Palma ret el gran homenatge a Joan Miró, amb quatre exposicions alhora

“Mare, són així els ocells que hi ha a la lluna, com els va veure el senyor Miró?” La nina mallorquina mira amb devoció una de les grans escultures completament negres que hi ha a la Llotja de Palma i juga a imaginar-se com és la fauna del satèl·lit de la terra. Miró sempre va voler conservar aquesta mirada innocent dels nins a l’hora de crear les seves obres, ho va explicar en moltes de les entrevistes que li van fer. Segurament aquesta curiositat va ser una de les grans pulsions creatives que va tenir. Era curiós de veure com el dissabte 2 d’agost a les set del vespre hi havia tants mallorquins com turistes a la Llonja. Alguns comentaven que feia anys que no hi havien posat els peus. El motiu d’aital concentració era poder veure in situ les grans escultures de “La força inicial”, una de les quatre exposicions que conformen la gran mostra “Paysage Miró”, que es pot veure a la Llonja; a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma; al Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard; i al Casal Solleric. Sens dubte, el gran esdeveniment cultural d’aquest estiu a Mallorca, com ha palesat la inauguració de les mostres, començant per la de les escultures a la Llonja, presidida per la cap de l’executiu, Marga Prohens.

No és estrany que fos la presidenta qui inaugurés, el dijous 31 de juliol, la mostra, atès el protagonisme que ha tingut el govern en aquest muntatge. En una terra on no és fàcil posar d’acord les institucions, i manco en matèria cultural, “Paysage Miró” ha creat un precedent interessant: govern, Ajuntament de Palma, la Fundació Miró, es Baluard, el Solleric i el Museu Reina Sofía han unit esforços, juntament amb cessions de col·leccions particulars i l’ajuda de la galeria Pelaires, possiblement el centre d’art privat més influent de l’illa.

Del 1916 al 1981

El resultat són quatre exposicions que abracen obres del 1916 al 1981 i que s’ha convertit en el gran homenatge que es devia a un artista total que, com palesen les peces reunides, va molt més enllà de les seves famoses constel·lacions i de la mestria cromàtica que el varen dur a portar el surrealisme abstracte a un lloc nou, un univers propi que es defineix amb un derivat del seu cognom: mironià.

“Paysage Miró” té per comissaris David Barro, director del Museu d’Art Contemporani de Palma, es Baluard; Carmen Fernández, conservadora d’escultura i instal·lacions del Museu Reina Sofía; Antònia Maria Perelló, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca; i Fernando Gómez de la Cuesta, director del Casal Solleric.

Els grans bronzes

La mostra de la Llotja de Palma encabeix el conjunt de peces de bronze de grans dimensions que, com expliquen els comissaris de la mostra, condensen la investigació formal i simbòlica de l’artista en l’àmbit tridimensional. “Són obres –afegeixen– que destaquen per les pàtines obscures, la solidesa dels volums i el caràcter metamòrfic.” La instal·lació d’aquestes deu grans peces a la Llonja, un dels edificis gòtics civils més importants de la Mediterrània, permet un joc de contrasts entre l’esveltesa de les columnes i la contundència i solidesa de les peces de Miró. En aquest cas les obres provenen de la Fundació Miró, préstecs particulars, els jardins de Marivent i el Reina Sofía. Es podrà visitar fins al primer de febrer de 2026.

La Fundació Pilar i Joan Miró, a Mallorca, és un indret de visita obligada per a tots els amants de l’art contemporani. Si els visitants restaven fortament impressionants per la visita al taller Sert o a Son Boter, i fascinats per la col·lecció de l’edifici Moneo, del 1992, ara es poden deixar seduir per “La guspira màgica”, la segona de les mostres que conformen el conjunt “Paysage Miró”. L’objectiu és descobrir el paper que varen tenir en la vida i creació de l’artista les troballes inesperades i accidentals. “Amb un recorregut per l’Espai Estrella, que emula les passejades i la trajectòria vital de l’artista, entendrem com Miró va atresorar i aprofitar totes aquestes trobades, troballes, imatges i estímuls per a donar forma a la seva obra.” Partint d’aquesta idea, s’aprofita l’estructura fragmentada dels espais expositius per a articular les guspires en sis apartats, amb interseccions entre ells: natura, vocabulari, cultures, arts, amics i indrets. És gairebé impossible d’aïllar temàticament cada una d’aquestes guspires i definir uns àmbits tancats. Tampoc no serveixen classificacions temporals ni geogràfiques. “Emprendrem un recorregut on s’entrecreuaran i coexistiran com, de fet, conviuen totes les troballes en el curs d’una vida”, expliquen els comissaris de la mostra.

En diàleg

Aquesta vegada Miró dialoga amb artistes que foren amics seus, però també s’hi mostren objectes dels tallers, fotografies, documents inèdits i més materials que provenen tant de la Fundació Miró com de la Successió Miró. “Reviurem la relació amb personatges imprescindibles com Picasso, Calder, Sert i Prats; la força del cel i la terra per mitjà d’animalons, branques, pedres o copinyes; la inspiració de la música, la dansa, la poesia o la literatura mitjançant la seva discografia i la seva biblioteca; l’esperit de l’art primitiu i popular amb la seva col·lecció d’objectes, bocins dels seus espais vitals i records d’instants, atrapats en fotografies, retalls de revista i anotacions; una successió de commocions i ruptures.”

Aquesta col·lecció es podrà veure fins el dia 11 de gener. A més de les peces de Miró, se n’hi podran contemplar de Kandinski, Paul Klee, Alexander Calder, Alberto Sánchez, Picasso, Fernand Léger, Alberto Giacometti, Georges Braque, Robert Motherwell i Miquel Barceló. La procedència de les obres és el Reina Sofía, la família Miró, col·leccions particulars, es Baluard i el MACBA.

El Casal Solleric és un dels edificis més singulars de Palma. Situat en allò que havia estat la Palma baixa, al passeig del Born, els diners per a construir-lo varen provenir d’una activitat ben arrelada i poc prestigiosa: el corsarisme. Fa molts anys que és un dels principals centres expositius de la ciutat i depèn directament de l’Ajuntament de Palma.

La relació entre pintura i escultura

És en aquest gran palau que es pot veure “El color i la seva ombra”, la tercera de les exposicions englobades en el projecte general d’homenatge a l’artista. En aquest cas l’espectador veurà un recorregut per l’univers plàstic de Miró en el qual la pintura i l’escultura dialoguen. Al mateix espai es podran veure escultures en bronze, pintures i obres sobre paper. “La mostra revela que l’artista català va construir un llenguatge propi en el qual el signe, la matèria i el buit adquireixen un profund significat poètic i conceptual. L’exposició destaca especialment la producció escultòrica de Miró a partir dels anys seixanta, amb personatges totèmics i muntatges que revelen la seva fascinació pels objectes trobats, l’art popular i el primitiu. Paral·lelament, s’exposen pintures que allarguen la reflexió sobre allò que és enigmàtic, ancestral i simbòlic.” Aquesta es podrà veure fins el 9 de novembre.

Finalment, tenim es Baluard, el Museu d’Art Contemporani de Palma, un espai expositiu de primer ordre creat durant aquest mil·lenni gràcies sobretot a la tenacitat de l’empresari Pere A. Serra Bauzà per a posar d’acord ajuntament, consell i govern balear. Serra va ser, a més a més, un dels més grans col·leccionistes de Miró del món i impulsor de projectes mironians com el llibre d’artista El vol de l’alosa.

Caràcter antipictòric

A es Baluard es pot veure “Pintar entre les coses”, que se centra eminentment a descobrir com pintava Miró amb el pas del temps i com va incorporar gest, signe i matèria i l’experimentació. “L’exposició estableix connexions entre la seva obra pictòrica, escultòrica i performativa i ressalta el seu caràcter antipictòric i la recerca d’una pintura més mental, tàctil i poètica. Miró esquiva la rigidesa de la pintura tradicional i persegueix la conceptualització dels seus signes pictòrics. És una pintura que amaga més que no mostra, que transforma. És una pintura que no és a les coses, sinó entre les coses.” També es podrà veure fins el 9 de novembre.

En total, “Paysage Miró” aplega un total de 117 obres de Miró i alguns dels seus amics en els quatre centres expositius i constitueix un autèntic homenatge a l’artista, del qual es poden veure peces fetes en molts de suports i tècniques i de totes les èpoques creatives. Una veritable aventura conceptual i estètica, molt més profunda que qualsevol absurda autofotografia en una platja massificada. Quants dels milions de turistes que passaran enguany per Mallorca la sabran apreciar? I quants dels residents? Són preguntes banals si les comparem amb allò que realment importa: “Són així els ocells de la lluna?”