Otegi defensa que la independència dels bascos i catalans és “en interès dels treballadors”

“No es pot evitar reconèixer el patiment que la lluita armada i la repressió governamental han causat”, diu

BILBAO, 22 (EUROPA PRESS)

El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha defensat que la independència dels bascos i catalans és “en interès dels treballadors”, i ha recalcat que per això el sindicalisme basc, “en la seva majoria”, recolza la independència basca.

Ha assegurat que no es pot evitar reconèixer el “patiment que la lluita armada i la repressió governamental” han causat, i ha advertit que el “canvi d’estratègia” de l’esquerra abertzale ha deixat l’Estat sense “enemic intern”.

En una entrevista concedida a la revista nord-americana ‘Jacobin Magazine’, recollida per Europa Press, Otegi contextualitza el desarmament d’ETA dins de “un cicle de canvis que ha tingut lloc a tot el món” en el qual la majoria dels moviments que havien dut a terme la “lluita armada” han abandonat “aquest tipus d’estratègia”.

En aquesta línia, mostra la seva satisfacció per la decisió d’ETA i manifesta que “no només en termes polítics, sinó també de moralitat revolucionària”, s’han d’assegurar els mètodes pacífics i democràtics.

“Òbviament ningú pot evitar reconèixer el nivell de patiment que la lluita armada i la repressió governamental han portat al nostre país”, afirma, al mateix temps que reconeix que “nosaltres també som en part responsables del patiment al país”.

En aquest context, incideix en la necessitat que el problema dels presos, “els exiliats i la desmilitarització del país” siguin encarats i critica que a Euskadi hi ha “un policia per cada vint habitants, l’índex més alt d’Europa”.

PRESOS

En el que afecta als presos d’ETA, Otegi defensa que després del desarmament de la banda, els reclusos d’edat avançada o amb malalties greus haurien de ser alliberats “incondicionalment”, per ser “una qüestió humanitària més enllà de la política” i, després, les forces polítiques “progressistes” haurien de debatre sobre com començar a revisar totes les “mesures d’excepció” que afecten a la política penitenciària.

En aquest context, valora que al Parlament basc hi ha una majoria de representants favorables al dret a decidir –57 de 75– i d’aquests, “entre els nostres 18 i els 11 de Podem tenim 29 en total, situant-nos per davant dels 28 del PNB”. “Per tant, sembla que tenim una àmplia majoria a favor del dret a l’autodeterminació i una àmplia majoria progressista també”, afegeix.

No obstant això, considera que no es tracta d’intentar crear “una sola amalgama política i ideològica d’aquestes majories” i advoca per posar sobre la taula “possibles aliances i dinàmiques comunes perquè les nostres polítiques en termes nacionals avancin cap a la sobirania i les nostres polítiques sobre les preocupacions quotidianes es moguin cap a l’esquerra”.

Així mateix, subratlla que la independència proporcionarà eines per avançar en “polítiques socials alternatives”, ja que exigir la sobirania nacional i popular significa “lluitar per aquest terreny amb les oligarquies que han segrestat la nostra democràcia”.

“Sempre hem afirmat que la independència dels bascos o catalans és en interès de la gran majoria de la gent i dels treballadors. Per això, per exemple, el sindicalisme basc en la seva majoria recolza la independència basca. És també per això que ens enorgulleix observar processos com els de Escòcia i Catalunya que, quan reclamen el suport de la gent a la causa de la sobirania nacional, sempre l’acompanyen amb un compromís de programes socials avançats”, afegeix.

ESTAT ESPAÑOL

Finalment, creu que l’Estat espanyol travessa una “greu crisi estructural”, ja que “els fonaments” del règim de 1978 estan “en profunda crisi per diverses raons”.

“En primer lloc perquè la crisi financera i econòmica mundial ha posat en dubte la viabilitat econòmica del país. Segon, perquè Catalunya ha iniciat un procés que els portarà a la independència nacional, i tercer, perquè l’esquerra abertzale ha canviat les seves estratègies deixant Espanya sense enemic intern”, assenyala.

En aquest sentit, diu que la clau del règim de 1978 passa per la defensa de la unitat espanyola i per això Catalunya té “la importància que té, i per això també volem iniciar un procés d’independència”.

“Si acompanyem això amb una veritable dinàmica de l’esquerra espanyola, proposant un Estat multinacional i exigint el respecte al dret a decidir, tot això podria unir-se en un canvi de règim, una veritable democratització. Però no tenim molta esperança ja que el PP, PSOE i Ciudadanos segueixen sent majoria a l’Estat espanyol. Per això diem que hem de seguir el nostre propi camí, sempre que sigui possible, a Catalunya i al País Basc”, conclou.