Bloomberg · Zoltan Simon

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, ha dedicat aquests darrers setze anys a convertir aquest estat membre de la UE en un “laboratori il·liberal”, en les seves pròpies paraules, i en un model per als seus aliats populistes arreu del món.

Però avui, Orbán afronta l’envit més gran de la seva carrera política: unes eleccions en què el seu partit, el Fidesz, sembla tenir-ho tot en contra. Els sondatges coincideixen a situar la formació del primer ministre a més de deu punts de distància del partit conservador Tisza de Péter Magyar, que ha aconseguit de guanyar-se el suport de com més va més hongaresos frustrats per l’estancament de l’economia, l’augment del cost de la vida i la corrupció.

Les pròximes eleccions són més que un referèndum sobre el futur polític d’Orbán i d’Hongria: també són un cara a cara geopolític entre Rússia i Occident. Orbán és aliat del president rus, Vladímir Putin, i fa anys que és l’ovella negra de la UE, on sovint ha provat d’obstaculitzar l’ajuda europea a Ucraïna.

Com es perfilen les eleccions?

Els 199 escons de l’Assemblea Nacional d’Hongria estan en joc als comicis d’avui, que es disputaran en una única volta. 106 d’aquests escons s’assignen mitjançant un sistema de majoria simple (en què el candidat que guanyi un districte electoral se n’endú l’escó, per petita que sigui la distància amb el segon); la resta es cobriran amb un sistema de representació proporcional a partir de les llistes de candidats dels partits.

Tisza calcula que necessita guanyar per un marge d’uns cinc punts per a obtenir una majoria simple al parlament, atès que el sistema electoral hongarès afavoreix (gràcies a les reformes d’Orbán) el partit de govern.

Els darrers sondatges independents situen el partit de Magyar a més de deu punts de distància del Fidesz d’Orbán, un marge que ha continuat creixent aquests darrers dies de campanya. Els resultats del darrer sondatge de l’agència Median, publicat el 8 d’abril, atorguen a Tisza una majoria parlamentària de dos terços, cosa que permetria al partit de modificar qualsevol llei sense el suport de l’oposició.

No obstant això, algunes agències demoscòpiques vinculades al govern continuen situant el Fidesz en primera posició; alguns partidaris de l’oposició, per la seva banda, han advertit que el resultat podria acabar essent més renyit que no preveuen els sondatges.

En què s’ha centrat la campanya electoral?

Com a candidat, Magyar ha posat el focus en la gestió del govern Orbán, inclosos l’estancament de l’economia, la degradació dels serveis socials i els problemes ambientals causats per les fàbriques de bateries promogudes per l’executiu.

Orbán, per la seva banda, ha centrat la campanya en la qüestió d’Ucraïna, tot  presentant el president Volodímir Zelenski com “l’enemic” del país, decidit a arrossegar els soldats hongaresos a la guerra amb Rússia. El primer ministre hongarès també ha acusat Ucraïna de blocar el flux de petroli de Rússia a Hongria; Kíiv, per la seva banda, nega haver endarrerit els terminis de reparació d’un oleoducte malmès en un atac aeri rus.

Orbán ha afirmat, sense proves, que Magyar és un titella d’Ucraïna i de la UE. Els cartells de campanya del Fidesz insten els votants hongaresos a “no deixar que Zelenski rigui l’últim”.

Magyar també ha posat el focus en la política exterior d’aquestes darreres setmanes tot atacant Orbán per haver convertit Hongria en l’aliat més estret de Rússia a Europa. Orbán ha exercit repetidament el veto del seu país a la UE per blocar l’ajuda a Ucraïna i la imposició de noves sancions a Rússia.

A l’octubre, Orbán prometé en una trucada telefònica a Putin que estava disposat a fer tot allò que calgués per a ajudar el president rus, segons una transcripció de la conversa a la qual ha tingut accés Bloomberg, tot comparant-se a si mateix amb un ratolí compromès a ajudar el “lleó” rus.

Com és que Orbán ha dominat la política hongaresa durant tant de temps?

Orbán fou elegit per primera volta com a primer ministre d’Hongria l’any 1998, un càrrec que ocupà fins el 2002. Tornà al poder l’any 2010 amb l’ambició de reformar el país, tot criticant els errors dels seus predecessors durant la transició del règim comunista a l’economia de mercat.

Per a impulsar aquestes reformes, Orbán promogué una reforma de la legislació electoral que facilita que el Fidesz obtingui majories electorals. També nomenà aliats al capdavant d’institucions independents, incloent-hi els tribunals, tot difuminant la frontera entre la política i els negocis, el món acadèmic i la cultura.

Com a primer ministre, Orbán ha apostat per una intervenció activa de l’estat en l’economia hongaresa. El seu govern, per exemple, ha limitat la capacitat de les empreses per a fixar lliurement els preus d’un seguit de béns i serveis com ara el gas, l’electricitat i els aliments bàsics. El mandat d’Orbán també ha afavorit la consolidació d’una nova classe de superrics amb connexions polítiques, inclosa la mateixa família del primer ministre.

Com a primer ministre, Orbán també ha refermat el control del govern sobre els mitjans, cosa que li ha permès de dictar el debat polític i desacreditar possibles oponents. Sota la mirada atenta d’Orbán, els mitjans de comunicació estatal han esdevingut altaveus de l’executiu; la ingerència política en els mitjans privats, per una altra banda, ha augmentat dràsticament.

Per què Orbán ha caigut tant als sondatges?

Ha calgut una tempesta perfecta –escàndols polítics, estancament econòmic, corrupció i desencís amb l’elit governant– per a destronar Orbán com a gran favorit.

L’economia hongaresa s’ha estancat d’ençà de la pandèmia: escoles i hospitals han hagut d’estrènyer-se el cinturó, fins al punt que Orbán hagué de signar un decret per a garantir el subministrament de paper higiènic en els centres sanitaris.

Els escàndols tampoc no han ajudat. A començament del 2024 es revelà que l’aleshores presidenta del país, Katalin Novák, havia indultat un condemnat d’abús sexual infantil, tot desfermant que deixà molt tocada la reputació d’Orbán com a defensor dels valors familiars tradicionals i obligà Novák a dimitir. L’indult fou ratificat per l’ex-dona de Magyar, que en aquell moment era ministra de Justícia d’Hongria.

Arran de l’escàndol, Magyar –fins aleshores partidari aferrissat del Fidesz– acusà el govern d’Orbán d’hipocresia i corrupció en una entrevista que no trigà a viralitzar-se. Unes setmanes més tard, Magyar organitzà una gran protesta contra el govern que galvanitzà l’oposició hongaresa.

Què diu el programa electoral de Magyar?

Magyar ha promès d’alliberar Hongria del control d’Orbán sobre la política i l’economia del país, que sovint ha titllat d’asfixiant. El candidat s’ha compromès a millorar la qualitat de vida dels hongaresos corrents i allunyar Hongria de l’òrbita de Rússia.

Magyar també ha afirmat que, si obté una majoria qualificada al parlament, purgarà els aliats que Orbán ha anat instal·lant aquests darrers anys als alts poders de l’estat –inclòs el Tribunal Suprem–, als quals acusa d’abdicar de les seves responsabilitats i prioritzar les necessitats del Fidesz i Orbán a les necessitats del país.

Magyar s’ha compromès a tornar a convertir Hongria en un soci fiable de Brussel·les, i a començar el procés d’adopció de l’euro. També ha promès que el seu govern actuarà amb celeritat per descongelar els més de 20.000 milions d’euros de fons europeu que la UE embargà arran de la degradació de l’estat de dret a Hongria, tot afirmant que emprarà part d’aquests diners per finançar escoles, hospitals i infrastructures bàsiques.

Entre les mesures estrella del programa de Magyar es troben la reducció de l’IVA d’alguns medicaments i aliments bàsics –que es troben entre els més alts de la UE–, la creació d’un impost sobre el patrimoni i la lluita contra la corrupció.

Magyar també ha proposat d’imposar un límit de dos mandats per evitar nous casos de consolidació de poder com el d’Orbán.

Què diu el programa electoral d’Orbán?

L’actual primer ministre, de 62 anys, ha presumit sovint de ser el dirigent que fa més anys que ocupa el càrrec. Tot i els problemes pressupostaris del govern, Orbán ha anunciat nous paquets de despesa durant les setmanes prèvies a les eleccions, tot ampliant les exempcions fiscals per a les mares, aprovant noves subvencions per a hipoteques i, fins i tot, pagant les factures de la llum d’alguns ciutadans.

Amb l’economia estancada, Orbán ha centrat la seva campanya en la política exterior, tot reivindicant les seves presumptes credencials pacifistes i prometent de mantenir Hongria al marge de conflictes com ara la guerra d’Ucraïna.

Orbán sovint ha presentat la seva aliança amb Rússia, la Xina i els Estats Units com la part més àmplia del seu programa per a garantir la seguretat i prosperitat d’Hongria, més encara en una època de turbulències i fragmentació geopolítiques.

Orbán, per exemple, ha demanat ajuda financera als Estats Units en cas d’una contracció dràstica de l’economia hongaresa. En compte de veure la seva associació amb Trump com un llast, el primer ministre confia que l’aliança amb Trump l’impulsi als sondatges: el president dels Estats Units, per la seva banda, l’ha descrit com “un veritable amic, lluitador i guanyador”, i fins i tot ha enviat a Budapest el vice-president dels Estats Units, J. D. Vance, perquè faci campanya a favor d’Orbán.

Orbán pot remuntar encara?

Tot i que el Fidesz continua tenint una intenció de vot relativament alta i Orbán roman popular entre una franja àmplia de l’electorat, les possibilitats del primer ministre de mantenir-se al poder semblen com més va més remotes.

Els alts dirigents del Fidesz tenen l’esperança que els sondatges subestimin el suport al partit, que depèn com més va més de la mobilització electoral de les classes baixes, que serà clau.

Alguns hongaresos temen que Orbán fabriqui una crisi política o legislativa per a provar de mantenir-se al poder: s’ha especulat molt, per exemple, amb un atac de falsa bandera coordinat amb Rússia o Sèrbia.

Durant la Pasqua, les autoritats sèrbies descobriren un carregament d’explosius prop del tram hongarès d’un gasoducte que subministra gas rus al país. Magyar acusà Fidesz d’haver col·locat els explosius, mentre que Orbán aprofità l’incident per a atacar el govern ucraïnès, que sovint ha criticat Budapest per continuar important energia russa.

Orbán també té la idea d’introduir un sistema presidencial que reforçaria els poders del cap d’estat, que ara té un rol majoritàriament cerimonial, i reduiria la influència del primer ministre. Els opositors afirmen que l’objectiu últim de la reforma –que podria donar-se després de les eleccions, però abans no es constitueixi el nou parlament– seria ressituar Orbán com a president, cosa que li permetria d’aferrar-se al poder fins i tot si els votants s’hi giren d’esquena.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb