L’OCB reclama d’aturar el nou reglament lingüístic del Consell de Menorca per múltiples vulneracions legals

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha exigit la revocació de l’aprovació inicial del nou reglament d’usos lingüístics del Consell de Menorca i, subsidiàriament, la suspensió immediata de la tramitació. En un comunicat, l’entitat denuncia que el text vulnera l’ordenament jurídic vigent a les Illes Balears, incorre en deficiències procedimentals greus i implica un retrocés injustificat en la protecció i normalització de la llengua catalana a l’illa.

Segons l’OCB, el reglament s’ha tramitat sense informes preceptius clau. D’una banda, sosté que, d’acord amb la llei dels consells insulars, el text s’hauria d’haver sotmès obligatòriament a l’informe del Consell Jurídic Consultiu de les Illes Balears. D’una altra, denuncia l’absència de l’informe de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que l’estatut reconeix com a institució oficial consultiva en matèria de llengua catalana. L’OCB recorda que la manca d’aquesta consulta pot comportar l’anul·lació del reglament, tal com ja va establir el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en sentències del 2014. A més, considera convenient disposar també del parer del Consell Social de la Llengua Catalana, com a òrgan assessor en política lingüística.

Quant al contingut, l’entitat denuncia que la reforma representa una regressió clara respecte del reglament lingüístic del Consell de Menorca del 2021 –encara vigent– i dels estàndards aplicables a l’administració autonòmica. El nou text elimina la prioritat del català com a llengua d’ús normal del Consell i introdueix la possibilitat d’emprar català o castellà indistintament en les relacions internes i externes. Així, per exemple, allà on fins ara s’establia que el Consell “ha d’emprar el català” en les seves tasques i relacions, la modificació obre la porta a l’ús generalitzat de les dues llengües oficials, sense criteris de normalització.

Aquesta orientació es repeteix en àmbits clau com ara l’atenció a la ciutadania, on desapareix l’obligació d’atendre “per defecte en català”, o en l’activitat interna de l’administració, que podrà desenvolupar procediments i documentació en qualsevol de les dues llengües. També es relaxen les exigències lingüístiques als càrrecs públics, que deixen d’haver-se d’expressar normalment en català als actes, i s’elimina que el català sigui la llengua vehicular de reunions internes, cursos o mitjans de comunicació gestionats pel Consell.

L’OCB alerta igualment de l’impacte pressupostari del canvi, atès que el reglament preveu de substituir la retolació, la documentació i els elements identificatius de la institució per versions bilingües, i critica l’eliminació de previsions destinades a crear noves infrastructures o serveis de dinamització lingüística. En l’àmbit digital, el text deixa d’establir el català com a primera opció a la web institucional i n’elimina el domini .cat.

Un dels aspectes més polèmics és la priorització de l’ús formal d’allò que s’anomena menorquí. L’OCB considera que aquesta opció es formula d’una manera acientífica i al marge de l’ordenament jurídic, perquè pretén d’equiparar una varietat dialectal amb la llengua estàndard establerta acadèmicament. Segons l’entitat, aquesta aproximació, ja criticada per la UIB, no respon a criteris lingüístics rigorosos i contribueix a debilitar el marc de normalització del català.

En conjunt, l’Obra Cultural Balear conclou que el reglament respon a una voluntat ideològica de fer recular la llengua catalana, pròpia de Menorca, i d’erosionar els drets lingüístics dels menorquins i les menorquines. Per això, demana que s’aturi la tramitació del text, se’n corregeixin les mancances legals i s’obri un debat fonamentat en diagnòstics objectius i en el respecte als mandats estatutaris i legals de protecció del català.