The Washington Post · John Hudson i Noah Robertson

La setmana passada, durant una trobada a porta tancada al Capitoli dels Estats Units, la figura principal de l’oposició veneçolana demanà als diputats que s’hi havien reunit que traslladessin una petició a Donald Trump: “Digueu al president que vull tornar a Veneçuela com més aviat millor”, digué María Corina Machado, segons que explica un dels presents al Washington Post.

La petició sembla evidenciar la desconnexió entre Machado i el govern Trump, que ha elogiat el pragmatisme de la successora de Nicolás Maduro, Delcy Rodríguez, i s’ha negat a oferir un full de ruta per al retorn de Machado a Veneçuela.

Als partidaris de la dirigent opositora, que en un primer moment reberen la captura de Maduro amb braços oberts, els preocupa ara que Washington prioritzi el manteniment de l’estabilitat política de Veneçuela amb el retorn de la democràcia al país.

“El govern [dels Estats Units] hauria de permetre el retorn de Machado”, diu Diego Area, que es va veure obligat a abandonar Veneçuela després de fer campanya contra Maduro a les eleccions parlamentàries del 2015. “El govern ha d’emprar la seva influència per a impulsar l’obertura del sistema polític i fer reformes estructurals”.

“Sense reformes, l’única cosa que aconseguirem és posposar la inestabilitat”, diu Area, ara president de Global Americans, un think-tank centrat en Llatinoamèrica.

Trump ha deixat clar que l’objectiu principal de la defenestració política de Maduro no era la democratització de Veneçuela –el pretext amb què Washington ha provat de justificar uns altres canvis de règim–, sinó apoderar-se de les reserves de petroli del país, que figuren entre les més importants del planeta. “Ens quedarem amb el petroli de Veneçuela”, declarà Trump poc després de la captura del president veneçolà.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, elogià la setmana passada la col·laboració de Rodríguez a l’hora de garantir a les empreses nord-americanes “accés preferencial” al petroli del país, i a “utilitzar els ingressos que se’n derivin per a la compra de productes nord-americans”.

“Creiem que els seus interessos coincideixen amb els nostres”, escrigué Rubio en unes declaracions preparades per als senadors del Capitoli dels Estats Units.

Tot i deixar oberta la possibilitat d’una acció militar si Rodríguez deixa d’acatar les ordes de Washington, Rubio valorà positivament la promesa de Rodríguez de “cooperar amb els Estats Units” i de “deixar de subministrar petroli al règim cubà”.

En una altra mostra de bona voluntat cap a Rodríguez, Trump anuncià dijous que havia parlat amb ella per telèfon i l’havia informada que els Estats Units obriria l’espai aeri comercial sobre Veneçuela i que instaria els nord-americans a viatjar al país.

La Casa Blanca i el Departament d’Estat no han respost les preguntes del Washington Post per a aquest article. Un representant de Machado explica al Washington Post que l’oposició veneçolana roman en contacte permanent amb el govern Trump, i que les seves declaracions a porta tancada al Capitoli simplement responen al seu desig de tornar a Veneçuela.

L’estretor sorprenent entre Trump i Rodríguez, una ex-aliada de Maduro que dirigí durant anys els serveis d’intel·ligència del règim chavista, ha decebut enormement els partidaris de Machado, que consideren la premi Nobel de la pau la dirigent legítima del país.

Unes quantes auditories electorals fetes pel Washington Post i més observadors independents demostraren que Edmundo González –que substituí Machado a les butlletes quan el govern de Maduro li prohibí de presentar-se a les eleccions– obtingué més de dos terços dels vots a les eleccions del 2024, en què Maduro s’autoproclamà guanyador.

Els demòcrates, per la seva banda, han acusat el govern Trump d’instrumentalitzar la disposició de Rodríguez a col·laborar amb els Estats Units per justificar la decisió de Trump de llançar un atac militar contra Veneçuela –i detenir-ne el president– sense autorització del congrés dels Estats Units.

“Hem canviat un dictador per un altre”, etzibà la senadora demòcrata Jeanne Shaheen –la representant demòcrata de rang més alt del comitè de relacions exteriors del senat– a Rubio durant una audiència la setmana passada.

Rodríguez “no ha pres cap mesura per disminuir la considerable influència de l’Iran, la Xina i Rússia a Veneçuela”, digué Shaheen, que afegí que la cooperació de l’ex-número dos de Maduro amb els Estats Units “sembla una qüestió purament tàctica, en compte de reflectir un canvi real en l’alineament geopolític de Veneçuela”.

Rubio, per la seva banda, remarcà que la transició cap a un sistema democràtic a Veneçuela trigarà temps, i més encara després d’anys de l’autoritarisme de Maduro i el seu predecessor, Hugo Chávez.

“Aquesta és la primera volta en més d’una dècada que veiem, si més no, una escletxa d’oportunitat per a canviar les coses [a Veneçuela]”, afegí Rubio.

Quan li preguntaren si consideraria una reeixida o un fracàs que Rodríguez continués al poder d’ací a sis mesos, Rubio es limità a respondre: “En sis mesos esperem haver fet més avenços”, sense donar més detalls.

La cosa que Rubio s’estigué de dir va ser que el retorn de Machado a Veneçuela posaria en risc –si més no, a curt termini– el pla de Trump per a Veneçuela, que implica d’estabilitzar el país amb l’objectiu de facilitar les inversions de les petrolieres nord-americanes, segons que explica David Smilde, expert en Veneçuela i professor de la Universitat de Tulane, als Estats Units.

“No és forassenyat d’imaginar Machado encapçalant una gran manifestació a Veneçuela amb centenars de milers de participants que marxen cap al palau [presidencial] i creen conflictes als carrers”, explica Smilde. “Això no casa amb la política de normalització econòmica que Trump prova d’implantar a Veneçuela”.

Per una altra banda, els Estats Units tampoc no podrien garantir la seguretat de Machado en cas que tornés a Veneçuela, segons que explica Geoff Ramsey, expert en Veneçuela de l’Atlantic Council.

“L’objectiu del govern Trump sembla que és estabilitzar la situació i posar els fonaments per a la recuperació econòmica del país”, afirma. “És fàcil d’imaginar-se que, si tornés a Veneçuela i fos detinguda, Machado posaria bastons a les rodes de Washington.”

Rubio es reuní amb Machado al Departament d’Estat dels Estats Units dimecres de la setmana passada.

A la sortida d’aquella la trobada, la dirigent opositora assegurà a la premsa que no acceptaria un acord de repartiment del poder amb elements “criminals” de l’actual govern veneçolà.

“Estem disposats a facilitar una transició genuïna, però no pas una transició a l’estil rus, en què les màfies continuen controlant el poder. Veneçuela no necessita estabilitat per als criminals, sinó justícia, veritat i llibertat”, assegurà.

Machado també reiterà el desig de tornar a Veneçuela com més aviat millor, i reiterà que Caracas ha d’oferir garanties de seguretat als opositors, inclosos els milions de veneçolans que viuen a l’estranger.

Trump ja posà en dubte les possibilitats de Machado de prendre les regnes de Veneçuela després de la captura de Maduro, a començament de gener, adduint que no comptava amb prou suport polític per a passar a dirigir el país. En un intent de guanyar-se’n el favor, Machado li oferí el seu premi Nobel de la pau poques setmanes més tard, un gest que no sembla haver canviat radicalment la posició de Trump. “Potser podem involucrar-la d’alguna manera”, es limità a dir el president dels Estats Units després d’acceptar el premi.

Durant la reunió amb diputats del congrés nord-americà la setmana passada, Machado demanà als legisladors republicans que transmetessin a Trump que enlloc no seria més eficaç que al seu país natal. “Sóc més útil per a la seva causa de Veneçuela estant que no pas d’ací estant”, digué.

Uns quants dels diputats que es reuniren amb Machado al Capitoli expliquen que l’opositora es negà a aclarir si Washington s’havia compromès a garantir-ne el retorn a Veneçuela.

“No respongué de manera directa les preguntes sobre les converses amb el president [Trump]”, explica el representant Gregory W. Meeks, el demòcrata de rang més alt del comitè d’afers exteriors de la cambra de representants. “L’únic que va dir és que segurament no treballaven amb el mateix calendari.”

La qüestió del restabliment de la democràcia a Veneçuela gaudeix d’un ampli suport bipartidista al si del congrés. Els representants republicans de Florida, en particular, s’han erigit en grans abanderats de la causa.

“[A Machado] l’emociona molt la possibilitat poder tornar a Veneçuela […] però, sens dubte, entén les preocupacions que això implicaria en matèria de seguretat”, afirma el representant republicà Brian Mast, president del comitè, que afegeix que confia que Washington doni suport al retorn de l’opositora al seu país.

Carlos A. Giménez, un altre representant republicà de Florida que s’ha reunit amb Machado unes quantes vegades aquests últims mesos, diu que Washington hauria d’arribar primer a un acord amb el govern interí de Caracas per a garantir la seguretat de Machado i de qualsevol altre dirigent opositor.

Encara no és clar fins a quin punt aquest acord és entre les prioritats del govern Trump.

“El govern Trump no ha mostrat interès en la promoció de la democràcia en cap altre indret del món. Per què hauria de mostrar-ne a Veneçuela?”, es pregunta Smilde, el professor de Tulane. “El seu pla és estabilitzar el país, i no costa d’entendre per què podrien creure que excloure Machado d’aquest pla seria la millor opció.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb