16.04.2017 - 14:49
El lehendakari insta al fet que les víctimes “ocupin un lloc central” en el procés de pau i Ortuzar destaca el “fracàs” dels que van assassinar
BILBAO, 16 (EUROPA PRESS)
El president de l’EBB del PNB, Andoni Ortuzar, ha afirmat que “és possible” una relació bilateral entre Euskadi i l’Estat espanyol, i ha preguntat per què no obtindran els bascos “la cosoberanía, si Madrid se l’ofereix ara a Gibraltar”. Per la seva banda, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha revalidat el seu compromís amb “una estratègia de construcció progressiva de la nació basca i ha reclamat “respecte a la voluntat popular”.
En un acte polític celebrat a la Plaça Nova de Bilbao amb motiu de la celebració de l’Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca) sota el lema ‘Lehen, orain eta beti, Aberri! (Abans, ara i sempre, pàtria), Ortuzar i Urkullu també s’han referit al desarmament d’ETA, en el qual el PNB i el Govern basc han col·laborat, amb l’especial “implicació” del lehendakari.
El líder de la formació jeltzale ha demanat la dissolució d’ETA, després del “fracàs estrepitós” dels que “van pensar que Euskadi es construïa a tirs i matant la gent”, mentre el president de l’Executiu basc ha instat al fet que les víctimes “ocupin un lloc central” en el procés de pau que ha de materialitzar-se “amb èxit” perquè sigui “la victòria de tots”.
Davant milers de simpatitzants i afiliats, i càrrecs interns i institucionals del partit, Andoni Ortuzar ha defensat un nou Estatus per a Euskadi que la reconegui “com a nació” i consagri “una relació bilateral amb l’Estat”. “La bilateralitat és possible. Per què, si s’ofereix ara des de Madrid la cosoberanía a Gibraltar, no podrem tenir-la també els bascos?”, ha apuntat.
Al seu judici, ara hi ha “una nova etapa que recórrer” i el debat “està residenciat al Parlament basc”. “Volem aconseguir un acord el més ampli possible, major que el que es va aconseguir en 1979 (l’Estatut de Guernica), entre nacionalistes i no nacionalistes”, ha insistit.
Ortuzar ha assenyalat que volen “una capacitat d’autogovern màxima perquè les coses d’aquí es decideixin aquí, perquè siguin les institucions basques les que governin als bascos i perquè siguin els bascos els que decideixin el seu futur”.
En el seu discurs, ha assegurat que “mai Euskadi ha estat més nació que avui”. “Mai, des dels llunyans temps del Reyno de Navarra, les nostres gents havien estat tan autogovernades per institucions fidels al país”, ha destacat.
L’ENTREGA D’ARMES D’ETA
El president de l’EBB ha recordat que el passat 8 d’abril va culminar el procés d’entrega d’armes per part d’ETA. “Fa tres anys que els vam dir que l’única solució que tenien era lliurar les armes a la societat basca. Ens van criticar durament. Tres anys després ho han hagut de fer, com sempre, tard”, ha afegit.
Després d’assenyalar que no li agrada “aquesta dinàmica d’assenyalar vencedors i vençuts”, ha apuntat que sí s'”ha de parlar amb claredat d’un fracàs estrepitós, el dels que van pensar que Euskadi es construïa a tirs, que la llibertat es guanyava matant gent, que la justícia s’aconseguia a força de Goma 2″.
Al seu judici, els que deien ‘tot o res’, s’han quedat amb ‘res’, “res bo almenys”. “El dissabte van lliurar per fi les armes. Tant de bo aviat ens lliurin el que més volem, el més important: la seva desaparició total, la seva dissolució perquè el seu fracàs doni pas a l’èxit de la societat basca”, ha subratllat.
Andoni Ortuzar s’ha referit a l’esquerra abertzale, per afegir que en els últims 40 anys, el PNB ha fet “construcció nacional i uns altres, destrucció nacional”. “Uns posàvem vies perquè Euskadi avancés i uns altres volien que el tren descarrilés. No sé si compartíem la mateixa pàtria, la qual cosa sí sé segur és que no volíem la mateixa Euskadi”, ha apuntat.
