30.03.2026 - 19:50
Moltes persones es poden haver sorprès una mica aquest mes veient com el BCE decidia de mantenir els tipus de referència i, paral·lelament, l’euríbor es disparava com un coet. A què es deu, aquesta diferència? No van lligats uns tipus amb els altres? De veritat que pujarà la quota de la hipoteca? Les preguntes se les fan sobretot els afectats més directes, que són els tenidors d’hipoteques a tipus variable que les hagin de revisar aviat, quan han comprovat que la quota els augmentarà després de mesos de tendència a la baixa. En realitat, el desacoblament entre ambdues taxes no hauria de sorprendre tant. Pensem que el tipus oficial el fixa el BCE, aproximadament cada sis setmanes, depenent de la política monetària que vol seguir. I l’altre tipus ve d’una font del tot diferent, perquè és el preu a què es deixen els diners els bancs entre si, cosa que varia dia a dia.
Precisament, sobre la darrera decisió i les explicacions del BCE es van definir molts professionals del món financer la setmana passada. “El BCE hauria de mantenir els tipus d’interès sense canvis el 2026”, segons que concloïa un sondatge fet per Reuters, encara que més d’un terç dels enquestats preveia, com a mínim ara, un augment enguany per contrarestar l’augment inflacionista causat per la guerra al Llevant. Aquesta opinió, consensuada globalment, contrasta amb les previsions dels mercats financers, que han revisat radicalment les previsions que tenien.
La guerra d’Israel i els Estats Units contra l’Iran ha blocat la navegació a l’estret d’Ormuz, la qual cosa ha causat un augment del preu del petroli d’un 40%, aproximadament, d’ençà de final de febrer, i ha obligat els bancs centrals a revisar clarament a l’alça les previsions d’inflació.
Tot i això, el BCE va mantenir els tipus en l’última reunió, si bé va adoptar un to lleugerament més restrictiu i va advertir d’una pujada de preus imminent.
L’endemà de la decisió, la presidenta de l’organisme, Christine Lagarde, va dir en una conferència a Frankfurt que la superació de l’objectiu d’inflació, encara que no sigui “gaire persistent”, podria justificar un enduriment “mesurat” de la política monetària de la zona euro. El fet és que gairebé dos terços dels economistes entrevistats mantenen la previsió que la taxa de referència es mantindrà al 2% enguany. No obstant això, aquest percentatge d’economistes representa un descens notable respecte del 90% o més que compartien aquesta opinió fa només dues setmanes.
Dit això, ja sabem que el BCE no presta diners directament a empreses i famílies, però sí que en deixa als bancs i permet que n’hi dipositin. A causa d’això, qualsevol canvi en els tipus d’interès oficials es traduirà en canvis en els interessos que els bancs cobren o paguen als clients quan els demanen diners o n’hi dipositen.
Ara, a més de dipositar i rebre diners del BCE, els bancs tenen una alternativa: adreçar-se a la resta dels bancs. És l’anomenat mercat interbancari: un mercat immens, en el qual els bancs es presten constantment diners els uns als altres al preu que consideren adequat.
No obstant això, el rang de preus (és a dir, els tipus d’interès) que els bancs apliquen quan s’intercanvien diners és “delimitat” pels tipus establerts pel BCE. Com?
Si, per exemple, la rendibilitat que els bancs reben per a col·locar els seus diners al BCE és avui del 2%, aquest 2% es convertirà en el tipus mínim per a prestar diners entre bancs. És a dir, si un banc es troba avui amb excés de caixa, pot dipositar diners al BCE i rebre’n un 2%. Però, si un altre banc li ofereix el 2,5%, el primer banc pot optar per col·locar els diners al segon. Així i tot, mai no ho farà si li ofereix l’1,5%. Per això, el tipus de dipòsit del BCE es considera el sòl.
Passa la contrària amb el tipus si es tracta d’un préstec. Si el BCE ofereix diners al 2,4%, com ara, no té sentit que un banc pagui a un altre un 3%. Per això, els tipus d’interès del mercat interbancari vénen determinats, indirectament, pel BCE.
Aquests “preus” es mesuren amb l’euríbor: el tipus al qual es presten diners en euros els bancs europeus. I com el calculen? Les grans entitats bancàries, primer informen l’Institut Europeu de Mercats Monetaris sobre el tipus d’interès al qual van prestar diners a uns altres bancs la jornada anterior. I s’hi inclouen diversos terminis, d’un dia a dotze mesos. Amb aquestes dades a la mà, l’institut elimina el 15% de les dades més altes i el 15% de les dades més baixes (els extrems) i fa una mitjana sobre les dades restants (el 70% del total). Amb aquesta dada mitjana s’estableix l’euríbor per a cada termini (a una setmana, un mes, tres mesos, sis mesos i dotze mesos).
Tècnicament, doncs, l’euríbor és un tipus d’interès de mercat que no decideix ningú i que no és fixat per cap banc central, com els oficials. No obstant això, a la pràctica les decisions preses pel BCE, en matèria de política monetària, tenen un impacte directe en el seu valor. Posem, per exemple, l’euríbor a dotze mesos, la mitjana d’allò que cobren els bancs prestant-se diners entre si a un any i que es fa servir per a establir, entre més, el preu de les hipoteques a tipus variable. Aquest tipus reflecteix les expectatives que tenen les entitats sobre l’evolució dels tipus d’interès oficials a curt termini, més un extra. Aquest “extra” oscil·la depenent d’uns quants factors, com ara el risc assumit a deixar diners a un altre banc, els nivells de liquiditat actuals del sistema financer i la incertesa sobre les futures decisions de política monetària.
Una vegada aclarida aquesta possible confusió, posarem xifres a la situació actual. L’euríbor, a dotze mesos, avui ha marcat el 2,860% i manté, per tercera jornada consecutiva, la mitjana mensual provisional per damunt del 2,5%, amb un màxim del 2,929% dimarts passat. Aquest moviment segueix el camí marcat per les grans pujades experimentades a principi de la setmana passada, que continuen allunyant la mitjana mensual de l’euríbor del març (2,532%) de la del febrer d’enguany (en el 2,221%) i del març del 2025 (2,398%).
Quan tanquem el mes, la mitjana se situarà a nivells semblants a la del novembre del 2024, la qual cosa implicarà haver de pagar més diners per la quota de la hipoteca. A més, cal tenir en compte que, aquestes últimes setmanes, l’indicador ha registrat un repunt significatiu (0,6 punts percentuals el mes de març) i ha superat, fins i tot, el ritme de pujada observat els primers compassos de la guerra d’Ucraïna. Això ha obligat les entitats financeres a revisar les condicions i estratègies.
Veiem, doncs, que l’euríbor reacciona amb molta més sensibilitat de l’habitual a qualsevol factor d’incertesa, sobretot als riscs geopolítics i a les expectatives sobre la política monetària del BCE. Sense dubte, els canvis constants en les decisions del multimilionari president dels EUA sobre la guerra i els rumors contradictoris que els envolten intensifiquen la incertesa i el malestar. Cal dir que aquesta mena de moviments tan bruscs no són normals en l’indicador i, per això, causen més inquietud entre els hipotecats, especialment entre els qui tenen préstecs a tipus variable.
En definitiva, el repunt fort del març es traduirà en noves pujades de les quotes en les revisions anuals de les hipoteques variables, cosa que no es veia d’ençà de fa dos anys. I podria continuar si l’euríbor manté aquest camí alcista… i Trump continua fent de les seves.
