La idea original d’un pagès del Baix Empordà per a treure benefici del camp: crear un laberint de blat de moro

Un pagès de Serra de Daró (Baix Empordà) ha trobat una nova línia de negoci per a les seves terres. D’ençà de fa quatre anys, obté el 50% dels beneficis que genera amb un laberint dins el conreu que atrau centenars de persones durant els mesos d’estiu, concretament, els dos mesos i mig que dura el cultiu de blat de moro.

Marc Pujol, l’autor de la idea, admet que aquests ingressos més relacionats amb el sector del lleure i el turisme que no pas amb el de l’agricultura li donen “una mica de coll”, però lamenta que no es pugui dedicar exclusivament a la feina de pagès. “A la gent les activitats lúdiques no els importa pagar-les una mica més cares, però amb el menjar costa més. Això empipa el sector, però no podem demanar més”, diu.

Cada any, just abans de sembrar, dibuixa en un paper una espècie de laberint i després el trasllada a la realitat. Planta el blat de moro normal i el talla just quan la planta tot just arrenca, deixant lliure el pas pels passadissos que es reparteixen a dins de les més de tres hectàrees de terreny cultivat. Quan el blat de moro creix, el laberint passa a ser una realitat i durant dos mesos i mig d’estiu, desenes de persones s’acosten a fer aquesta activitat.

D’aquesta manera, aconsegueix que això els generi uns ingressos que no acaben d’arribar amb el preu del blat de moro. “Al principi ens ho vam agafar com una activitat més al camp i al final ens ha donat un 50% del benefici que en traiem”, explica. Alhora, lamenta que tot el blat de moro que té plantat en aquell camp no els generi el benefici principal.

Una realitat que Pujol creu que hauria de fer pensar tothom per què un pagès pot aconseguir la meitat dels beneficis fent una activitat que no té res a veure amb la seva feina. “Ens hem hagut de reinventar, perquè amb el tema del cereal que és al que ens dediquem sembla que la gent no està disposada a pagar-ne més perquè puguem viure’n”, assenyala.