03.09.2025 - 21:40
Bloomberg · Flavia Krause-Jackson i Andrea Palasciano
Els Estats Units han advertit als socis europeus de l’OTAN que no tolerarien els “trucs comptables” amb què alguns governs del continent han especulat aquests darrers mesos per poder complir l’objectiu de despesa militar, d’un 5% del PIB, fixat per l’aliança. L’advertència deixa en una situació delicada països com ara Itàlia, on el govern fa mesos que sospesa si comptabilitzar la construcció del pont penjant més llarg del món com a despesa militar, cosa que permetria d’incloure’l en l’objectiu d’inversió de l’OTAN.
Juntament amb més membres de l’OTAN, Itàlia es comprometé a augmentar la despesa en defensa fins al 5% del PIB en la cimera de l’aliança feta a l’Haia aquest juny, i satisféu així una de les grans exigències de Donald Trump. Tot amb tot, moltes veus han qüestionat fins a quin punt és factible que una economia estancada i llastrada pel deute pugui complir un objectiu de despesa d’aquesta magnitud. Per a arribar a la xifra del 5% del PIB, el govern italià ha classificat com a despeses militars projectes que tradicionalment no s’associen amb la defensa: l’exemple més clar és el projecte de 13.500 milions d’euros per a construir, dècades després dels primers plans, un pont enorme que connectaria l’illa de Sicília amb la península itàlica.
Tanmateix, el truc ha fet arrufar celles a Washington.
“Avui mateix he mantingut converses amb alguns països [europeus] que han adoptat una visió molt àmplia de [què compta com a] despesa militar”, declarà l’ambaixador dels Estats Units davant l’OTAN, Matthew Whitaker, al Fòrum Estratègic de Bled, a Eslovènia, abans-d’ahir.
Sobre això, remarcà que era “molt important” que l’objectiu d’inversió del 5% es limités específicament a la despesa militar i a les inversions relacionades amb l’àmbit de la defensa, i demanà als països europeus que entomessin el compromís amb seriositat.
“No es tracta de construir ponts sense cap valor militar estratègic”, afirmà. I afegí: “No es tracta de construir escoles que d’alguna manera, en un món il·lusori, podrien tenir alguna finalitat militar.”
Quan els periodistes li demanaren específicament si el pont de l’estret de Messina podia computar-se com a despesa militar legítima, Whitaker fou clar.
“He anat observant aquesta situació amb molta atenció”, asseverà. “L’avantatge de l’OTAN d’avui dia és que ara comptem amb mecanismes de supervisió, a diferència de fa deu anys.”
Aquests darrers mesos, uns quants alts funcionaris i dirigents polítics italians han especulat amb la possibilitat de classificar el pont com un actiu militar, cosa que permetria de comptabilitzar l’obra dins l’objectiu de despesa de l’OTAN.
Un dels arguments esgrimits pel govern italià és que a Sicília hi ha unes quantes bases militars clau, incloent-hi bases que han acollit forces de l’OTAN. Un document publicat pel govern italià aquest abril descrigué el pont com un projecte “d’importància estratègica” per a “la seguretat nacional i internacional”, i afegí que exerciria “un rol clau en el context de la defensa i la seguretat” perquè facilitaria el moviment de les forces armades italianes i aliades.
Roma encara no ha pres una decisió ferma sobre si acabarà comptabilitzant el projecte com a despesa militar; sí que se sap, si més no, que la idea ha arribat a les instàncies més altes del Ministeri del Tresor, el Ministeri de Defensa i l’organisme responsable de les infrastructures a Itàlia. Tanmateix, un funcionari del govern italià familiaritzat amb les deliberacions internes de Defensa explica a Bloomberg que no s’ha debatut pas la idea al nivell més alt del ministeri.
El vice-primer ministre italià, Matteo Salvini –que també és ministre d’Infrastructures i Transport, i que ha estat un dels impulsors principals del projecte del pont–, ha deixat totes les opcions obertes. “Podria tenir un ús doble, per la qual cosa també podria emprar-se per a la defensa”, declarà en una conferència de premsa el mes passat.
Tanmateix, els Estats Units volen proves que els seus aliats gasten diners en elements imprescindibles per al combat armat –com ara soldats, artilleria i tancs–, i no pas en projectes extravagants d’enginyeria. El somni de construir d’un pont entre la península i Sicília es remunta a l’època de Mussolini; dècades després, l’ex-primer ministre Silvio Berlusconi n’agafà el testimoni, però el seu govern també acabà abandonant el projecte.
Whitaker, per la seva banda, considera que Europa continua sense fer prou per augmentar la despesa militar al ritme que Washington considera adient. Tot i haver-se passat els darrers mesos recorrent el continent per assegurar als socis europeus de l’OTAN que el compromís dels Estats Units amb l’aliança és ferm, l’ambaixador destaca que els membres europeus de l’OTAN encara tenen molts deures pendents.
El primer envit del continent, diu, és la manca de soldats. “Em preocupa que no hi hagi prou soldats a Europa provinents de països europeus”, explica a Bloomberg. El segon és l’estancament econòmic del continent, i les dificultats que podria representar a l’hora d’estimular la despesa militar. “Crec que Europa realment necessita dedicar temps a fer tornar a carburar el seu motor econòmic, en compte de limitar-se a protegir les seves indústries”, continua. El tercer són els riscs, sovint menystinguts, de la guerra cibernètica. “Crec sincerament que, si hi ha una altra guerra terrestre a Europa, el tret de sortida serà un ciberatac o alguna altra mena d’atac híbrid”, explica Whitaker.
Tot just abans-d’ahir, poques hores abans de les paraules de l’ambaixador, l’avió que transportava a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sofrí interferències quan aterrà a Bulgària. Les autoritats del bloc han vinculat l’incident al govern rus.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
