12.05.2017 - 16:13
Presenta un recurs perquè s’elevi la decisió al ple de la sala del TSJC
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), considera que la magistrada del cas contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no té la competència “de decidir extrems que impliquen matèries com fur, inviolabilitat o immunitat” per investigar-lo per desobediència dins d’aquesta causa.
En un recurs de reforma contra la providència per la qual s’acordava la citació de Nuet en qualitat d’investigat, demana a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es revoqui aquesta providència i s’elevi al ple de la sala la decisió de si ha d’incoar-se un procediment contra ell, “en la seva qualitat de persona subjecta a fur”.
Recorden que el Ministeri Fiscal no va incloure Nuet en la seva querella, malgrat votar a favor que s’incloguessin en l’ordre del dia del ple del Parlament propostes vinculades amb la independència, en considerar que no pretenia incomplir els mandats del TC, però tot i això, la jutge va decidir citar-lo.
La magistrada del cas, Maria Eugènia Alegret, ha dictat una provisió aquest mateix divendres per confirmar que es té per interposat el recurs i donar trasllat a les parts, sense resoldre’l, assegurant que no suspèn el curs del procediment malgrat que el polític ha demanat suspendre la seva declaració del 12 de juny.
La defensa de Nuet argumenta que “la decisió de declarar part alguna persona en el si d’un procediment penal queda atribuïda a l’instructor únicament en els procediments que no vinguin especialment qualificats pel fur personal”.
Consideren que correspon a la sala i no a la magistrada resoldre sobre l’admissió i competència pel que fa a la “sobrevinguda declaració de la imputació d’una persona contra la qual no es va dirigir querella”.
Nuet, a més, argumenta que “la clau de volta de la normativa processal que regula els procediments dirigits contra persones aforades és la de salvaguardar l’especial funció de determinats càrrecs que per la seva rellevància dins de l’arquitectura institucional haurien de ser objecte d’una especial tutela”.
Així, afirma que s’estaria buidant de sentit aquest dret si quedés en mans de qui instrueix la iniciació d’ofici contra un aforat “sense tenir possibilitat que sigui la Sala en ple la que resolgui tan transcendental qüestió que afecta un representant de la sobirania popular per mandat polític”.
