagut de fer equilibris entre marcar distàncies amb Pequín i reivindicar la col·laboració econòmica i política amb la Xina, un país amb què Panamà manté forts vincles comercials.
En aquest sentit, les paraules de Jiang es fan ressò de les declaracions de l’ambaixador xinès al Panamà, Xu Xueyuan, que digué que la controvèrsia per la retirada del moviment era “indignant i inspiradora a parts iguals”, i suggerí que la qüestió podria ajudar a potenciar la influència xinesa al país.
La reacció de Mulino, entre més dirigents panamenys a l’enderrocament, ha demostrat “la voluntat nacional del Panamà de respectar la història i valorar la diversitat i la solidaritat”, escrigué Xu en un comunicat institucional. I afegí: “Com diu el proverbi xinès, la fortuna i la desgràcia van de bracet.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
