La polèmica amb el nou reglament d’usos lingüístics del Consell de Menorca no atura de créixer. El govern del PP s’ha doblegat aquesta setmana a les exigències de la trànsfuga de Vox, Maite de Medrano, per a complir l’obsessió del conseller de Cultura, Joan Pons Torres, i de l’extrema dreta d’arraconar el català. Ho ha fet activant una revisió d’urgència del reglament per a imposar el castellà en les dinàmiques de la institució. Però això és només un primer pas, segons que adverteixen tant l’oposició com col·lectius en defensa del català. 

L’esborrany del nou reglament, que entrarà al ple dilluns vinent, és ben clar: tira per terra qualsevol avenç en la normalització lingüística, relega el català i, fins i tot, en renega insistint que s’ha de prioritzar l’ús de les formes lingüístiques del menorquí. “És un procés clar de desnormalització i completament il·legal i arbitrari. Respon als interessos de Pons Torres i la seva dèria contra la llengua catalana”, resumeix el portaveu de Fem-ho en català, Moritz Werner, en una conversa amb VilaWeb.

Ja ho explicàvem quan s’havia de nomenar Joan Pons Torres com a conseller de Cultura, Patrimoni, Educació, Joventut i Esports. Un gonellista i secessionista, afí a Vox, estarà al càrrec d’una cartera sensible i fràgil, com la de la llengua. D’ell, per cert, també deriva tota la polèmica de fer perillar Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat. Pons Torres sala pertot arreu, fins i tot a les propostes d’acord que fa com a portaveu del PP al Consell. I, ara, vol tenir el domini absolut de les competències lingüístiques amb els canvis introduïts. 

“Tendrà un poder que fins ara no tenia. És un perill”

Amb el reglament vigent s’establia una comissió de seguiment i supervisió de la seva aplicació integrada, a més dels dirigents del Consell i de l’àrea, per tècnics del servei d’assessorament lingüístic, per delegats sindicats i representants de cada partit. Ara, Pons Torres ha decidit de fulminar-la per tenir-ne el control absolut. Això diu la nova redacció: “La supervisió del procés d’aplicació d’aquest reglament el durà a terme el conseller responsable de cada departament.”

“Tendrà un poder que fins ara no tenia. És un perill”, diu Werner. L’oposició també s’ha escandalitzat. Noemi Garcia, portaveu de Més per Menorca a la institució, considera que el que ha fet és “d’una prepotència increïble”. També recalca que li estranya aquest moviment d’un PP “una mica més moderat” i que “és capaç de defensar la nostra llengua”: “Quan pesen uns altres interessos i són capaços d’acotar el cap davant d’un tema tan important, no tenim més remei que fixar-nos en interessos particulars, com el de Pons Torres, amb una ideologia molt marcada i que, a més, arrossega el president. No sé si estan del tot d’acord entre si.” 

Werner pensa igual i posa d’exemple que el PP no ha tocat el decret d’usos lingüístics del 2018 en l’àmbit de les Illes: “Pons Torres ja tenia ganes de modificar el reglament. L’excusa perfecta ha estat un pacte ràpid a canvi de tres monedes: el reglament, eliminar el domini .cat i crear la setmana de la hispanitat.”

Tant Garcia com Werner coincideixen en un fet clau: el reglament pot semblar de caràcter intern o que no afecta la ciutadania, però crea un conflicte que abans no existia. “No hi havia problema amb la llengua ni amb el reglament. No afectava ni catalanoparlants ni castellanoparlants. De fet, hi havia aspectes millorables que podrien ser encara més normalitzadors. Creen un conflicte que comença amb el reglament i després passa per la retallada de drets lingüístics i una cascada d’esdeveniments que és incontrolable”, diu Werner.

I què diu el nou reglament?

El nou reglament d’usos lingüístics arracona el català en cada un dels articles en què, per mandat estatutari i legal i amb l’objectiu de normalitzar-lo, el prioritzava. Per exemple, l’article 3, en què el reglament vigent diu que “el Consell Insular de Menorca ha d’emprar el català per a les seves tasques i relacions”, ara es canviarà per un “emprarà el català o el castellà indistintament per a les seves relacions”. 

