14.03.2026 - 21:40
Tenim davant una altra greu crisi energètica que ara mateix ningú no sap quant pot durar. El principal efecte, immediat, ha estat una pujada sobtada de la benzina, de 20 cèntims la gasolina i vora 40 el dièsel, i molts analistes preveuen que s’arribarà a 2 euros per litre. El dièsel ja supera la gasolina i això té un efecte inflacionari important sobre tota l’economia: vora el 60% de la flota de vehicles del nostre país empra aquest combustible, especialment els vehicles professionals. El govern espanyol prepara mesures fiscals d’urgència per mirar d’esmorteir l’impacte inflacionari d’aquest encariment. Els experts destaquen que l’actual crisi torna a mostrar els problemes de tenir un sistema energètic basat en combustibles fòssils. En contraposició, al sector renovable es destaca que l’energia solar i l’eòlica no ha de travessar cap estret d’Ormuz que es pugui tallar, que tothom en pot tenir i que són una font d’estabilitat i d’independència energètica. En contrast amb la situació dels propietaris d’un vehicle de combustió, aquests dies els conductors de vehicles elèctrics destaquen que la seva despesa no ha augmentat. Amb un món cada vegada més inestable geopolíticament, ha arribat el moment de fer el pas cap a un vehicle elèctric? A continuació us expliquem tot allò que cal saber per a comprar un cotxe elèctric i quins beneficis proporciona a les famílies, les empreses i el país.
Ja no hi ha tanta diferència en el preu de compra
Un preu de compra més car és un dels principals retrets que es fan als cotxes elèctrics. Tanmateix, avui dia això ja no és cert. Si bé hi ha marques que s’han centrat fins ara en els segments més cars (vehicles grans i prèmium), cal dir que ja han començat a aparèixer cotxes elèctrics en els segments més petits i econòmics. Com a mostra de la varietat disponible, els primers deu dies de març a Catalunya s’han venut cotxes elèctrics corresponents a 68 models i 33 marques diferents. Es pot dir que actualment hi ha molta varietat de preus: dels elèctrics que són més cars que un model equivalent de combustió, fins als que són més barats, passant per les marques que ofereixen el mateix model al mateix preu, sigui amb motorització elèctrica o de combustió.
Tanmateix, el problema de fons és que els cotxes s’han encarit molt i moltes famílies no poden adquirir un vehicle nou. Els preus d’un cotxe familiar oscil·len entre 30.000 euros i 50.000, tot i que en podem trobar de petits urbans per sota de 20.000, també d’elèctrics. Models elèctrics com el Leapmotor T03, el BYD Dolphin Surf o el Dacia Spring s’ofereixen just per sota dels 13.000 després d’ajuts públics. Tanmateix, el gruix dels models elèctrics el trobarem en el rang de preus que abans esmentàvem, on també s’encabeixen els de combustió.
Els vehicles elèctrics acaben sortint més bé de preu
Fins i tot en el cas que un cotxe elèctric costi més de comprar, hem de tenir en compte que és gairebé segur que ens acabarà sortint més barat. El motiu és l’estalvi enorme en combustible. Abans, a l’hora de comprar un cotxe dièsel, més car, havíem de calcular a partir de quants quilòmetres l’estalvi en combustible (amb el gasoli més barat i de menys consum) ens compensava el sobrecost en relació amb un de gasolina, més barat. Doncs ara, amb l’elèctric, hem de fer els mateixos càlculs.
Com a referència, un cotxe elèctric consumeix uns 15-16 kWh cada 100 quilòmetres. Xifra que pot pujar a 18-25 kWh a velocitats d’autopista (com més gros i pesant, més consum) i baixar a 11-12 kWh en circulació urbana. Aquests kWh són els mateixos que paguem al rebut de la llum, de manera que podem calcular-ne el cost fàcilment segons els quilòmetres que fem anualment i comparar-ho amb el cost amb el nostre cotxe de benzina. En general, i sense cap tarifa especial d’electricitat, podem obtenir ràpidament estalvis d’uns 1.000 euros anuals en combustible si fem uns 15.000 quilòmetres l’any. En el cas de conductors professionals que fan molts quilòmetres, com els taxistes, l’estalvi pot ser entre 5.000 euros i 10.000 l’any. Tenint en compte això, podem contextualitzar més el preu de compra d’un cotxe elèctric. Fins i tot el cost de depreciació, és a dir, el que ens pagaran si decidim de vendre de segona mà el vehicle, una altra de les crítiques recurrents als cotxes elèctrics.
Fins ara els cotxes elèctrics perdien molt de valor perquè el cost de les bateries ha baixat significativament aquests darrers anys, tot i que cal dir que aquest efecte és cada vegada menor, perquè el preu de les bateries tendeix a estabilitzar-se. Però, obtenint 1.000 euros d’estalvi anual, l’efecte de depreciació comparat amb un vehicle de combustió es compensa. A més, no és l’únic element d’estalvi: el cost de manteniment d’un cotxe elèctric és la meitat que un de combustió, xifra que pot pujar al 80% en el cas dels vehicles comercials, d’un ús molt més intensiu. Per si no n’hi hagués prou, els estudis demostren que els vehicles elèctrics s’espatllen un 60% menys, una altra font d’estalvi addicional.
Fins i tot trobem casos en què l’estalvi en combustible pot compensar que el vehicle costi literalment el doble que un de combustió, com és el cas dels camions. Tenim el cas de l’empresa catalana Transbernal, que amb una flota de camions elèctrics ha compartit a les xarxes socials els costs reals d’operació, no pas càlculs teòrics. Tenint en compte totes les despeses del camió (compra, assegurança, manteniment, combustible, amortització i depreciació), els seus camions elèctrics estalvien entre 8 i 19 cèntims per quilòmetre recorregut en relació amb un model de combustió. Els camions poden fer més de 10.000 quilòmetres cada mes, de manera que l’estalvi obtingut és molt significatiu.
Recàrrega: la benzinera tres vegades més barata
La clau de l’estalvi és la recàrrega, que és allò que més canvia entre un vehicle elèctric i un de combustió. Segurament s’entendrà més fàcilment amb la següent analogia. Imagineu-vos que podem tenir un benzinera pròpia, a casa, i que en compte de costar-nos 1,8 euros el litre, ens surt per 50 cèntims. Amb aquesta diferència de preu, òbviament mirarem de sortir de casa cada dia amb el dipòsit ple o, si més no, amb prou quantitat de combustible per a fer les obligacions de la jornada. Si féssim curt, ens aturaríem en una benzinera per emplenar els litres justs per a arribar a casa. No ens passaria pel cap d’omplir el dipòsit fins dalt a 1,8 euros a la benzinera si a casa el podem emplenar a 50 cèntims.
La qüestió és que això és completament impossible amb la benzina, però amb els cotxes elèctrics, en canvi, és la norma. Podem tenir un punt de recàrrega a casa, on l’electricitat ens sortirà entre tres i cinc vegades més barata que a les estacions de servei. A les estacions, ens hi aturarem a recarregar tan sols quan no tinguem cap més opció, i habitualment ens hi aturarem uns 10-15 minuts, llevat que fem un viatge llarg. Amb aquest temps n’hi ha prou per a posar-hi els quilowatts necessaris per a arribar a casa, on emplenarem la bateria molt més bé de preu. Ja hi ha cotxes elèctrics que carreguen la bateria en menys de 10 minuts a les estacions ràpides, però tenint en compte que ens costarà molt més que la càrrega a casa, optarem per una recàrrega ràpida –més semblant a la tradicional dels vehicles de combustió– tan sols en cas de necessitat.
A més, hi haurà famílies a les quals encara els sortirà més barat de recarregar, perquè tenen plaques solars i, fins i tot, bateries a casa. Això pot fer que una part important dels nostres viatges ens surti de franc, gràcies als excedents de les plaques. Cal dir que si fem molts quilòmetres una instal·lació estàndard solar no els podrà cobrir tots, tot i que si la dimensionem adequadament ens pot cobrir una part molt important amb un estalvi molt significatiu. En el cas de les empreses, cal fer una planificació més exhaustiva. Els responsables de Transbernal exposen que cal una planificació a 2-3 anys vista si es vol autoproducció solar a l’empresa i optimitzar al màxim la connexió a la xarxa elèctrica, els carregadors i les bateries, abans de començar a operar amb camions elèctrics.
Com ho fem per carregar?
Els propietaris d’un cotxe elèctric fan el gruix de les càrregues (més d’un 90%, generalment) a casa o la feina, amb corrent altern. És l’anomenada càrrega lenta, amb potències habituals entre 2 kW i 4 kW, sense necessitat d’apujar la potència de casa. Hi ha la percepció que molt poca gent té aparcament i ha de deixar el cotxe al carrer, però la realitat és ben diferent. Vora el 50% dels vehicles en circulació són d’empreses, que tenen instal·lacions on poden posar carregadors fàcilment. De l’altre 50%, els vehicles familiars, hem de tenir en compte que al voltant del 30% de la població del nostre país viu en una casa unifamiliar. Aquestes famílies no s’ho haurien de pensar gaire a l’hora d’adquirir un cotxe elèctric, perquè tindran un endoll ja de bon començament. D’entrada, poden fer servir el carregador de viatge que inclouen molts dels cotxes.
