Bloomberg · Ott Ummelas i Heidi Taksdal Skjeseth

Noruega ha reaccionat amb incredulitat a la decisió de la guanyadora del darrer premi Nobel de la pau, l’opositora veneçolana María Corina Machado, de lliurar el guardó al president dels Estats Units, Donald Trump, que ha fet molta campanya perquè li concedeixin el premi.

“És una cosa totalment inaudita”, digué ahir Janne Haaland Matlary, professora de la Universitat d’Oslo i ex-dirigent política, a la cadena pública NRK. “És una falta total de respecte cap al premi”, afirmà, abans de descriure la decisió com a “insensata” i “patètica”.

Trump, que considera que es mereix el Nobel de la pau per haver resolt nombroses guerres d’ençà que tornà al poder als Estats Units, acceptà abans-d’ahir el guardó de mans de Machado durant una reunió entre ambdós a la Casa Blanca. Anteriorment, el president nord-americà ja havia expressat públicament el seu descontentament amb el Comitè Noruec del Nobel per no haver-li concedit el premi.

President Donald J. Trump meets with María Corina Machado of Venezuela in the Oval Office, during which she presented the President with her Nobel Peace Prize in recognition and honor.🕊️ pic.twitter.com/v7pYHjVNVO

— The White House (@WhiteHouse) January 16, 2026

La setmana passada, en un comunicat, el comitè reiterà que el guardó no es podia compartir ni transferir a una altra persona.

“Una volta concedit, un premi Nobel no es pot retirar, compartir ni lliurar a una altra persona. La decisió és final i permanent”, escrigué el comitè en un comunicat. “Un guardó pot canviar de propietari, però el títol de guanyador del premi Nobel de la pau, no”, reiterà abans-d’ahir el comitè a les xarxes. Els estatuts del comitè diuen de manera explícita que “no s’admetran recursos ni apel·lacions contra la concessió d’un guardó”. Els representants del comitè no han respost a les preguntes de The Washington Post sobre el lliurament del Nobel de la pau a Trump.

La controvèrsia representa un nou revés per al premi Nobel de la pau, i posa en evidència com n’ha esdevingut, de polititzat, el guardó. En el seu moment, molts analistes interpretaren la decisió de premiar Machado com un intent d’apaivagar Trump després de la seva agressiva campanya –que no té precedents històrics– perquè se li concedís el guardó. El 2022, el periodista rus Dmitri Muràtov subhastà el seu Nobel de la pau, amb què havia estat guardonat l’any anterior, per recaptar fons per als refugiats que escapaven de la invasió russa d’Ucraïna, en una decisió que féu arrufar celles a Noruega.

Les decisions del comitè sovint han estat objecte de desconcert o indignació a la resta del món. El 2009, Barack Obama fou premiat pocs mesos després de ser elegit president dels Estats Units per primera volta, una legislatura en què autoritzà un augment de la xifra de soldats nord-americans desplegats a l’Afganistan. Aung San Suu Kyi, guardonada amb el Nobel de la pau l’any 1991 pel seu activisme contra la junta militar que aleshores governava Myanmar, fou posteriorment acusada de no haver fet prou per a aturar les matances de membres de la minoria rohingya quan esdevingué la presidenta del país, anys més tard.

El primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, guanyà el premi el 2019; tan sols un any després, s’erigí en un dels principals responsables de la guerra civil a la regió del Tigre, que se saldà amb centenars de milers de morts.

A Noruega, els dirigents polítics del país no s’han mossegat la llengua a l’hora de valorar la decisió de Machado.

“El fet que Trump accepti la medalla diu molt d’ell com a persona: un fanfarró de manual que vol apuntar-se els premis i la feina dels altres”, digué ahir Trygve Slagsvold Vedum, ex-ministre de Finances noruec i actual cap del Partit del Centre, a la cadena NRK.

Kirsti Bergsto, cap de l’Esquerra Socialista, titllà la decisió de “absurda i forassenyada” també en declaracions a la NRK.

El Nobel de la pau és, segurament, el guardó diplomàtic més prestigiós del món. És un dels cinc premis Nobel establerts per voluntat d’Alfred Nobel, l’inventor suec de la dinamita que morí l’any 1896.

Tot i que el Comitè Noruec del Nobel, nominalment, és independent del govern noruec, el guardó sempre té un element polític, atès que els membres són elegits directament pel parlament noruec. En el passat, la cambra ha canviat unes quantes voltes els criteris d’elecció dels membres per provar d’evitar ingerències polítiques en la composició del comitè.

El del Nobel no ha estat l’únic enfrontament diplomàtic que Noruega ha tingut amb els Estats Units enguany. La decisió del fons sobirà de Noruega de vendre totes les accions que tenia de la companyia nord-americana Caterpillar aixecà molta polseguera entre l’òrbita de Trump; les pressions de Washington empenyeren Oslo a suspendre el consell ètic que assessora el fons sobre les seves transaccions.

Mentrestant, ambdós països continuen immersos en negociacions comercials, en què Noruega espera de reduir l’impost d’un 15% imposat per Washington a les importacions noruegues als Estats Units.

I a Veneçuela, Machado ha quedat exclosa de la transició política desencadenada per la captura de Nicolás Maduro, el 3 de gener, que ha defenestrat el president fins ara però ha mantingut el règim al poder. Abans-d’ahir, l’opositora veneçolana afirmava que lliurava el guardó a Trump “en reconeixement del seu compromís únic amb la nostra llibertat”.

“Tot això és increïblement vergonyós i perjudicial per a un dels premis més reputats i importants del món”, deia ahir Raymond Johansen, ex-batlle laborista d’Oslo, en una publicació a Facebook. “El lliurament del premi s’ha polititzat tant, que no és difícil de creure que el guardó quedi en descrèdit.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb