Avui és Notícia:
Divendres 5 de desembre de 2025
Subscriptor

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
QUE NO US AMAGUIN VILAWEB
AJUDEU VILAWEB
Món · Amèrica

Entre l’obsessió i les amenaces: com vol guanyar Donald Trump el Nobel de la pau?

VilaWeb
Ilham Alíev, Nikol Paixinian i Donald Trump encaixen les mans en la cimera per la pau entre Azebaitjan i Armènia (fotografia: EFE).
14.08.2025 - 21:40

“Trump ha deixat clar que vol el premi Nobel de la pau per sobre de tot.” Així explica John Bolton, ex-assessor de seguretat nacional del president dels EUA, l’obsessió del dirigent amb el màxim guardó humanitari. La relació de Trump amb el Nobel no és nova. En el primer mandat va ser nominat unes quantes vegades sense èxit, però el que aleshores semblava una excentricitat ara s’ha convertit en una taleia. “Espero que el meu gran llegat sigui el d’un pacificador i un unificador”, va dir poc després de tornar a la Casa Blanca.

Trump vol rebre la medalla d’or amb el rostre d’Alfred Nobel, tal com va passar amb Theodore Roosevelt, Woodrow Wilson, Jimmy Carter i Barack Obama, que va ser guardonat el 2009 quan feia pocs mesos que havia jurat el càrrec. L’acadèmia ho va justificar –de manera no gaire reeixida– “pels esforços extraordinaris per enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles”.

Aquest premi, embolicat amb l’odi i el menyspreu personal que sent per l’ex-dirigent, ha estat la gasolina que ha alimentat el foc de la seva obsessió. “Si em digués Obama m’haurien donat el premi Nobel en deu segons”, va dir al març, després de fer-se la víctima i queixar-se que el guardó solament el guanyaven “esquerranosos”.

Michael Stephen Steele, que va ser màxim dirigent del Partit República i és molt crític amb Trump, va escriure fa unes quantes setmanes sobre la seva dèria: “És evident que Obama ha viscut al cap de Trump sense pagar lloguer durant les dues últimes dècades. […] Obama guanya el premi Nobel de la pau? Trump es passa anys obsessionat a guanyar-lo. Trump és condemnat per un jurat a trenta-quatre delictes greus? Publica un muntatge fals amb Obama essent detingut.”

Donald Trump comparteix un vídeo delirant fet amb IA sobre una detenció d’Obama al Despatx Oval

Trump ha fet algun mèrit per a guanyar el Nobel?

En els primers mesos de mandat, Trump s’ha involucrat en negociacions i processos de pau amb l’objectiu de rebre una telefonada d’Oslo. Azerbaitjan, Armènia, Israel, Iran, Palestina, Índia, Paquistan, Rússia, Ucraïna, Tailàndia, Cambotja… són alguns dels conflictes en què s’ha immiscit. “No conec cap president en la història moderna que hagi cercat tant la pau com el president Trump”, ha dit el secretari d’Estat, Marco Rubio.

La invasió russa d’Ucraïna és una de les cartes principals que Trump vol jugar en la seva candidatura al Nobel, tot i que la seva afinitat amb el president rus, Vladímir Putin, desperta incertesa i recels a Kíiv. Abans de la reunió amb el màxim dirigent rus a Alaska, Trump ha dit (tot i que després se n’ha desdit) que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski –a qui va humiliar fa uns quants mesos a la Casa Blanca–, havia d’estar llest per a intercanviar territoris.

Sobre la taula de negociació no hi ha res concret per a aturar els combats, amb un alto-el-foc parcial o permanent, ni una proposta profunda perquè les tropes russes es retirin dels territoris ocupats (al voltant del 20% del país), tenint en compte que són en plena ofensiva al Donbàs. “Probablement en els dos primers minuts [de la reunió], sabré exactament si es pot tancar un acord o no”, ha dit Trump, que tan sols ha detallat que preveia de recuperar “alguns territoris” ucraïnesos.

Ara fa gairebé un any, durant la campanya electoral, el president dels EUA havia dit que podia posar punt final a la guerra en tan sols vint-i-quatre hores. Han passat més de dos-cents dies d’ençà que ha tornat al Despatx Oval i Trump solament ha estat capaç d’amenaçar Putin amb “conseqüències greus” si no signa un acord de pau. “Ens hem marcat com a missió, com a administració, de tornar la pau a Europa”, ha declarat el vice-president dels EUA, JD Vance, que ha avisat: “Tenim una força aèria extraordinària i un exèrcit formidable.”

L’amenaça amb la força militar i la imposició de sancions econòmiques –inclosos els famosos aranzels– són els dos pilars que sustenten l’estratègia negociadora de Trump en qualsevol conflicte, com ara l’escalada de tensió entre Israel i l’Iran, on finalment va decidir de bombardar instal·lacions nuclears iranianes. “És una guerra que podria haver durat anys i destruït tot el Llevant, però no ha passat, i no passarà mai!”, va dir.