Tanmateix, és recomanable de posar-se un punt de càrrega específic. Són molt més segurs, permeten potències superiors i tenen una característica clau: la càrrega dinàmica. A diferència dels de càrrega de potència fixa (que encara es venen i que hem de descartar completament), agafen tota la potència lliure que no fem servir a casa. Si engeguem el rentaplats o la rentadora, la potència de càrrega del cotxe baixa automàticament, s’hi adapta, sense que saltin els ploms. D’aquesta manera, amb la potència habitual de 4,6 kW que tenen molts habitatges es fa de sobres. I els qui tinguin plaques solars a casa han d’optar per carregadors amb discriminació solar. D’aquesta manera, podran carregar preferentment de la producció de les plaques, sense utilitzar la xarxa si tenen prou excedents, i carregaran el cotxe de franc.
I què passa amb els qui viuen en edificis, el gruix de la població? Molts tenen aparcaments comunitaris. No hi ha dades oficials, però si considerem que la meitat dels edificis del país tenen aparcament, afegits als casos anteriors, segurament vora el 80% dels vehicles del país poden tenir la càrrega assegurada cada dia al preu més econòmic. Als aparcaments comunitaris tenim tres opcions. La primera, instal·lar un punt de càrrega des del nostre comptador de casa, si vivim al mateix edifici i no és gaire allunyat de la plaça de pàrquing. Si no és el cas, podem optar per instal·lar un comptador específic al pàrquing. Però segurament serà millor fer una instal·lació comuna que, a partir del comptador general de l’aparcament, reparteixi la potència limitada de l’edifici entre totes les places. Fins i tot hi ha empreses que fan aquesta instal·lació sense cap cost per a la comunitat de veïns, tot i que cal signar un contracte de permanència.
Punts de càrrega al carrer, l’assignatura pendent al nostre país
Restaria, per tant, un 20% que ha d’aparcar al carrer. Una part encara pot tenir l’aparcament de la feina. De fet, la feina serà un dels llocs principals de recàrrega i ens pot sortir més barat que a casa, perquè durant les hores centrals del dia, quan treballem, és quan l’electricitat és més barata gràcies a l’energia solar. Si la nostra empresa no té carregadors a l’aparcament, ens tocarà demanar-ho. Finalment, aquells que tampoc no puguin carregar a la feina, hauran de passar per una estació de servei o esperar que els ajuntaments instal·lin carregadors lents al carrer. En aquest àmbit, el nostre país va molt endarrerit en comparació amb Europa. Aquests dies Amsterdam ha arribat a 10.000 punts de càrrega al carrer, 15.000 si es compten els disponibles en aparcaments públics. Londres en té 18.000, Brussel·les 10.000 i París 8.000. Barcelona, en canvi, només en té 1.000, dels quals tan sols uns quants centenars al carrer.
Finalment, hi ha la càrrega durant els viatges llargs. El planificador del cotxe mateix, o aplicacions com ABRP, ens diran on ens hem d’aturar i quant de temps. Avui dia ja hi ha prou carregadors ràpids a tot Europa per a fer qualsevol viatge. Segons dades del sector, la taxa d’utilització mitjana de les estacions de recàrrega al nostre país no arriba al 10%. Tanmateix, la situació ha de millorar quant a la transparència de preus, que siguin més econòmics, que es faciliti el pagament amb targeta de crèdit i que les estacions tinguin uns quants carregadors, per evitar el problema de les estacions amb un únic carregador, amb la por que ens el puguem trobar ocupat i hàgim d’esperar molt.
Els vehicles elèctrics són estratègics per al país
La crisi energètica actual ha posat en evidència els problemes d’una mobilitat basada en combustibles fòssils i els avantatges dels vehicles elèctrics, que cada vegada són més evidents per a la població, les empreses i l’administració. La posició que ha pres el govern espanyol a favor de les energies renovables ara té un resultat palpable: aquests dies, durant les hores centrals del dia l’enorme producció solar fixa uns preus de l’electricitat molt baixos, sense que l’augment del preu del gas hi tingui cap efecte significatiu. I, tot i que els propietaris d’un cotxe elèctric que tinguin una tarifa amb preus horaris es trobaran afectats per pujades sobtades de la llum, la majoria tenen tarifes fixes que es revisen cada diversos mesos o, fins i tot, una vegada l’any. Cosa que els fa indemnes a crisis energètiques com la d’aquests dies. Els experts diuen que els governs, més enllà de mesures d’urgència per a subvencionar els combustibles fòssils, han d’emprendre mesures estructurals decidides per a accelerar l’electrificació del transport. Feta a partir de renovables generades al país, perquè són una font d’estabilitat i independència energètica, de protecció de l’economia i del benestar del país.

