Nou catalans de cada deu associen el català a més possibilitats laborals i culturals

El català és vist com una eina de progrés personal i social, Així ho conclou l’estudi del gabinet GESOP encarregat per Plataforma per la Llengua, el 88,7% dels residents a Catalunya opinen que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen estranger. Aquesta convicció és compartida pràcticament per tothom, sense grans diferències entre edats, sexes, nivells d’estudis o llocs de naixement.

El consens és tan ampli que fins i tot entre els votants dels partits més espanyolistes hi ha una majoria que veu el català com un actiu. El 68,7% dels simpatitzants del PP i el 66,5% dels de Vox creuen que la llengua obre portes, i entre els votants de Podem, Esquerra, Junts, la CUP, Comuns Sumar, Aliança Catalana i el PSC, la proporció supera el 90%. La utilitat del català és percebuda també pels castellanoparlants: el 83,8% hi veuen un instrument de progrés, i entre els més joves, d’entre 16 anys i 29, la proporció puja fins al 88,4%. Entre els catalanoparlants, el consens és encara més rotund, amb un 94,2%.

Aquesta mirada pràctica té un valor afegit perquè esdevé un incentiu poderós perquè les famílies d’origen estranger vulguin transmetre la llengua als seus fills i perquè aquests s’hi esforcin. És, doncs, un actiu de cohesió social que contrasta amb el relat de l’espanyolisme, que continua insistint que el català és imposat.

L’enquesta també preguntava pels motius de la reducció de l’ús social de la llengua. La majoria dels participants assenyalen tres factors principals: l’augment de persones que no el dominen, la proliferació de productes audiovisuals en castellà i anglès i els atacs polítics contra el català. En canvi, solament una minoria considera que la davallada tingui a veure amb la percepció d’imposició, un argument recurrent de l’espanyolisme, que en aquest cas és minoritari fins i tot entre els del PP i de Vox.