Un nou fòssil redefineix l’origen dels simis moderns i el situa fora de l’Àfrica oriental

Un fòssil de simi descobert al nord d’Egipte ha sacsejat una de les idees més arrelades sobre l’evolució humana. La nova espècie, anomenada Masripithecus moghraensis, podria ser el parent més pròxim conegut del llinatge que va donar lloc als simis moderns —incloent-hi els humans— i apunta que el seu origen es podria situar al nord d’Àfrica, i no pas a l’est del continent.

El descobriment, publicat a la revista Science, es basa en un fragment de mandíbula de fa entre 17 i 18 milions d’anys trobat al jaciment de Wadi Moghra. Es tracta del primer fòssil d’un simi d’aquesta època localitzat en aquesta regió, un buit clau en el registre paleontològic que fins ara havia condicionat la interpretació de l’evolució dels hominoïdeus. Durant dècades, la comunitat científica ha assumit que els avantpassats dels simis moderns s’havien originat a l’Àfrica oriental. Aquesta hipòtesi, però, podria haver estat esbiaixada per la concentració de descobertes en unes poques zones. El nou fòssil reforça la idea que altres regions, com el nord d’Àfrica i el Llevant, van tenir un paper central en aquesta història evolutiva.

Segons els investigadors, Masripithecus ocupa una posició clau en l’arbre evolutiu: és un hominoïde basal molt proper al grup que, milions d’anys més tard, donaria lloc a totes les espècies actuals de simis. Aquesta posició l’identifica com una peça intermèdia que ajuda a connectar els registres fòssils africans i euroasiàtics.

L’estudi també suggereix que, durant el Miocè, el nord d’Àfrica i el Llevant eren un corredor biogeogràfic que facilitava la dispersió d’espècies cap a Europa i Àsia. Això explicaria com els primers simis es van expandir fora del continent africà en aquell període. Més enllà de la seva importància filogenètica, el fòssil revela també informació sobre l’ecologia d’aquests primats. La morfologia de la mandíbula i de les dents indica una dieta flexible, basada principalment en fruita però amb capacitat per processar aliments més durs, una adaptació a entorns amb condicions climàtiques variables.

Per als autors de l’estudi, la troballa obliga a reconsiderar on s’han de cercar els orígens dels simis moderns. I, en conseqüència, també els primers capítols de l’evolució humana. El mapa, suggereixen, podria haver estat incomplet: la peça que faltava no era a l’est d’Àfrica, sinó més al nord.