La causa general contra l’independentisme que hi ha en marxa al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha anat encara més lluny, i des d’ara pesa al damunt de vint-i-vuit dels trenta processats per l’organització del referèndum de l’1-O l’amenaça de penes de presó. Perquè, sorprenentment, la fiscalia ha demanat a la jutgessa del 13, Alejandra Gil, que inclogui en tots ells el processament per organització criminal, que pot implicar penes de presó que van dels quatre anys als vuit. La jutgessa encara ho ha de decidir, però això permet d’estendre, d’ampliar de nou, l’ombra de la presó sobre més gent. Fins ara hi ha disset persones, la majoria alts càrrecs i ex-alts càrrecs del govern, processades per delictes que poden implicar penes de presó, com la malversació, falsedat documental i revelació de secretes. Però ara la fiscalia demana que l’amenaça de les penes de presó s’estengui a una desena de persones més, fins ara processades per desobediència i prevaricació, uns delictes que no comporten presó. La fiscalia vol anar més lluny, doncs, vol endurir la repressió contra tota aquesta gent, i ho pretén amb una maniobra inquietant.

Si la jutgessa Alejandra Gil accepta la petició de la fiscalia, hi haurà vint-i-vuit persones que s’exposaran a penes de presó. Perquè o bé acabaran essent acusades d’organització criminal o bé l’acusació per aquest delicte s’afegirà al de malversació. Entre aquests hi ha Antoni Molons, secretari de Difusió; Joaquim Nin, secretari general de Presidència; Jaume Clotet, director general de Comunicació; Josep Ginesta, secretari de Treball; Francesc Sutrias, director general de Patrimoni; Aleix Villatoro, secretari general de Relacions Internacionals i Exterior; Núria Llorach, presidenta en funcions de la CCMA; Martí Patxot, director de Màrqueting de la Corporació; Vicent Sanchis, director de TV3; Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio; Rosa Vidal, interventora general de la Generalitat…

La definició de l’organització criminal

Quina raó hi ha per a demanar que tots ells sigui processats per organització criminal? La fiscalia diu en el seu escrit que tot ells van actuar ‘de forma concertada i permanent en el temps’ per aconseguir la independència ‘per vies delictives’, i que ho van fer de manera ‘coordinada i conjunta’. I quines són aquestes ‘vies delictives’? Segons la fiscalia, la via delictiva és el referèndum de l’1-O, per més que la convocatòria de referèndums d’independència sense acordar quedessin despenalitzats el 2005. Quin propòsit té la fiscalia incloent aquest delicte d’organització criminal? És clar que es tracta d’augmentar el nivell de càstig i d’escarment contra tot un grup de gent que fa més de dos anys que és perseguida per la instrucció d’una causa que ha servit només per a portar-los tots ells a judici sinó per a fonamentar la causa contra els presos polítics que són jutjats al Suprem sota les acusacions de rebel·lió i de sedició.

El jutjat número 13 va investigar durant més d’un any els processats també per sedició i per rebel·lió, però va arribar un moment que va haver de renunciar a continuar-ho fent per aquests delictes, perquè n’era competent el Tribunal Suprem. Poc temps després es va morir el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, el titular del jutjat 13, el responsable d’haver iniciat la investigació arran d’una denúncia de Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal el gener del 2017. Ramírez Sunyer, un cop traspassat, fou elogiat pel president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, amb aquestes paraules: ‘Vas canviar el rumb de la història del nostre país’. Com si se li hagués encomanat una missió històrica per a Espanya: liquidar l’independentisme català, preservar la unitat d’Espanya.

Amb la seva mort hi va haver un breu període d’incertesa sobre l’actitud que tindria amb aquesta causa general el jutge que el substituís. L’arribada d’Alejandra Gil Llima feia pensar que potser hi hauria efectivament un canvi de tarannà, però la jutgessa ha anat revifant la causa, encaminant-la fins al processament i, quan la instrucció és a punt d’acabar, amb opcions que acabi acceptant la petició que li fa la fiscalia d’augmentar el nivell d’escarmant contra tots els processats. Caldrà veure fins a quin punt és capaç de permetre de processar per un delicte com l’organització criminal, pensat per casos com de narcotràfic, tràfic de persones… Perquè això que fa la fiscalia és considerar de facto la Generalitat com l’estructura d’una organització criminal. La definició que fa d’aquest concepte el codi penal, d’ençà de la reforma del 2010, és aquesta: ‘És una organització criminal l’agrupació formada per més de dues persones amb un caràcter estable o per un temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes.’

‘És diabòlic’, deia en una entrevista a TV3 aquest dimecres l’advocada Judit Gené, referint-se al propòsit de la fiscalia. Si això tira endavant s’entrarà en un terreny d’una gran inseguretat, perquè es farà una interpretació del codi penal segons la qual pràcticament qualsevol organització, empresa, associació o entitat que sigui integrada per tres persones o més és susceptible d’esdevenir una organització criminal, depenent de les activitats o accions que duguin a terme personalment els seus membres.

Quan va començar tot

Seria el penúltim despropòsit d’un procediment penal que ha estat central en el si d’una gran estratègia de persecució policíaca i judicial contra l’independentisme que va engegar just després de la declaració de sobirania aprovada pel parlament el 9 de novembre del 2015. Qui la va engegar? Curiosament Javier Zaragoza, que aleshores era fiscal en cap de l’Audiència espanyola i que ara és un dels fiscals de sala al Suprem en l’acusació contra els presos polítics. Zaragoza va dir el 2015 investiguessin a Catalunya tot allò que tingués a veure amb la malversació, la sedició, la desobediència en el procés independentista. Una investigació de caire prospectiu i amb caràcter general, que va servir de pretext a la Guàrdia Civil, amb el tinent coronel Daniel Baena al capdavant, d’investigar càrrecs independentistes; i que va portar fins a la investigació del jutjat número 13. Tot això va començar amb Zaragoza, ramificant-se en diversos jutjats i procediments, i d’alguna manera ho vol rematar Zaragoza en la causa més simbòlica i políticament més rellevant.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb