On són els joves? A la manifestació!

Aquesta Diada l’he començada en una jornada de portes obertes a la redacció de VilaWeb a Barcelona. Un lector ens deia, preocupat, només de començar una de les sessions, que feia anys que no aconseguia mobilitzar els seus fills. Feia aquella pregunta tan típica durant el procés: “On són els joves?” La meva resposta ha estat que els joves sempre hi han estat en els moments clau. I reivindicava el paper clau que vam tenir al Primer d’Octubre defensant les urnes o el 2019 en les protestes d’Urquinaona. La meva resposta sembla que no l’ha convençut gaire, però espero que la resposta que avui li ha donat el jovent, fins i tot diria els adolescents, als carrers del Principat hagin convençut aquest lector, i la societat en general, que els joves hi són…

Avui tots els redactors de VilaWeb que han anat a les manifestacions de Barcelona, Girona i Tortosa han tornat destacant-ne una imatge, la dels joves. Nois molts joves, fins i tot molts dels quals menors, que han estat una de les imatges més potents de les manifestacions. Una de les imatges icòniques d’enguany seran els centenars de nois i noies que han ocupat l’estàtua de Colom. Enfilant-se fins al capdamunt de tot. Molts semblava que s’havien coordinat prèviament i que havien acordat un uniforme: samarreta del Barça amb una estelada penjada al coll. Una imatge que ja s’ha vist en alguns festivals, com al Canet Rock, aquest estiu. Són joves que van viure de molt petits el Primer d’Octubre, que els pares els van il·lusionar amb la independència i que, lluny de rendir-se, tenen ganes de reivindicar. És aquella generació que s’ha tornat a il·lusionar pel Barça gràcies a Lamine Yamal. Ara ells il·lusionen a l’independentisme, perquè recorden que hi ha futur.

I utilitzen, és clar, els seus canals. Avui molts s’han concentrat a l’Arc de Triomf abans de la manifestació de l’Assemblea. Hi ha anat convocats pel compte de TikTok “Els fills dels Segadors” que animava a participar en la manifestació amb aquest lema: “Aquesta Diada, els joves tenim més motius que mai.” Un centenar de joves han seguit la convocatòria. Entre els participats hi havia gent amb banderes de la JNC, però la majoria ignorava fins i tot l’existència de les joventuts de Junts per Catalunya.

Molts altres hi han assistit amb la família. Esperança Camps ens n’explica un cas curiós, en la seva crònica de la manifestació de Tortosa: una filla que ha convençut el seu pare, desil·lusionat amb l’independentisme, per anar a la manifestació. La Noa, de Tarragona, de divuit anys, explica que el seu pare estava molt emprenyat: “Hem de venir la joventut, la següent generació, hem d’agafar el torn nosaltres perquè hem de continuar lluitant pels nostres drets.” Son pare, l’Esteve, ha entès els motius de la filla: “L’any 2017, la família vam rebre, les pancartes per terra, cops… i després d’això em sento una miqueta defraudat de la classe política. Patim atacs per la llengua, negociem engrunes. Ara què? Tindrem Rodalia? El deute del FLA? Quatre cosetes, i continuem com estàvem. Per això no volia venir, perquè em sento defraudat, però el jovent m’ha convençut i som aquí. I continuarem lluitant.”

A Barcelona, Clara Ardèvol i Enric Galli també ha parlat amb els joves assistents a la manifestació que demanaven ser escoltats: “La gent jove també tenim veu i també volem ser al carrer i reivindicar tot el que els nostres pares i avis també han fet durant els anys”, explicava una noia. I un noi afegia: “És important que hi siguem perquè som joves i, com a joves, també patim i patirem durant la nostra vida tots els problemes que aquesta Espanya ens comporta. Els joves estem espoliats, els joves no podem accedir a l’habitatge, els joves no ens sentim compromesos amb Espanya, els joves no volem ser espanyols.”

Una imatge que es repetia també a Girona, on els joves entre setze anys i vint han estat més presents que mai. Esperem que aquestes imatges facin desaparèixer aquella pregunta tan habitual amb què encapçalem aquest article: “On són els joves?” A la manifestació! Potser ara la pregunta és on hi ha la generació d’Urquinaona, perquè en les manifestacions d’avui costava de veure-hi gent de vint anys a quaranta. Però, tranquils: igual com els joves hi són, la generació d’Urquinaona també hi som. Decebuts, afectats per allò que hem viscut aquests darrers anys, però no hem deixat pas de ser independentistes.