20.01.2026 - 19:23
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va ingressar dissabte a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. I ahir els metges van fer públic el diagnòstic: té una osteomielitis púbica causada pel bacteri Streptococcus dysgalactiae. És una malaltia infecciosa poc freqüent, i fins ahir molta poca gent n’havia sentit a parlar. Però què és exactament? Quins símptomes presenta? Quin tractament requereix? Caldrà rehabilitació? En parlem amb Vicenç Falcó, el cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Quina simptomatologia té?
Els símptomes bàsics són dolor i febre. De fet, en el cas del president Illa va ser clau l’aparició de la febre. Durant les primeres hores no en va tenir, però va aparèixer al cap de vint-i-quatre hores, quan ja era a l’hospital. El primer símptoma va ser el dolor i la impotència funcional.
Quines són les causes habituals de la infecció?
Una osteomielitis és una infecció aguda que pot ser causada per alguns microbis. En el cas del president Illa, ha estat provocada per l’Streptococcus dysgalactiae, que forma part de la flora habitual del nostre cos, però en ocasions concretes pot causar infecció si passa a la sang. Habitualment, no porta problemes, però si hi ha cap lloc amb patologia infecciosa o especialment fràgil s’hi pot agafar i és quan infecta.
“Habitualment la porta d’entrada són microlesions, microtraumatismes a la pell o bé a les mucoses. Llavors és quan aquest microbi arriba a la sang, i un cop allà viatja pel torrent sanguini i es pot situar a qualsevol lloc. Aquest microbi té una especial predilecció pels ossos, especialment, quan hi ha alguna lesió prèvia. Això, de fet, passa amb totes les infeccions. Quan tenim una zona una mica lesionada o amb alguna petita alteració, el microbi té més tendència a enganxar-s’hi i causar la infecció” explica Vicenç Falcó.
En el cas del president Illa, la zona fràgil és el pubis. I és on s’ha enganxat l’estreptococ. Habitualment, tenen infecció en aquesta zona els qui la puguin tenir una mica desgastada. Per això és com més va més habitual en gent que es fa gran.
L’osteomielitis també pot aparèixer després de traumatismes, intervencions mèdiques, infeccions prèvies o, amb menys freqüència, associada a pràctiques esportives.
Quina cura cal seguir?
Falcó explica que primer de tot cal controlar el bacteri perquè no continuï fent mal. Per això, ara el president Illa es tracta amb antibiòtic per via intravenosa, analgèsics i antiinflamatoris. En aquests casos, se solen necessitar dues setmanes per a determinar si el pacient ja surt negatiu en el bacteri.
Més endavant, es començaran a fer treballs de rehabilitació molt progressiva, però primer cal tenir controlat el dolor i que hagi baixat la inflamació.
“L’evolució depèn de cada persona. Evidentment, si comences el tractament molt precoçment, el bacteri té menys temps de fer mal i, per tant, la recuperació s’espera que serà millor” explica Falcó. I recorda que en el cas del president Illa s’ha pogut trobar molt ràpidament. “L’estat físic de les persones –afegeix– també hi influeix. No és igual una rehabilitació d’una persona jove en bones condicions que d’una persona gran que té moltes malalties. Són factors que influeixen en la rehabilitació i en la resposta a la rehabilitació.”
Per això, els metges eviten de donar dates. “És com els futbolistes. N’hi ha que triguen tres setmanes i n’hi ha que cinc. S’ha d’anar veient dia a dia l’evolució.” Amb les seqüeles passa semblantment: depèn del tipus d’infecció, del dany que hagi fet el bacteri. “Com més avançada estigui la infecció en el moment del diagnòstic, més complicat pot ser tot. A vegades, també depèn de com es presenta; a vegades el dolor no és tan important com va ser en el cas del president; són molèsties i vas fent. Això endarrereix el diagnòstic i potser complica més la rehabilitació després.”