En el mateix article, com a àmbit intern, s’estableix que el Servei d’Assessorament Lingüístic haurà d’actuar “sempre prioritzant l’ús formal de les formes lingüístiques del menorquí”. En l’àmbit extern, s’elimina la previsió de crear més infrastructures, finançament, serveis o actuacions de dinamització lingüística. Sí que advoca per mantenir-les, però en aquest cas Pons Torres ha volgut tornar a deixar-hi el seu segell: s’ha de “preservar i fomentar el menorquí com a patrimoni lingüístic insular”. 

La mateixa línia segueix en uns altres punts, com el 4, que fa referència a l’atenció a la ciutadania. Si bé el reglament vigent diu que el personal ha d’atendre “per defecte en català”, en la modificació s’incideix a prioritzar “l’ús de les formes lingüístiques del menorquí”. I tot i que fins ara no representava cap problema per a cap ciutadà que volgués parlar en castellà –el reglament diu que “respectarà la tria que aquests facin de la llengua oficial en què volen ser atesos”–, ara ha volgut anar més enllà i no hi ha cap mena de dubte que el personal “es dirigirà als ciutadans en la llengua que sol·licitin”.

De fet, Werner recalca que, encara que tècnicament algú que es dirigeixi en castellà i no demani ser atès en castellà hauria de rebre la resposta en català, això no passa. “Els drets en castellà estan més que assolits. És una falsa argumentació de llibertat lingüística”, insisteix. Garcia també subratlla que “el castellà no té cap problema i està molt ben implantat aquí” i, en tot cas, caldria una “discriminació en positiu cap al català perquè, si no, mai no arribarà a la normalització necessària”.

Els càrrecs “es podran expressar lliurement” en castellà

Una de les modificacions més cridaneres del reglament és que si bé els càrrecs del Consell s’havien d’expressar “normalment en català en els actes públics” allà on es parla català, ara “es podran expressar lliurement en qualsevol de les dues llengües oficials”. També s’elimina, en el mateix article número 5, que la llengua vehicular de les reunions internes de tots els òrgans del Consell i de cursos que s’organitzin hagi de ser el català. 

Les actuacions de caràcter administratiu a escala interna ara seran “vàlides en qualsevol de les dues llengües”, com també els procediments, que es podran “fer en castellà si així es considera”. És, de fet, un argument que torna a utilitzar alguna vegada més, com en la documentació adreçada a les altres administracions de territoris catalanoparlants, i que deixa en l’aire què i qui considera oportú utilitzar el castellà. 

El canvi de reglament també comportarà un augment pressupostari, atès que es preveu canviar tota la retolació d’oficines, despatxos, papers, segells de goma, mata-segells, programari, immobles, vehicles, maquinària, eines i indicadors de vies i camins que depenen de la institució, que ara seran redactats també en castellà. 

Per un altre costat, elimina l’article que deia que “tots els expedients administratius s’han de tramitar en llengua catalana”. En els texts bilingües que emeti el consell, si bé el reglament diu que el català ha de figurar en primer lloc, ara només hi diu que “sempre hi figuraran el català i el castellà”. És a dir, que el castellà podria ser la primera llengua d’ús. Com a la web institucional, que a més d’eliminar el domini .cat –Fem-ho en català l’ha comprat en una acció de protesta– elimina també la referència que el català sigui la primera opció. També en el cas dels mitjans de radiodifusió i de televisió gestionats pel Consell, en què s’estableix que la llengua vehicular “podrà ser qualsevol de les dues llengües oficials” i que, si és en català, caldrà prioritzar “l’ús formal del menorquí.” 

“Tenim por”

“El gran problema és la castellanització total de tots els preceptes del reglament. El problema és la sublimació del català cap al castellà”, subratlla Werner: “Tenim por de si sortiran dels límits de la normativitat catalana.”

Garcia diu que tot plegat és un “desastre” i denuncia que és una situació “esperpèntica” i que respon a les condicions de la trànsfuga de Vox. “És només una passa de moltes altres que podrien venir. El PP no només està debilitat perquè no té majoria, sinó també perquè no planta cara a les decisions polítiques que s’haurien de prendre des de Menorca i acota el cap davant de Palma. A més, utilitzant la nostra llengua, identitat i cultura com a moneda de canvi.”