ESQUERRA ABERTZALE
Després d’assegurar que “ETA és avui ja història, dura història, però història”, ha preguntat a l’esquerra abertzale si està “disposada a fer construcció nacional dia a dia”, per assegurar que ell “somia amb una col·laboració honesta” entre nacionalistes.
En la seva opinió, “les possibilitats de col·laboració” entre la seva formació i l’esquerra abertzale “són moltes” i els jeltzales estan “disposats a explorar-les”, però creu que “ha arribat el moment que l’esquerra abertzale assenteix els seus dos peus exclusivament en el costat bo, en el costat de la democràcia i en el de les mateixes regles de joc per a tots”.
Per això, ha indicat que ha d'”acceptar la pluralitat d’aquesta societat, respectar els procediments i les lleis”, des del “respecte a totes les idees i a les diferents formes de sentir-se basc i abertzale”.
El president de l’EBB ha advocat per “la convivència i l’autogovern, la convivència i la pau veritable”. “Hem estat ajudant en el procés de desarmament i seguirem fent-ho en tots i cadascun dels problemes i drames que ha creat la violència en aquest país, la memòria, l’atenció a les víctimes i política penitenciària”, ha afegit.
“CONSTRUCCIÓ NACIONAL PROGRESSIVA”
Per la seva banda, el lehendakari també ha apostat per “la construcció progressiva d’una societat més justa i lliure des del govern del nostre poble, l’autogovern”. “Ara, amb més convicció i seguretat, sobre una base més sòlida, tenim l’oportunitat de fer un pas endavant, d’avançar en la normalització política, de créixer com a país, d’avançar en una Europa més integrada, d’aconseguir el ple reconeixement i respecte al poble basc”, ha asseverat.
Al seu judici, això s’ha de fer des de “procediments democràtics”. “Advoquem per un acord que respecti el pluralisme, que respecti els diferents sentiments tractant d’integrar-los en un esquema de pacte i compromís”, ha indicat.
El lehendakari ha dit que “el reconeixement positiu dels drets col·lectius del poble basc ha d’anar acompanyat d’un compromís actiu per part de l’Estat en favor de la seva plurinacionalitat”.
“Advoquem pel respecte a la voluntat popular i el dret de la societat basca a decidir lliure i democràticament el seu futur polític, i advoquem també per respectar el dret que ens vas agafar als ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Autònoma Basca, Nafarroa i Iparralde a decidir lliurement les relacions que desitgem mantenir internament entre tots els territoris bascos”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha dit que l’aspiració democràtica del PNB és “una articulació política entre els àmbits jurídic-polítics d’Euskal Herria”. “L’estratègia de la construcció progressiva de la nació basca s’ha demostrat eficaç. La causa del poble basc continua”, ha explicat.
Iñigo Urkullu ha defensat que el PNB va “en la direcció correcta” i algun dia aconseguirà “la meta”. “Som una nació i seguirem avançant amb més democràcia i pluralitat darrere del nostre reconeixement i llibertat”, ha subratllat.
LA PAU
Urkullu ha apuntat que, durant aquests anys, el PNB ha treballat “amb honestedat i sinceritat per eradicar la violència d’ETA”. “Ara hem d’aconseguir que l’èxit d’un procés de pau sigui una victòria de tots”, ha asseverat.
Així mateix, ha destacat que “les víctimes del terrorisme i la violència ocupen un lloc central perquè, més enllà de la solidaritat personal, és imprescindible fer constar el reconeixement social del patiment injustament patit”.
“Ara que el desarmament d’ETA és ja una realitat, podem seguir avançant en el nostre objectiu central, que és la trobada social, l’aspiració d’una convivència normalitzada, el compromís ètic que ha guiat sempre el nostre procedir, continua reforçat”, ha indicat. Al seu judici, “la convivència i la cohesió de la societat basca constitueixen un repte” de la seva “acció política”.
