“És un autèntic punt d’inflexió”: la fi de l’era Orbán allibera la UE del gran enemic intern

The Washington Post · Ellen Francis

Brussel·les, Bèlgica. Diumenge, l’alleugeriment per la desfeta electoral de Viktor Orbán –que, com a primer ministre d’Hongria, ha convertit en tot un art la pràctica d’obstaculitzar l’agenda legislativa de la UE– es respirava a tot Brussel·les. A molts dels dirigents europeus, que consideren Orbán el gran enemic polític, els costava de dissimular la satisfacció pel resultat.

“Un país reprèn el camí d’Europa. La Unió s’enforteix”, publicà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, poc després de saber-se els resultats. Orbán acatà la derrota aquella mateixa nit electoral: el seu successor serà Péter Magyar, un conservador que ha promès de reconstruir la democràcia després de setze anys de govern d’Orbán, el qual ha remodelat el sistema polític hongarès a favor seu.

Tant el govern Trump com el Kremlin han ofert suport a Orbán: la setmana passada, sense anar més lluny, el vice-president dels Estats Units, J. D. Vance, va anar a Budapest per a fer campanya de bracet d’Orbán. Ara, la derrota de l’ex-primer ministre hongarès privarà tant Washington com Moscou del seu aliat ideològic més estret al continent.

A Brussel·les, tanmateix, els dirigents de la UE han rebut amb els braços oberts un resultat que podria marcar un punt d’inflexió per al bloc, que finalment s’ha pogut desempallegar del seu gran detractor intern. Moltes decisions de la UE demanen unanimitat dels 27 estats membres, i Orbán no s’ha estat mai d’exercir el dret de vet, especialment a l’hora de blocar l’ajuda europea a Ucraïna o frustrar les sancions contra Rússia.

Però Magyar –ex-membre de Fidesz, el partit d’Orbán– és un conservador de pedra picada, i és probable que moltes de les seves opinions i propostes desentonin amb les prioritats dels socialdemòcrates europeus, la principal coalició de l’esquerra europea, i les de les forces de tarannà encara més progressista, com ara els Verds. Sigui com sigui, Magyar, fins ara diputat del Parlament Europeu, ha avançat que reforçaria la col·laboració amb Brussel·les.

“Restablirem el sistema de controls i contrapoders, vetllarem pel funcionament democràtic de l’estat i no permetrem que ningú s’apropiï de l’estat hongarès”, va dir Magyar diumenge, poc després de saber-se els resultats. “Restablirem les institucions que protegeixen la nostra democràcia. Hongria tornarà a ser un aliat ferm de la UE i l’OTAN.”

“El resultat és un autèntic punt d’inflexió per a Hongria i els europeus”, diu Mujtaba Rahman, director general per a Europa de la consultora Eurasia Group.

Com a primer ministre, Orbán també va convertir les crítiques a Brussel·les en un dels grans pilars del seu programa polític. Durant la campanya, per exemple, acusà repetidament la UE de provar d’interferir en les eleccions, tot i acceptar de bon grat el suport del govern Trump i de Rússia: segons que avançà The Washington Post, de fet, la possibilitat d’una derrota d’Orbán fou rebuda amb tanta alarma a Moscou que la intel·ligència russa fins i tot planificà un atac de falsa bandera contra Orbán per a ajudar-lo a remuntar.

Pocs mesos abans de les eleccions, les tensions amb els seus homòlegs de la UE es dispararen quan Orbán renegà de l’acord signat pels 27 membres del bloc sobre el paquet d’ajuda europea a Ucraïna, valorat en 90.000 milions d’euros, arran de l’escalada de tensions entre Kíiv i Budapest. Durant la campanya, Orbán advertí repetidament els hongaresos –sense gaire èxit– que Magyar arrossegaria Hongria a la guerra d’Ucraïna en cas de ser elegit primer ministre.

Les revelacions d’aquestes darreres setmanes sobre els vincles entre el ministre d’Afers Estrangers hongarès i Moscou han tibat encara més la corda entre Budapest i Brussel·les, segons que expliquen alguns diplomàtics de la UE.

Tot i allargar la mà a la UE, Magyar ha expressat un cert escepticisme amb algunes de les polítiques del bloc. Per exemple, temps enrere s’havia manifestat en contra de l’enviament d’armament a Ucraïna i a favor de continuar important combustible rus a Hongria, tot i els esforços de Brussel·les per a reduir la dependència europea dels hidrocarburs russos.

La nit electoral, Magyar anuncià que el seu primer viatge oficial com a mandatari hongarès seria a Polònia, un país que també elegí fa poc un primer ministre euròfil –Donald Tusk– després d’anys de govern euroscèptic. Magyar també ha afirmat que visitarà Brussel·les per a llimar asprors amb el bloc i impulsar les reformes que la UE exigeix a Hongria per descongelar els fons europeus embargats com a represàlia per la degradació de l’estat de dret al país durant el govern Orbán.

Uns quants dirigents europeus trucaren a Magyar diumenge per felicitar-lo personalment arran de la victòria, entre els quals el canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron.

“Avancem plegats cap a una Europa més sobirana, més segura, més competitiva i més democràtica”, escrigué Macron diumenge, poc després de fer-se públic el resultat de les eleccions.

Catherine Belton, de Londres estant, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb