L’oposició retreu el discurs “racista i aporofòbic” de Prohens

Així com era d’esperar, un dels temes més recurrents en el debat de política general de les Illes ha estat el tema de la immigració. Avui ha estat el torn de les rèpliques i les contrarèpliques al discurs de la presidenta Marga Prohens, en una sessió que ha durat gairebé cinc hores i, on més enllà dels dos anuncis, el debat migratori, la pugna entre el PP i el PSIB i els retrets entre uns i altres per la gestió, no s’hi ha dedicat gairebé espai per tractar el tema de la llengua.

Ahir, la presidenta va anunciar que s’exigiria l’acreditació de, com a mínim, tres anys de residència a les Illes per poder accedir a la renda social garantida. Ho va fer acompanyat d’una fal·làcia constant en el discurs antiimmigratori: dient que n’hi ha molts que vénen a l’arxipèlag a viure d’aquesta ajuda. La resposta, avui, de Més per Mallorca, ha estat contundent: “Creis que és seriós dir que algú deixa ca seva i ve aquí, moltes vegades, arriscant la vida per una ajuda de 650 euros? En un lloc on el preu mitjà del lloguer ha arribat a 1.614 euros i on el preu mitjà de la cistella de la compra és de 501 euros. Aquí ja no s’hi pot viure ni amb un sou. I s’atreveixen a dir que n’hi ha que vénen per 600 euros? A què fer? A passar més misèria?”, ha criticat el portaveu, Lluís Apesteguia.

Els partits de l’esquerra no han dubtat a criticar les declaracions i les polítiques anunciades per Prohens de “racistes i aporofòbiques” i “pròpies d’un populisme barater”. L’estratègia que fa uns mesos segueix la presidenta, i que, com més va, més forçarà, és ben clara: menjar-se Vox pel que fa a aquest tema. No només li agafa el discurs a l’extrema dreta, sinó que a més, avui el PP ha reivindicat com a seu, assegurant que és Vox que li va “a rebuf” en aquesta qüestió. De fet, avui han descrit les Illes com “la nova Lampedusa del Mediterrani.”

Hi insistim: el PP es fica en un terreny pantanós en aquest aspecte, sobretot a les Illes, on encara hi ha una força regional un pèl més moderada. I és per això que la presidenta ha de fer malabars per, alhora que abraça el discurs de Vox, distanciar-se d’ells. Alhora que els demana la mà per arribar a acords el que queda de legislatura, posar algunes línies vermelles.

Prohens ha citat, per això, Clara Campoamor. I s’ha esforçat a reivindicar que ella, l’espai que ocupa dins l’espectre polític, és el liberalisme: “Estic tan allunyada del feixisme com del comunisme, sóc liberal”, ha dit en el seu darrer torn de respostes. Precisament, una de les línies que ha volgut imposar el PP és amb el català. Una “anomalia”, com ha descrit Apesteguia, dins del mateix partit de Carlos Mazón. 

Poques crítiques amb el català

Però és cert que l’esquerra, enguany, no s’hi ha mostrat molt crítica. Amb això, Prohens ha guanyat en part la partida. Du dues legislatures amb polítiques anticatalanistes, però ara que ha marcat alguna línia vermella, com no derogar el decret de mínims, l’oposició no ha volgut o no ha sabut tampoc atacar en aquesta direcció. S’entén, una mica, per part del PSIB, que sí que ha demanat a Prohens que “renunciï a aquest nou atac a la llengua” pel que fa a la intenció de fer el castellà llengua vehicular. S’entén perquè era necessària fer alguna menció, però justament aquesta és una de les polítiques que es pretenien aprovar en mans del PSIB durant l’anterior legislatura i que va quedar aturada en darrer moment. I s’entén, també, perquè el portaveu del partit Iago Negueruela, encara no se sent gens còmode amb el català i ha hagut de fer totes les intervencions –exceptuant aquesta en què demanava no retrocedir més en temes de llengua– en castellà. 

D’on no s’entén tant, tal vegada, és de Més per Mallorca, que no ha tractat el tema fins a la seva contrarèplica i ho ha hagut de fer de pressa. “En un moment d’emergència lingüística hem de demanar molt més: no comprar el marc discursiu de l’extrema dreta i continuar amb l’impuls social. Perquè aquest tresor que tenim el puguem llegar de forma adequada a les generacions futures”, ha dit Apesteguia, que ha demanat un “gran pacte social per la llengua.” 

Més per Menorca, per part seva, ha lamentat que Prohens no hagi fet cap menció a les vulneracions sistemàtiques dels drets lingüístics que es produeixen a les Illes, ha demanat més protecció als catalanoparlants. 

Un acord per pujar l’ecotaxa?

El PSIB s’ha presentat al debat amb una jugada provocativa. Prohens va anunciar l’any passat un augment de l’impost del turisme sostenible els mesos d’estiu, que no ha dut a terme en cap moment. Fins i tot, amb cert suport de Més per Mallorca, atès que Apesteguia ha reconegut avui que així li ho va transmetre al conseller del ram. Vista l’absència d’intenció del PP de dur endavant aquesta mesura, avui el PSIB l’ha registrat de manera calcada a la proposta del PP. També ha fet el mateix amb la proposta de gravar els cotxes de lloguer, que va llançar el govern fa uns mesos i que també es va descartar.

Ara, Prohens té sobre la taula acceptar les seves mateixes propostes o no. S’ha hagut de comprometre a analitzar, estudiar i dur a la mesa del pacte la proposta: “S’analitzarà, s’estudiarà i, tant de bo, s’aprovi. Amb patronals, sindicats i partits polítics”, ha dit Prohens.

Més crítiques a les polítiques d’habitatge

El PSIB, el segon partit més representat al parlament, ha estat l’encarregat d’iniciar la jornada. I ha tardat pocs minuts a posar sobre la taula un dels problemes més evidents de la societat illenca: la falta d’un accés a l’habitatge. “Tenim habitacions per mil euros que abans valien pisos sencers. El resultat de les polítiques d’habitatge és que vuit de cada deu joves no es poden emancipar”, ha dit Negueruela, i ha criticat que la mesura estrella del PP en aquest àmbit, el programa de lloguer segur, “avui no existeix.” 

Ha insistit que el terreny urbanitzable que queda sigui per a llogar i “no per al dret dels especuladors de tota Europa”, alhora que anunciava que volen impulsar una llei per a prohibir tots els pisos turístics. 

Espoli fiscal

També el PSIB ha demanat una reforma de l’Estatut d’Autonomia i blindar el finançament per a garantir els serveis públics essencials. “Li allarg la mà, només ho podrem fer junts”, ha dit Negueruela. Apesteguia ha anat més enllà hi ha parlat de l’espoli fiscal que representa l’actual model de finançament: “La presidenta encara no li diu així, haurem d’esperar l’epifania de l’any vinent”, ha dit, recordant que el dèficit fiscal de les Illes és d’entre uns 4.600 milions i uns 6.300 milions d’euros, per damunt de Catalunya o el País Valencià. 

Ha apuntat que l’infrafinançament ha causat més de la meitat del deute amb l’estat espanyol i ha retret a Prohens que no accepti part de la condonació del deute, “només per satisfer les expectatives de Feijóo, sense cap debat social ni polític”. En aquesta línia, Més proposarà la creació d’una comissió no permanent per a la reforma del finançament de les Illes.

També proposaran una proposició de llei de compliment de l’Estatut per tal de dur a terme la transferència de competències pendents, com la d’inspecció laboral, institucions penintenciàries o la justícia. Pel que fa al Règim Especial de les Illes (REB), que ahir la presidenta va dir que s’havia de modificar, Més per Mallorca ha instat a negociar-lo abans, perquè hi hagi un factor d’insularitat que compensi el sobrecost de la insularitat a través d’inversió, a més d’estendre el REB a empreses culturals –una qüestió que Prohens ha vist amb bons ulls–, d’innovació i recerca. També ha demanat que es doti les Illes de capacitat per fixar un salari mínim adequat al cost de l’arxipèlag.

Gaza, també present al debat

No ha estat fins a la darrera part del debat d’aquestes dues jornades que la presidenta ha fet una menció a la situació de Gaza. Ha evitat utilitzar la paraula genocidi, que ha substituit per la de massacre: “Evidentment que condemn qualsevol massacre. Evidentment que condemn l’assassinat d’infants i víctimes civils. Però tornam a estar una vegada més en una utilització partidista d’un drama humà.”

Abans, i d’això no n’ha fet cap menció, Apesteguia li ha recordat que la presidenta no havia dit res en cap moment sobre els mallorquins integrants de la flotilla. “Avui Reyes Rigo encara és a una presó israeliana, on va ser arrossegada. Independentment de l’opinió sobre la flotilla, teniu un deure com a presidenta: defensar els ciutadans d’aquesta terra davant accions il·legals de països tercers”, ha dit el portaveu de Més, qui ha anunciat també que el partit presentarà una llei balear de foment de la pau.

Anuncis 

Si bé ahir el debat va ser insuls pel que fa als anuncis, avui la qüestió tampoc no ha canviat. N’ha fet dos, la presidenta: un relacionat amb el sostre de despesa i un altre amb el metro. 

Per un costat, ha dit que el Govern aprovarà les pròximes setmanes un nou sostre de despesa, amb un increment de 360 milions d’euros, arribant als 6.920 milions. Això, de cara a confeccionar el futur pressupost de 2026. Ara bé, restarà per veure si realment el govern podrà tirar endavant o no aquest pressupost, atès que necessita el suport de Vox. Amb l’extrema dreta, que ja li va tirar per terra el sostre de despesa de l’any passat, aquesta situació no serà fàcil d’arreglar. De moment, per l’acord a què sí que han arribat pel pressupost d’enguany, s’hi havia d’incloure el castellà com a llengua vehicular en l’educació. La resta, és història: Vox va presentar la proposta, que incloïa també eliminar el decret de mínims, el PP s’hi va negar i l’extrema dreta va respondre tombant una de les polítiques clau del govern en aquesta legislatura, el decret de projectes estratègics.

El segon anunci, més que una realitat és una intenció: allargar el metro de la universitat –i del Parc Bit– fins a l’hospital de Son Espases. De moment, el que ha dit Prohens és que el govern i l’ajuntament de Palma –també a mans del PP– han començat amb els “treballs tècnics” per iniciar-ne l’ampliació.