No debades, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, és un dels promotors principals de la candidatura de Trump al Nobel. “Construeix la pau per tot el món”, va declarar en una visita a la Casa Blanca. Per la seva banda, Trump va demanar que s’indultés Netanyahu o es “cancel·lessin” les causes per corrupció en contra seu. “És un gran heroi”, va afegir.

Ara, el bombardament de l’Iran va fer trontollar un altre suport internacional en la cursa del Nobel. És el cas del govern del Paquistan, que va condemnar l’atac i va dir que era “una vulneració greu del dret internacional”. Unes quantes hores abans, Islamabad li havia donat suport públic perquè rebés el guardó arran de “la intervenció diplomàtica decisiva i el seu lideratge fonamental durant la crisi recent entre l’Índia i el Paquistan”.

Una versió que en cap cas comparteix el govern indi. El ministre de Defensa, Rajnath Singh, va deixar clar que de cap manera el president dels EUA havia influït en l’alto-el-foc, tot i que Trump s’ha vantat de ser-ne el benefactor. “És completament incorrecte i infundat dir que les accions militars s’han aturat per cap mena de pressió. […] L’Índia ha aturat l’operació perquè s’han aconseguit els objectius polítics i militars”, va dir Singh al parlament.

La decisió de fa gairebé vuit decennis que explica el conflicte actual al Caixmir entre l’Índia i el Paquistan

Unes paraules que Washington no va digerir bé. Unes quantes setmanes més tard, Trump ha doblat els aranzels a l’Índia, fins al 50%, amb l’excusa que compra petroli a Rússia. Un gest que no s’ha atrevit a fer amb la Xina. Amb Tailàndia i Cambotja, en canvi, una amenaça aranzelària va facilitar la negociació d’un acord d’alto-el-foc precari en el conflicte fronterer.

Un acord amb poca pau i sense signar

El cap de setmana passat, Trump va rebre a la Casa Blanca una reunió entre els representants d’enemics històrics, el primer ministre d’Armènia, Nikol Paixinian, i el president de l’Azerbaitjan, Ilham Alíev, per a segellar un acord de pau després de dècades d’enfrontaments, entre més qüestions, per Artsakh. “La meva aspiració principal és portar pau i estabilitat al món”, va dir Trump, que va qualificar la cimera d’històrica.

L’acord estableix que Armènia i l’Azerbaitjan abandonin les reclamacions territorials, però no diu res sobre els drets dels armenis expulsats el 2023 d’Artsakh, ni de les autoritats que continuen detingudes a Bakú. Cal assenyalar que l’exèrcit àzeri va començar la seva ofensiva final els darrers mesos del primer mandat de Trump, que no va fer res per aturar les hostilitats. Finalment, es va signar una treva fràgil sota l’auspici de Vladímir Putin.

Els cinc mapes que expliquen el genocidi dels armenis d’Artsakh

L’acord tampoc no diu res de les zones ocupades per tropes de l’Azerbaitjan dins el territori armeni. S’estima que poden ser més de dos-cents quilòmetres quadrats en punts estratègics, que permeten, per exemple, controlar la carretera que connecta Erevan amb l’Iran. Ara, res d’això no és el que impedeix la signatura final del document. “Armènia té deures per fer”, va dir Alíev.

Els “deures” són una reforma constitucional –cal que s’aprovi per referèndum– per canviar-ne el preàmbul perquè Bakú considera que de manera implícita assenyala Artsakh com a territori armeni. La literalitat del text no diu res sobre el territori, però fa una menció a la declaració d’independència del 1990, en què sí que apareix Artsakh. “Quan es facin els canvis, l’acord de pau es pot signar en qualsevol moment”, va afegir Alíev.

L’acord sí que inclou una reclamació històrica de Bakú que és la creació d’un corredor –a través de la província armènia de Syunik– que connecti l’Azerbaitjan amb l’enclavament àzeri de Nakhtxivan (i de retruc amb Turquia). El projecte ha estat batejat amb el nom de Ruta Trump per la Pau i Prosperitat Internacional (TRIPP, les sigles en anglès). La idea no ha agradat gens a l’Iran –el recorregut resseguirà la seva frontera–, que ha advertit que en blocaria la construcció.

Mentre Putin i Trump es reuneixen a Alaska, els ucraïnesos afronten la possibilitat de perdre part del seu país

“No ha canviat res”

Paixinian i Alíev se’n van anar de la Casa Blanca reclamant el Nobel per a Trump, tot i la manca de consistència de l’acord de pau. Un punt de vista que comparteix l’ex-assessor John Bolton, que en una entrevista a la cadena ABC, ha posat en dubte que tots els esforços “diplomàtics” del president dels EUA hagin canviat res: “No crec que el que ha fet hagi canviat materialment les situacions.”

“No ha canviat res”, continua sobre el conflicte entre l’Azerbaitjan i Armènia després de la cimera a la Casa Blanca. “La clau del conflicte és que els russos permetessin que l’Azerbaitjan prengués el control d’Artsakh l’any passat. Per això crec que el que ha fet Trump és deixar clar que vol el premi Nobel de la pau per damunt de qualsevol altra cosa”, conclou.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor